Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
ORGANITZACIO MUNICIPAL
REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL
Alcaldes d'elecció
directa amb
mandats de 6 anys
L'informe inclou millorar el
Govern, entitats municipalistes
ara cat
diputacions proposen un canvi
financament dels ajuntaments
radical en les lleis de régim local
amb un tram propi de l'IRPF
DIVENDRES
AMARNA MILLER
"EL PORNO ES LA
MEVA PRIORITAT
La Torre Agbar no será un hotel
Després de dos anys d'intentar-ho, els promotors de lhotelhan tiratla tovallola venut la Torre Agbar
aihan a la immobiliaria Merlin per142 milions d'euros, 8 menys del que els havia costat. Sera un edifici d'oficine
Trillo dimiteix El jutge deixa
Arriba una
finalment
Oleguer Pujol
onada de fred
que durará
d'ambaixador en llibertat
a Londres
sense passaport
una setmana
engiroerieoriinistre
Sera labaixada de
Plega abans de ser
Acusat de blanqueig, ha
Hipocresia hihadirigents
cessatino de compareixer al jutjat
odemana termometres més
estatals que aproven
d'austeritat a la
perdó pel lak-42
cada quinze dies
forta en cinc anys
UEidespréserassenyalen

Noticias
  • 'L’Odissea': on és la ronyonera impermeable d'Ulisses?
    Aquest estiu he volgut omplir les meves llacunes cinematogràfiques (Ben Hur; E.T., l'extraterrestre; Terminator; Una rossa molt legal…) per curar el meu FOMO en diferit. Però recentment m’he vist obligada a anar a una sala a veure una pel·lícula sense personatges femenins interessants en què un home torturat malda per tornar a casa; és a dir, l’última de Nolan. Perquè el FOMO cinematogràfic és millor atacar-lo quan és fresc i recent i no està sepultat per trenta-quatre FOMO més frescos i recents. Fins ara estava estranyament connectada amb les persones gregues d’abans de Crist que no sabien res de l’Odissea i en sentien a parlar constantment. 
  • La repatriació dels menors, "ni fàcil ni ràpida": vuit en un any i cap al Marroc
    El govern espanyol ha assegurat que el retorn segur dels menors marroquins que van entrar de formar irregular a Ceuta el passat 30 de juliol és prioritari. Però, amb la llei a la mà, les repatriacions de joves tenen una especial protecció davant dels tràmits ordinaris que s'apliquen als adults. De fet, en els últims anys els retorns amb les famílies biològiques són l'excepció absoluta i només es fan en casos puntuals. A més, segons recull la fiscalia, no se n'ha pogut tramitar cap al Marroc "per la manca de cooperació" de les autoritats alauites. Sense anar més lluny, el 2024 només es van repatriar vuit criatures: quatre de Colòmbia, tres de Romania i una de França.
  • Primer, el pati; la casa, després
    Les cases entre mitgeres, les més tradicionals, les que trobem a la majoria dels pobles i als barris vells de les ciutats, acostumen a situar-se sempre de la mateixa manera. Solen tenir una façana estreta a tocar del carrer, una successió d’estances i, al final, un pati o jardinet. La Casa 1902, projectada per l’estudi Ofici: arquitectura, a Badalona, comença allà on les altres acaben. Aquí, abans d’arribar a la porta de casa, s’hi ha creat un pati que cal travessar.
  • Cinc anys dels talibans: viatge a un règim que cada cop fa més por
    L'arribada a l'aeroport de Kabul era sempre caòtica: llargues cues que avançaven lentament perquè els funcionaris de torn revisessin els passaports, empentes i aglomeracions de passatgers per passar l'equipatge per l'escàner obligatori abans de sortir de la terminal, i espontanis que s’apropiaven de tots els carrets per portar les maletes i et demanaven diners si els volies fer servir. Aquesta vegada, però, tot va ser molt més àgil: cues diferents per a homes i dones per al control de passaports, i funcionaris eficients i ràpids. Fluïdesa per passar l'equipatge per l'escàner. I desenes de carrets disponibles per a les maletes, sense necessitat de pagar.
  • L'acompanyament a les platges de Barcelona que canvia vides
    L'Erica té 89 anys i és veïna de Barcelona de tota la vida. Anys enrere passava hores dins l’aigua fent esquí aquàtic, un esport que havia practicat des de jove: el mar formava part de la seva vida. Abans de la pandèmia gaudia d'un estil de vida molt actiu, passava hores al gimnàs entrenant i procurava cuidar-se i estar en forma, però quan va arribar el confinament va haver de passar deu mesos sense gairebé moure's. Aquells mesos d'aïllament, inactivitat i sedentarisme van perjudicar-li la vista fins al punt de quedar-se cega. Ara ha pogut tornar a gaudir de la platja. “Això de poder venir a la platja és mitja vida. Començo a saltar i jugar com una nena petita”, explica.