Sitio webArtur Mas comunica al partit que tampoc sera candidat ara.cat DIJOUS 130 EUROS THE OFFICE of the CARA CREU ALBERT CARRERAS si el govern dela Generalitat America és avui r i més forta arem un muriel pagara Méxic" millo no pot donar més servei és per la limitació de recursos idee Estan en joc] la seguretat ila "Seré el generador més gran prosperitat, i també la democracia d'ocupació que Déu hagi creat ma E. GIMÉNEZ SALINAS Sí que es pot, sí que ho hem fet Si Putin m aprecia, aixó és un actiu La preocupació per seguretat ens fara oblidar algunsdrets que tant ens va costar d'aconseguir El fiscal vol la COPA DEL REI EL BARCA ADRIA ALCOVERRO inhabilitació ES REFA. t d'Homs per IELIMINA. La falta de lestar social deixa el nou anys L'ATHLETIC camp lliure perque l'ocupi irracionalisme reaccionari de l'extrema dreta
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
A la contra
Crit d'auxili de les escoles de música municipals
Al sector educatiu català se li obre un nou front. Les escoles de música municipals, amb més de 50.000 alumnes a tot Catalunya (15.000 més que fa 15 anys) i sota la gestió dels ajuntaments (en un règim semblant al de les escoles bressol), fan un enèsim crit d'auxili. Amb una nova demanda adreçada a tots els grups parlamentaris, l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM) reclama a la Generalitat un augment substancial de la seva partida pressupostària "per a un correcte finançament".
La festa major: la batussa política de cada estiu
L'arribada de l'estiu és l'arribada de les festes majors i, amb elles, el mateix ritual: l'alcalde o alcaldessa surt al balcó en el moment del pregó. Però cada cop més sovint aquest ritual es converteix també en un maldecap: el moment on la ciutadania organitzada aprofita l'escenari més mediàtic del calendari municipal per fer sentir el seu malestar amb qui governa o el polític que s'hi deixa caure. Es repeteix any rere any, i pren formes diferents segons qui hi ha al balcó, qui hi crida des de baix, i què hi ha en joc.
El país que es manifesta cada dia des de fa dos anys contra la influència russa
Com cada dissabte, a les vuit del vespre, prop d’un miler de persones s’han citat a la plaça d'Avlabari, prop del centre de la capital georgiana. L’ambient reivindicatiu, amb profusió de banderes nacionals i eslògans antigovernamentals, i les seves demandes no són gaire diferents de les d’altres països que pateixen una deriva autoritària en l’actual onada populista d’abast global.
Catalunya importa el 80% de la fusta que consumeix
Ja no hi ha bosquerols. Aquest ofici del bosc de mitjans del segle XX va desaparèixer pel canvi energètic –la substitució dels recursos naturals pels combustibles fòssils– i l'èxode rural cap a les ciutats. És un exemple de com s'ha transformat l'economia de molts territoris i, en conseqüència, el seu paisatge, sobretot forestal. Reflexions com aquesta s'han tornat a posar damunt la taula arran dels grans incendis que han arrasat Catalunya i l'Estat, i que han posat en el punt de mira la necessitat –tot i que hi ha qui parla d'obligació– de gestionar un bosc que, sumat a la crisi climàtica, té una càrrega de combustible sense precedents. I darrere de tot plegat, un recurs clau però desaprofitat: la fusta i el seu potencial.