Sitio webArtur Mas comunica al partit que tampoc sera candidat ara.cat DIJOUS 130 EUROS THE OFFICE of the CARA CREU ALBERT CARRERAS si el govern dela Generalitat America és avui r i més forta arem un muriel pagara Méxic" millo no pot donar més servei és per la limitació de recursos idee Estan en joc] la seguretat ila "Seré el generador més gran prosperitat, i també la democracia d'ocupació que Déu hagi creat ma E. GIMÉNEZ SALINAS Sí que es pot, sí que ho hem fet Si Putin m aprecia, aixó és un actiu La preocupació per seguretat ens fara oblidar algunsdrets que tant ens va costar d'aconseguir El fiscal vol la COPA DEL REI EL BARCA ADRIA ALCOVERRO inhabilitació ES REFA. t d'Homs per IELIMINA. La falta de lestar social deixa el nou anys L'ATHLETIC camp lliure perque l'ocupi irracionalisme reaccionari de l'extrema dreta
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
La competició entre el PSC i Junts per pescar convergents a les municipals
Junts té una operació ambiciosa en marxa de cara a les pròximes eleccions municipals: reagrupar l'espai de Convergència. Li ha sortit, però, un competidor perquè el PSC també es mou per pescar entre les files exconvergents. A hores d'ara hi ha converses i s'estan ultimant enteses per disputar un llegat, el convergent, que ha reviscolat des del rescabalament de la figura de Jordi Pujol.
Quatre germans asseguren haver sigut víctimes d'abús sexual i manipulació per part de Michael Jackson
Els hereus de Michael Jackson s'enfronten a una demanda dels quatre germans Cascio, que asseguren que van ser víctimes d'abús sexual i manipulació. Segons han explicat els Cascio a The New York Times, Michael Jackson els va enganyar quan eren menors i els va sotmetre a un procés de rentada de cervell.
Majoria d'edat merescuda de l'OBC amb la 'Turangalîla'
Abans que res, una estirada d’orelles al nostre públic simfònic. I és que hi ha obres que reclamen omplir auditoris. Aquest és el cas de la Simfonia Turangalîla que Olivier Messiaen va escriure entre el 1946 i el 1948 i que es va estrenar a Boston el 1949 a les ordres de Leonard Bernstein. Estirada d’orelles, doncs, davant de la poca afluència a L’Auditori (almenys la nit de divendres; també s'interpreta aquest dissabte). Perquè la peça del compositor francès, senyera del simfonisme del segle XX, és una obra fonamental per entendre la música del segle passat. Quan, fa deu anys, la va dirigir Gustavo Dudamel al Palau de la Música, va despertar molt més interès i les entrades, si la memòria no em falla, es van exhaurir. Què hi va poder més en aquell moment, l’obra o el mediàtic director? Potser això darrer.
Del Carmel a Barbados: la història oculta del promotor que presumia de fer pisos protegits
Hi ha llocs on no hi ha espai per al silenci. On el dia i la nit s'entrellacen sense gairebé descans per a les orelles dels veïns. Al Paral·lel, el rum-rum dels cotxes i el xivarri dels que de nit fan cua a les voreres se succeeixen sense pausa, ocupant tots els racons de l'espectre sonor.
El capgròs Renau (3)
.