Sitio webArtur Mas comunica al partit que tampoc sera candidat ara.cat DIJOUS 130 EUROS THE OFFICE of the CARA CREU ALBERT CARRERAS si el govern dela Generalitat America és avui r i més forta arem un muriel pagara Méxic" millo no pot donar més servei és per la limitació de recursos idee Estan en joc] la seguretat ila "Seré el generador més gran prosperitat, i també la democracia d'ocupació que Déu hagi creat ma E. GIMÉNEZ SALINAS Sí que es pot, sí que ho hem fet Si Putin m aprecia, aixó és un actiu La preocupació per seguretat ens fara oblidar algunsdrets que tant ens va costar d'aconseguir El fiscal vol la COPA DEL REI EL BARCA ADRIA ALCOVERRO inhabilitació ES REFA. t d'Homs per IELIMINA. La falta de lestar social deixa el nou anys L'ATHLETIC camp lliure perque l'ocupi irracionalisme reaccionari de l'extrema dreta
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
BBVA - Banc Sabadell: l'opa i el pòquer
L'opa del BBVA al Sabadell es comença a semblar a la que l'antiga Gas Natural (avui Naturgy) va llançar el 2005 a Endesa. Després d'una ofensiva dirigida des del govern del PP, l'operació va descarrilar i La Caixa, principal accionista de Gas Natural, va acabar de patrocinadora de la selecció espanyola de futbol. S'havia superat el perill de catalanitzar una Endesa que al final va acabar en mans italianes (Enel).
L’èpica i els conills
Diumenge de bon matí, TV3 ens oferia l’Epic Trail Sky de la Vall de Boí, la cursa esportiva de vint-i-quatre quilòmetres que transcorre per paisatges espectaculars, per camins d’alta muntanya, amb pujades i baixades molt pronunciades que suposen un repte molt exigent per als participants. Per als espectadors, en canvi, la retransmissió resulta relaxant, gairebé hipnòtica. Quedes embadalit per la competició i pels entorns naturals. La Vall de Boí en la seva màxima esplendor, amb un verd intens que, en un context de calor asfixiant com el que estem passant aquests dies, era un bàlsam, si més no visualment. L’equip de TV3, amb Maria Fernández, Josep Maria Puig, Jordi Grau i l’anàlisi tècnica d’Anna Comet i Marc Pinsach, va oferir una cobertura interessant i amena. Però és una retransmissió en què la realització és clau. Les imatges a vista d’ocell amb els drons i l’helicòpter permeten tenir una visió privilegiada d’aquesta zona dels Pirineus que es converteix en la millor promoc
El metro de Barcelona es reforçarà amb nous trens el 2029
Més freqüències de pas, combois més nous i un nou tram en marxa de la L9. El metro de Barcelona comptarà amb 39 trens més a partir del 2029 que reconfiguraran l'oferta actual. Així ho han anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, durant l'acte institucional del centenari del metro que s'ha celebrat aquest dilluns al vespre al paranimf de l'Escola Industrial de Barcelona. Per al president, aquesta mesura suposarà un "pas de gegant" per millorar el metro de Barcelona, que ha descrit com un element vertebrador de la capital i les ciutats de l'àrea metropolitana. "Invertir en transport públic és una de les millors maneres de construir país", ha defensat Illa.
L'adeu de Guardiola i l'atreviment de Garcia-Milà
Un llarg aplaudiment ha ressonat a l'auditori del Cercle d'Economia aquest dilluns a la tarda. Era un dia gros a la institució. No només s'ha celebrat la presa de possessió oficial de l'economista Teresa Garcia-Milà com a nova presidenta –que serà la primera dona a exercir aquest càrrec des que es va fundar el 1958–, sinó que també ha estat l'escenari del comiat del president sortint, Jaume Guardiola, un ja històric directiu del sector bancari i que s'ha guanyat, en els últims tres anys en què ha estat al capdavant del Cercle, la simpatia del sector empresarial i institucional.
Educació atura l'estudi per recuperar la sisena hora a la pública
Una de les diferències entre l'escola concertada i la pública a Catalunya és el nombre d'hores de classe que fan els alumnes. A grans trets, si un alumne va a la pública, gairebé segur que farà 175 hores menys de classe que si va a la concertada. El motiu darrere aquesta desigualtat és l'arxiconeguda sisena hora que s'aplica a tots els centres concertats, però que és gairebé inexistent als públics, on la gran majoria d'alumnes fan una jornada lectiva de cinc hores a excepció d'escoles d'alta complexitat i instituts escola. La conveniència de recuperar aquesta hora a l'educació pública fa anys que es debat en els àmbits polític i docent, però ara el Govern ha tornat a xutar la pilota endavant.