Sitio webArtur Mas comunica al partit que tampoc sera candidat ara.cat DIJOUS 130 EUROS THE OFFICE of the CARA CREU ALBERT CARRERAS si el govern dela Generalitat America és avui r i més forta arem un muriel pagara Méxic" millo no pot donar més servei és per la limitació de recursos idee Estan en joc] la seguretat ila "Seré el generador més gran prosperitat, i també la democracia d'ocupació que Déu hagi creat ma E. GIMÉNEZ SALINAS Sí que es pot, sí que ho hem fet Si Putin m aprecia, aixó és un actiu La preocupació per seguretat ens fara oblidar algunsdrets que tant ens va costar d'aconseguir El fiscal vol la COPA DEL REI EL BARCA ADRIA ALCOVERRO inhabilitació ES REFA. t d'Homs per IELIMINA. La falta de lestar social deixa el nou anys L'ATHLETIC camp lliure perque l'ocupi irracionalisme reaccionari de l'extrema dreta
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Ferrocarrils i velocitat (1931)
De l’article de Gonçal de Reparaz i Ruiz (Sèvres, França, 1901 - Lima, 1984), a La Publicitat (11-II-1931). Demà passat farà noranta-cinc anys de la publicació d’aquesta peça reveladora dels hàndicaps endèmics del sistema ferroviari espanyol. Reparaz, deixeble del geògraf Pau Vila i col·laborador en missions exteriors de la República durant la guerra, feia constar sempre al costat de la seva firma la postil·la ‘fill’ per evitar la confusió amb el seu pare, Gonçal de Reparaz i Rodríguez (Porto, 1860 - Mèxic, 1939), diplomàtic de carrera i també geògraf i periodista.
L'Aragó, un termòmetre preocupant
Tot i que el resultat de les eleccions aragoneses no es pot dir que sigui una sorpresa, el creixement constant de l'extrema dreta en tots els comicis del nou cicle polític hauria de ser un motiu de preocupació, tant per a la classe política com per a la resta de la societat. En el cas aragonès s'ha repetit l'esquema que ja es va veure a Extremadura, i és que unes eleccions avançades pel PP amb la intenció de reforçar-se resulta que acaben reforçant Vox.
Avorriment i desídia a la catifa vermella dels Gaudí
Els premis Gaudí han celebrat aquest diumenge la seva divuitena edició i, fidels a la voluntat amb què van néixer –reivindicar la qualitat del cinema català–, cada any ho fan emulant el format de Hollywood en versió esquifida: lliurament de premis, discursos, actuacions i, per descomptat, la catifa vermella amb famosos que llueixen les seves millors gales. Però… de debò que aquestes són les millors gales que pot mostrar el cinema català?
La catifa vermella dels Gaudí: entre el negre i el blanc, amb algunes excepcions agosarades
Elegància atemporal, molt negre, però també molt blanc. Aquests han estat tres dels eixos de la catifa vermella de la gala dels premis Gaudí, que enguany han celebrat la seva majoria d’edat. No hi ha hagut grans estridències però sí detalls sorprenents i simpàtics, com ara la preciosa jaqueta amb una silueta de guepard que ha lluït la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, i que signava Lola Casademunt, o el jersei vermell de llana d’Enric Auquer, que anava vestit de Pedro del Hierro.
Una nova taca a l'expedient de Pedro Sánchez
Excloent Catalunya de l'equació, l'última victòria electoral socialista es remunta al 28 de maig del 2023. Llavors, tot i perdre suport popular, el PSOE va ser primer en les autonòmiques a Castella-la Manxa, Astúries, les Canàries i Extremadura, malgrat que en aquestes dues últimes es quedés fora del govern. Sumem-hi les dues victòries recents a Catalunya, el 2024 i el 2021, i el balanç dels últims sis anys és de 6 victòries a les urnes i 21 derrotes, comptant eleccions generals, autonòmiques i europees. ¿Com és possible que, tot i aquest nefast cicle electoral, Sánchez segueixi a la Moncloa i estigui a punt de superar José María Aznar com el segon president més longeu de la democràcia?