Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
a Puigdemont es
PROCESSOBIRANISTA
r planteja avancar
el referendum
a El president estudia accelerar
Si es precipita el calendari, la llei de
ara.cat
la desconnexió en el cas que
transitorietat s'aprovaria al juny
hi hagi inhabilitacions de politics
a consulta seria abans de l'estiu
DILLUNS
130 EUROS
2017: l'any
de l'explosió
de l'extrema
Como dejar de ser
dreta a
Europa?
Tratamiento y Cura
Les eleccions a
Franca i Holanda
marcaran la pauta
ATAMENTO PARA
CARME
COLOMINA.
Sento vergonya que a
Brussel les s'atreveixi
aplantejar que traslladar
els refugiats podria
reanimar l'efecte crida"
Patyi López
desafia Díaz
ANTONI VIVES
i renegade
Cal llegir bé elmoment
l'abstenció
Falses terapies a la xarxa per deixarde ser
politici mesurar bé les
forces disponiblesen cada
a Rajoy
Multitud de presumptes terapeutesofereixen ainternet els seusmetodes
Si no es fa aixi, és
molt possible que perdem
per curar" l'homosexualitat toti les seqüeles que deixen a les victimes
JOAQUIM COELLO
Dos anys després, les obresdels accessosviaris
Els enginyers
som mals
politics: ens falta visió
al port de Barcelona estan practicament aturades
per entendre que el futur
no esta determinat
només pel passat

Noticias
  • Dos 10 a la selectivitat 2022
    Dos estudiants catalans han tret un 10 a la selectivitat, una nota que feia vuit anys que no es registrava al nostre país. Es tracta d'un alumne de l’Escola Pia de Sabadell i una alumna dels Salesians de Sant Vicenç dels Horts, tot i que en total 1.409 alumnes (853 noies i 556 nois), 200 més que ara fa un any, han tret un 9 o més a la fase general de les proves d'accés a la universitat. A més dels dos estudiants que han tret un 10 a la demarcació de Barcelona, la nota més alta a Lleida i a Girona és un 9,9, que han tret dues alumnes de l'Escola Les Heures i de l'Institut Tossa de Mar. A Tarragona, la nota més alta ha estat un 9,7, que han obtingut una alumna de l'Institut Andreu Nin del Vendrell i sis alumnes de La Salle Tarragona i dels instituts Cambrils, Gabriel Ferrater i Soler (Montblanc), Fontanelles (Les Borges del Camp), La Talaia (Segur de Calafell), i Antoni Martí i Franquès (Tarragona).
  • Denuncien l'AFE per "discriminar" jugadores d'altres sindicats
    L'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) va crear el 2016 un Fons de Final de Carrera. Un petit subsidi que es donava als jugadors i jugadores professionals un cop s'havien retirat. Ara bé, l'AFE exigia a canvi que tothom qui volgués cobrar aquests diners havia d'estar adscrit a aquest sindicat. La justícia ja va derogar la normativa en el futbol masculí, fet que va forçar l'AFE a abonar els diners a tothom qui ho sol·licitava. No obstant, la regla segueix vigent entre les noies. Ara intentaran que els tribunals també els donin la raó.
  • Les denúncies per impagaments de lloguer amenacen amb col·lapsar els jutjats de Barcelona
    La realitat dels jutjats de primera instància després de la pandèmia del coronavirus ha fet miques les previsions de la magistratura. Inicialment, tothom va pensar que la crisi econòmica derivada del confinament i les restriccions es traduiria en un augment als jutjats dels procediments per acomiadaments i per tancament de negocis. "Hi ha hagut un increment d'aquests assumptes però no com esperàvem", ha reconegut el president de l'Audiència de Barcelona, Antonio Recio. En canvi, on sí que s'han notat els efectes de la crisi per la pandèmia és als jutjats de primera instància de Barcelona, que han vist créixer el volum de denúncies a tramitar, sobretot per impagament dels lloguers.
  • El TSJC confirma la nul·litat de les últimes eleccions a la Cambra de Comerç
    Nou xoc a la Cambra de Comerç de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès aquest dimecres la resolució mitjançant la qual confirma la nul·litat dels últims comicis celebrats a la Cambra, quan el grup independentista Eines de País, sota el paraigua de l'ANC, es va imposar i va guanyar més de la meitat de les cadires del ple, amb Joan Canadell al capdavant.
  • Els Estats Units anuncien un increment del desplegament militar a Europa
    Si la cimera de l'OTAN ha de servir, entre altres coses, per demostrar unitat i cooperació de l'Aliança davant l'amenaça d'un Vladímir Putin cada cop més imprevisible, el primer gran anunci de Joe Biden des de la capital espanyola va en aquesta direcció. El president dels Estats Units ha presentat aquest dimecres un reforç important del desplegament militar que Washington destina a Europa, amb la mirada posada, evidentment, en Moscou. "L'OTAN és més necessària que mai", ha reiterat el líder nord-americà, que ha apuntat que aquesta mesura "servirà per reforçar la seguretat col·lectiva". L'increment de la implicació militar dels EUA al Vell Continent afecta diversos països i no deixa de ser la continuació d'un procés de més presència que Biden va iniciar després que, ara fa quatre mesos, el Kremlin llancés l'ofensiva contra Ucraïna i posés contra les cordes l'estabilitat europea.