Sitio webORGANITZACIO MUNICIPAL REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL Alcaldes d'elecció directa amb mandats de 6 anys L'informe inclou millorar el Govern, entitats municipalistes ara cat diputacions proposen un canvi financament dels ajuntaments radical en les lleis de régim local amb un tram propi de l'IRPF DIVENDRES AMARNA MILLER "EL PORNO ES LA MEVA PRIORITAT La Torre Agbar no será un hotel Després de dos anys d'intentar-ho, els promotors de lhotelhan tiratla tovallola venut la Torre Agbar aihan a la immobiliaria Merlin per142 milions d'euros, 8 menys del que els havia costat. Sera un edifici d'oficine Trillo dimiteix El jutge deixa Arriba una finalment Oleguer Pujol onada de fred que durará d'ambaixador en llibertat a Londres sense passaport una setmana engiroerieoriinistre Sera labaixada de Plega abans de ser Acusat de blanqueig, ha Hipocresia hihadirigents cessatino de compareixer al jutjat odemana termometres més estatals que aproven d'austeritat a la perdó pel lak-42 cada quinze dies forta en cinc anys UEidespréserassenyalen
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Moments TACO: totes les vegades que Trump s'ha desdit dels seus ultimàtums amb l'Iran
Donald Trump ha protagonitzat un altre moment TACO. Així és com es coneix en l'argot polític i mediàtic dels Estats Units la tendència del president a arronsar-se en l'últim moment: Trump Always Chikens Out, que es podria traduir com Trump sempre acaba fent el gallina (o sempre s'acollona). Però, tot i que de moments TACO ja n'hi ha hagut uns quants, el d'aquesta passada matinada ha estat de proporcions èpiques. Dimarts Trump havia anunciat que una civilització podria morir aquella nit si l'Iran no reobria immediatament l'estret d'Ormuz. Fins i tot havia posat hora: les vuit del vespre als Estats Units, les dues de la matinada a Catalunya. Però, tal com ha llançat l'amenaça, Trump també se n'ha desdit a cop de post i ha anunciat per sorpresa una treva de 15 dies per negociar amb Teheran sota els auspicis del Pakistan.
Honda registra pèrdues per primer cop en 70 anys
Honda està patint la crisi més greu de la seva història, després que la divisió automobilística hagi registrat unes pèrdues superiors als 4.200 milions d’euros durant l’any fiscal japonès, que finalitza el 31 de març de cada any. Aquesta és la primera vegada en els 70 anys d’història de la marca japonesa que es tanca un exercici amb pèrdues financeres, provocant un autèntic terratrèmol que ha sacsejat els fonaments de la marca nipona. De fet, una de les primeres mesures que ha pres la direcció de la companyia ha estat la de repensar el full de ruta industrial de la marca, orientat cap a una electrificació total de la seva gamma.
Eufòria borsària i petroli a la baixa després de l'alto el foc a l'Iran
Els mercats ja reaccionen a l'anunci de l'alto el foc entre els EUA i l'Iran, que inclou la reobertura de l'estret d'Ormuz, per on circula el 20% del petroli i del gas natural que es consumeix al món. Les principals borses de l'Àsia han obert aquest dimecres a l'alça, una tendència que després han continuat les europees, amb l'Ibex-35 repuntant gairebé un 4% i superant els 18.100 punts.
"Hi ha autores que treballen als marges i no donen lliçons"
Claudia Durastanti va néixer a Brooklyn, va emigrar a un poble petit del sud d'Itàlia als sis anys, després va viure a Londres i va tornar als Estats Units. Ara viu a Roma. Amb L'estrangera, va ser finalista del Premi Strega i del Prix Fémina, va obtenir el Premi Strega Off i el PEN Award, i va aparèixer entre els millors llibres de l’any de la revista The New Yorker. Missitàlia (L'Altra Editorial / Anagrama; traducció de Mercè Ubach) és un recorregut històric que va del sud de la Itàlia del Ressorgiment fins a un futur imaginat a la Lluna. No hi ha res convencional en aquest llibre, on les protagonistes són dones que viuen força al marge, i que combina gèneres com el western, l'espionatge, la distopia o la intriga.
Retrat d'un mil·lennial criat amb amor i presoner del seu propi infern
El mal inexistent és una obra psicològica i introspectiva de l’escriptora italiana Giulia Caminito (Roma, 1988). Després d'haver guanyat el Campiello amb una obra igualment mordaç i complexa, L'aigua del llac no és mai dolça (L’Altra, 2022), l'autora es revela una vegada més com una observadora acurada però despietada de la societat i dels mecanismes ocults i perversos que la impregnen en silenci. Es tracta d’una infiltració lenta, una incomoditat que no esclata sinó que supura. I és aquí on el títol es torna una trampa: el mal no només hi és, sinó que es manifesta en la seva forma més contemporània, la que no sabem anomenar.