Sitio webArtur Mas comunica al partit que tampoc sera candidat ara.cat DIJOUS 130 EUROS THE OFFICE of the CARA CREU ALBERT CARRERAS si el govern dela Generalitat America és avui r i més forta arem un muriel pagara Méxic" millo no pot donar més servei és per la limitació de recursos idee Estan en joc] la seguretat ila "Seré el generador més gran prosperitat, i també la democracia d'ocupació que Déu hagi creat ma E. GIMÉNEZ SALINAS Sí que es pot, sí que ho hem fet Si Putin m aprecia, aixó és un actiu La preocupació per seguretat ens fara oblidar algunsdrets que tant ens va costar d'aconseguir El fiscal vol la COPA DEL REI EL BARCA ADRIA ALCOVERRO inhabilitació ES REFA. t d'Homs per IELIMINA. La falta de lestar social deixa el nou anys L'ATHLETIC camp lliure perque l'ocupi irracionalisme reaccionari de l'extrema dreta
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Joan Miquel Oliver escriu contra l'avorriment
Hi ha experiències que no admeten una explicació racional, records que es deformen quan els intentem recuperar, idees que apareixen sense demanar permís. La realitat té aquesta mala educació: no es deixa ordenar. A La vida no són matemàtiques (La Magrana), Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974) converteix aquesta impossibilitat de quadrar el món en un principi literari. Els setanta-set microrelats transiten entre l’anècdota, la reflexió, la memòria i l’absurd, sense sotmetre’s a les convencions narratives. Perquè el desordre també pot tenir una forma.
La Bola, el col·leccionisme com a medicina de l’ànima
La cova d’Ali Baba està plena de tresors. La cova d’en Cabini també. Els tresors que t’exciten i et satisfan la memòria. Aquesta cova es diu La Bola i està al carrer de Supúlveda a tocar de la plaça Universitat. El Cabini és el Jordi Viñas, però tothom li diu així perquè era el nom de l’empresa de transports del seu pare i les lletres immenses del camió van quedar-se a la memòria de tots aquells que el veien entrar i sortir cada dia dels Encants. D’això ja ha passat mig segle i el Jordi ja fa molts anys que ha convertit el seu petit racó, a la frontera de l’Eixample i Sant Antoni, en un temple dels fanàtics de tota mena de col·leccionismes.
"Us imagineu un mural de Miquel Barceló anunciant Ametller Origen?"
L’escriptora Carlota Gurt vestida de dimoniet boxejador palplantada sobre un tamboret. Toca una campaneta per aturar els guiris i passavolants i ens explica que farà 6 conferències de 6 minuts en 6 punts del barri Gòtic. "És casualitat que sigui el número del dimoni?". Evidentment, no. Gurt posa el seu talent literari al servei de les feines alimentàries que ha de fer, però també la seva capacitat crítica; va tot al mateix paquet. La ruta que ens oferirà aquest dimecres forma part del cicle Aparadors Artístics, un projecte impulsat per la revista Hänsel* i Gretel* per escampar l’art pels comerços (els comerços decents que queden) d’aquesta zona ultraturistificada.
D'on ve l'aliança entre Rufián i Montero?
Gabriel Rufián s'ha passat els últims mesos reclamant un front d'esquerres per a les pròximes eleccions generals, però l'única aliança que el dirigent republicà ha acabat firmant –sense acord amb el Front Ampli d'Ada Colau– ha sigut amb Irene Montero, la candidata de Podem. Tots dos, de fet, ja van protagonitzar un acte plegats el 9 d'abril a Barcelona i, en els últims mesos, han anat estrenyent llaços, tot i que la seva afinitat política no és nova. Rufián havia sortit en defensa de Montero diverses vegades davant de l'ofensiva de la dreta quan encapçalava el ministeri d'Igualtat. Ara bé, des de quan es coneixen tots dos dirigents? Sempre han tingut complicitat política?
Toni Comín aterra a Madrid per recollir l'acta d'eurodiputat nou anys després de marxar a l'exili
Després de gairebé nou anys a l'exili i l'endemà de la reaparició i retorn de Lluís Puig a Terrassa, Toni Comín tornarà a trepitjar l'estat espanyol per recollir la credencial de diputat del Parlament Europeu que la Junta Electoral Central (JEC) li va negar el juliol del 2024. Ho farà ara que el jutge Pablo Llarena ha aixecat l'ordre de detenció que hi havia contra ell i tres dies abans de solemnitzar el retorn de l'exili travessant la frontera a peu acompanyat dels seus amics. “No acaba el meu exili pel fet que jo vagi a Madrid. [...] De la mateixa manera que quan he fet algun tipus d'activitat a París, Roma, Amsterdam o Berlín a ningú li va passar mai pel cap que el meu exili s'hagués acabat”, va deixar clar dimarts des de Brussel·les. “Madrid és una capital d'un estat europeu, no és la capital del meu país”, va afegir.