Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Artur Mas comunica al partit
que tampoc sera candidat
ara.cat
DIJOUS
130 EUROS
THE OFFICE
of the
CARA CREU
ALBERT
CARRERAS
si el govern dela Generalitat
America és avui r i més forta
arem un muriel pagara Méxic"
millo
no pot donar més servei
és per la limitació de
recursos idee
Estan en joc] la seguretat ila
"Seré el generador més gran
prosperitat, i també la democracia
d'ocupació que Déu hagi creat ma
E. GIMÉNEZ SALINAS
Sí que es pot,
sí que ho hem fet
Si Putin m aprecia, aixó és un actiu
La preocupació per
seguretat ens fara
oblidar algunsdrets que
tant ens va costar
d'aconseguir
El fiscal vol la
COPA DEL REI
EL BARCA
ADRIA ALCOVERRO
inhabilitació
ES REFA.
t d'Homs per
IELIMINA.
La falta de
lestar social deixa el
nou anys
L'ATHLETIC
camp lliure perque l'ocupi
irracionalisme reaccionari
de l'extrema dreta

Noticias
  • L’exitós film britànic sobre l’home que va cridar "mori la reina" davant d’Elisabet II d’Anglaterra
    L’escena amb què engega Incontrolable (I swear) és una de les més comentades de la vida de John Davidson, la persona real que inspira el film (i que ja havia estat objecte de diversos documentals previs). En la recepció en què havia de ser condecorat per Elisabet II, se li va escapar un "Fuck the queen". Un moment que il·lustra aquesta condició incontrolable de la síndrome de Tourette, trastorn caracteritzat pels tics verbals i gestuals irreprimibles que pateix la persona afectada. I una escena que marca el to d’un film perfectament enquadrat en la millor tradició de la feel good movie britànica de classe obrera amb vocació de conscienciar sobre algun assumpte, que engloba títols com Full Monty, Vull ser com Beckham o, en part, la recent Pillion. El film genera una empatia immediata envers aquest home nerviós davant del protocol reial, alhora que utilitza un humor d’assumible irreverència per presentar el conflicte. Si la reina d’Anglaterra no es va ofendre davant d’aquest exabrupte, qui s
  • "Crec que la llengua és el més poderós que els donarem als nostres fills"
    Després de passejar per Catalunya el monòleg Crida als ocells de colors llampants —encara en gira—, el comunicador i humorista Òscar Andreu (Terrassa, 1975) converteix aquell manifest lingüístic en Manual de defensa del català (Univers), un llibret sobre practicar, entendre i estendre els bons hàbits lingüístics. El codirector de La competència de RAC 1 i presentador de l'Està passant de TV3 hi explica la seva autobiografia lingüística, un striptease que farà enrojolar més d'un.
  • Del tabú del jihadisme a Ripoll a la captació de terroristes solitaris
    "Què provoca en un jove de 13 anys que la persona amb més poder del món parli dels iranians com a animals i parli d'aniquilar-los? I si, a més, et sents exclòs, et diuen «mico» o «musulmà el que no boti»?" És la pregunta que planteja l'investigador del CIDOB Moussa Bourekba en el marc d'una jornada a Barcelona sobre jihadisme, organitzada per l'associació Itran. Segons els participants en l'acte, el conflicte a Gaza o l'atac dels Estats Units a l'Iran no provocarà un augment del nombre de terroristes jihadistes, però sí una "agilització" dels processos de radicalització.
  • PP i Vox escenifiquen que negocien a l'Aragó sense concretar avenços
    PP i Vox han escenificat que negocien a l'Aragó amb una convocatòria davant dels mitjans després d'una trobada entre els equips negociadors a Saragossa. Tanmateix, a la sortida, no han concretat cap avenç i el partit d'extrema dreta ha acusat la direcció popular d'estar posant entrebancs.
  • 'Els 11 del Raval': hi ha les proves, però falten perquès
    Els 11 del Raval, que TV3 va estrenar dimarts al Nits sense ficció, despertava moltes expectatives. Una investigació ben definida i ambiciosa sobre la desarticulació, l’any 2008, d’una cèl·lula jihadista que pretenia atemptar al metro de Barcelona. El documental aprofundeix en el paper d’un confident, conegut com a F1, que es va convertir en testimoni protegit. El podeu recuperar a la plataforma 3Cat, en format sèrie de quatre capítols. Enganxar-los per emetre’ls com un sol documental, però, va tenir conseqüències en l’eficàcia del relat, amb reiteracions i arcs narratius dilatats.