Sitio webara cat DISSABTE 80 EURO EMPORTAT EL CRIATURES MIQUEL El problema no és la doctrina socialdemocrata, sinó la falta de conviccio d'ambició dels seus iders, BALANG DE L'ERA OBAMA THE END La setmana vinent s'acaba una etapa historica a la Casa Blanca el primer president negre dels Estats Units finalitza els seus 8 anys de govern deixant un llegat amb llums i ombres fotograf ofi Un informe de l'exercitresponsabilitza Trillo de l'accident del lak-42 Oliu: el Sabadell Catalunya lidera la pujada del preu del lloguer canviaria de seu si hi ha DUI El president del banc veu L'increment ha doblat la mitjana estatal i Barcelona picaresca en la reclamació és la ciutat méscara de les clausules terra
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Qui se sent culpable per la violència de la gentrificació?
Després d'Un clau desafortunat o porno boig i la magistral No n'esperis massa de la fi del món, Radu Jude clou una mena de (involuntària?) trilogia fílmica que recull, com cap altra proposta fílmica actual, les derives de l'Europa contemporània mitjançant les tribulacions d'una protagonista femenina. Amb un títol que remet a Europa '51, el film de Roberto Rossellini sobre la crisi espiritual d'una mare (Ingrid Bergman) que perd el fill en la Itàlia de la postguerra, el cineasta romanès també presenta una dona, l'Orsolya (magnífica Eszter Tompa), turmentada pel conflicte que li suposa el suïcidi d'un home sense llar durant un desnonament que ella, com a agutzil, encapçalava.
Cánovas, l’hora en punt de la Barceloneta
Que cap barri de Barcelona s’assembla a cap altre pot semblar una flagrant obvietat. I encara ho és més quan afirmem que en el cas de la Barceloneta aquesta òbvia certesa es quintuplica. L’Alfons Cánovas i el seu fill, també Alfons, són la segona i la tercera generació al capdavant de la joieria Cánovas, al número 16 del transitadíssim carrer de La Maquinista. Tal vegada serà casa seva l’últim reducte –o un dels últims— del comerç de proximitat –o de tota la vida, digueu-li com vulgueu— que queda en un barri tan especial, tan estimat i tan canviat com la Barceloneta. Queden, això sí, molts establiments de restauració emblemàtics –Salamanca, Chérif, L’Electricitat, La Bombeta, Can Ramonet, Cafè Salvador, La Cova Fumada, Casa Leo... la llista és prou llarga—, però la queixa dels dos Alfons és clara: “Ens hem quedat sols, al barri no hi ha sabateries ni llibreries i de botigues de roba en queda alguna de comptada”. Estan contents perquè el seu negoci va bé i es manté
Un dels llibres més originals de la literatura catalana recent
Hi ha llibres que s’obren com armaris antics de fusta vella, frontisses que grinyolen, calaixos on algú hi ha deixat papers, fòssils, cartes esgrogueïdes i dibuixos de balenes fetes amb tinta de calamar. Anna Aguilar-Amat (1962) ha escrit un d’aquests llibres, Naturalistes morts (Pagès, 2025), una deliciosa barreja de gèneres que és alhora arxiu, viatge iniciàtic, elegia i homenatge a un llegat naturalista que viu dins i fora del cos.
Per què ERC està disposada a aprovar-li els pressupostos al PP d'Albiol?
Xavier García Albiol governa amb majoria absoluta des de fa dos anys, quan va aconseguir reunir prou vots perquè les forces de l'oposició no poguessin presentar una alternativa de govern. De fet, l'esquerra no ha trobat la fórmula per debilitar l'alcalde del PP i des que governa Badalona sense rival, els grups a l'oposició malden per trobar l'estratègia per visibilitzar-se i, de retruc, intentar desmuntar el projecte d'Albiol. Tot i que el govern municipal dels populars no necessita el suport de cap grup per aprovar els pressupostos, en els últims dos anys va ser el PSC qui va negociar i aprovar els pressupostos de l'alcalde popular. Aquest any, però, els socialistes hi han tancat la porta i ara és ERC qui s'ha obert a parlar dels comptes del 2026. La mà estesa dels republicans no és nova, sinó que ja l'havien ofert en els dos últims anys, però l'alcalde popular no s'hi havia aproximat. Per quina raó els republicans aposten per negociar amb un Albiol de qui estan als antípodes políticament?
Nadal o Festa d'Hivern, com ho ha de celebrar l'escola pública?
Quan l’equip directiu de l'escola Ítaca de Manresa van començar a teixir el projecte educatiu del centre no sabia com havien de ser les celebracions, però tenia molt clar el que no volia. Per posar un exemple, volien evitar de totes totes una celebració de la Castanyada que fos igual cadascun dels nou anys que un infant passa a primària. Es van fixar el repte, doncs, de repensar les festes com un objectiu d’aprenentatge i van adaptar-se a les necessitats i possibilitats de cada etapa educativa.