Sitio webara cat DISSABTE 80 EURO EMPORTAT EL CRIATURES MIQUEL El problema no és la doctrina socialdemocrata, sinó la falta de conviccio d'ambició dels seus iders, BALANG DE L'ERA OBAMA THE END La setmana vinent s'acaba una etapa historica a la Casa Blanca el primer president negre dels Estats Units finalitza els seus 8 anys de govern deixant un llegat amb llums i ombres fotograf ofi Un informe de l'exercitresponsabilitza Trillo de l'accident del lak-42 Oliu: el Sabadell Catalunya lidera la pujada del preu del lloguer canviaria de seu si hi ha DUI El president del banc veu L'increment ha doblat la mitjana estatal i Barcelona picaresca en la reclamació és la ciutat méscara de les clausules terra
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Lluitar per la Champions després d'un calvari en tres actes
Amb només 22 anys, Òscar Grau (Barcelona, 2004) ja s’ha consolidat en una plantilla que aspira a guanyar tots els títols. Després de nou anys formant-se al planter blaugrana, l'estiu passat va obtenir la fitxa del primer equip. “Jo soc del Barça des de petit i per a mi és un somni i un orgull vestir aquests colors i aquest escut. Prefereixo estar aquí que en qualsevol altre lloc del món. Estic jugant amb jugadors que fa uns anys eren els meus ídols i els demanava fotos i autògrafs”, explica el català des de la Ciutat Esportiva Joan Gamper després d’acabar l’entrenament. Aquest dijous (20.45 h) els blaugranes visiten la pista del Nantes en l’anada dels quarts de final de l’EHF Champions League, l’última ronda abans de tornar a ser a la final four de Colònia.
Una seqüela encara més depriment i fascinada pel luxe
El diable es vesteix de Prada era, en part, un film sobre un trio: el que una periodista (interpretada per Anne Hathaway) mantenia amb la seva parella i amb la seva feina absorbent en una revista de moda amb una directora despòtica encarnada per Meryl Streep. Més que una sàtira o una comèdia negra, la pel·lícula semblava una faula romàntica de princesa per sorpresa amb un fons trist que no s'acabava d'explorar. La seva continuació tardana és una seqüela amb alguna cosa de remake: tot i que els personatges ja havien completat la seva evolució, o la seva absència d'evolució, les situacions i els conflictes són molt semblants als plantejats prèviament.
Francisco de Zurbarán, un pintor en estat de gràcia a la National Gallery de Londres
A la primera sala de l’ala Sainsbury de la National Gallery de Londres hi agonitza un Crist crucificat. Es tracta de Crucifixió (1627), el primer encàrrec documentat de Francisco de Zurbarán (1598-1644). És una imatge pròxima i, al mateix temps, colpidora: el dramatisme el posa sobretot el fons d’un negre impenetrable que envolta la figura de Crist, representat amb una cura i una delicadesa que l’humanitzen. Aquesta pintura va causar sensació quan es va presentar a Sevilla, al convent dominic de Sant Pau el Reial: dos anys després, l’Ajuntament de Sevilla va convidar l'artista a establir-se a la ciutat sense haver de passar l'examen del gremi de pintors. Ara, aquesta pintura monumental obre la gran exposició que la National Gallery de Londres dedica a Francisco de Zurbarán, la primera al Regne Unit, del 2 de maig al 23 d'agost.
El calendari del TJUE complica el retorn de Puigdemont a l'estiu
La possibilitat que l'expresident Carles Puigdemont torni a Catalunya a l'estiu s'allunya. El motiu és que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) encara no ha comunicat la data en la qual es pronunciarà sobre l'amnistia. La pràctica habitual d'aquest òrgan és que avisi amb un mes d'antelació, de manera que des del Tribunal Constitucional (TC) ja no esperen una resolució de les qüestions prejudicials amb relació a la malversació abans del juny. Aquest calendari de la justícia europea complica les perspectives que el TC pugui resoldre el recurs del líder de Junts abans de les vacances d'agost, segons confirmen a l'ARA diverses fonts del Constitucional.
L’institut públic ha castellanitzat completament els meus fills
Després que el nivell d’ús del català a Catalunya estigui a punt d’entrar en zona de no retorn, crec que hem d’obrir definitivament el debat. ¿Cal que el sistema educatiu català tingui una doble xarxa? És a dir, que deixi triar a les famílies si volen que els seus fills s'eduquin en “immersió” en català (excepte a l’assignatura de castellà) o en castellà (excepte a l’assignatura de català).