Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Meryl Streep
Trump
L'actriu denuncia a la cerimonia dels Globus dOr
l'abús de poder del president electe, que s'hi torna
INFORME DE RIENDA FAMILIAR
Els barcelonins
ara cat
s'empobreixen
DESIGUALTAT
POBRESA
DIMARTS
La població de classe mitjana
Els perdedors de la crisi han fet
ha passat de representar el 60%
créixer la classe baixa o molt baixa
130 EUROS
el 2007 a només el 44% el 2015
que ha pujat del 20% al 39%
Liquids
i orfes
Zygmunt Bauma
SALVADOR
(1925-2017)
CARDUS
Totes les enquestes
mostren que la majoria
dels favorables a la
independencia
pensen que
nos'aconseguira
KRYSTYNASCHREIBER
costa sintetitzar els
arguments en missatges
propis clars i directes
als no independentistes
ESPORTS
MARCMURTRA
ELSJUGADORS DEL BARCA
La realitat de TV3i
PLANTENLA FIFA
Radio és d'una
QATAR
Catal
paralisi classica. Canviar
Cap futbolista blaugranaassisteix a la gala que corona Cristiano
de statu quo' requereix
reordenar responsabilitats

Noticias
  • Nou caps dels Mossos en nou anys: "I si això passés en una empresa amb 20.000 treballadors?"
    L'any 2017 va canviar moltes coses, també el cos de Mossos d'Esquadra. Des de l'inici del desplegament per Catalunya els anys 90 fins al referèndum de l'1 d'octubre, la policia catalana només va tenir quatre caps del cos, el darrer, Josep Lluís Trapero. El processament del major dels Mossos pels fets de la tardor del 2017 va obrir un període d'inestabilitat que encara no s'ha tancat –si bé ara es deu estrictament a les tensions internes de la política catalana i del propi cos–. Des del 2017 hi ha hagut nou nomenaments de cap dels Mossos, un per any. "T'imagines una empresa amb més de 20.000 treballadors que cada any canvia de CEO? No seria sostenible", comenta una font policial.
  • Dimiteix el cap de gabinet de la delegació de Ceuta que va parlar amb el CNI
    Primera dimissió després de la desclassificació dels documents sobre la crisi de Ceuta. Segons confirmen fonts del govern espanyol a l'ARA, el cap de gabinet del delegat del govern a la ciutat autònoma, Carlos Sanz, ha dimitit després que es conegués que va parlar amb el CNI el dia abans de l'entrada massiva de migrants a Ceuta. Uns missatges on se l'advertia de convocatòries massives per creuar la frontera. Segons el delegat del govern ceutí, Miguel Ángel Pérez Triano, no el va informar d'aquesta conversa amb els serveis d'intel·ligència espanyols.
  • El PSC cau en picat i Aliança s'apropa a la primera posició, segons una enquesta de ''El Mundo'
    Dels 42 diputats actuals a una forquilla d'entre 31 i 33. Tot i que les últimes enquestes publicades ja apuntaven un retrocés del PSC, la que publica aquest divendres El Mundo pronostica una caiguda en picat dels socialistes i un creixement d'Aliança (25-28), consolidada en la segona posició.
  • El PP respon al Marroc: "No ha res per damunt de la defensa d'Espanya"
    El PP ha manifestat aquest divendres que "no hi ha res per damunt de la defensa d'Espanya". Ho ha fet en resposta a la declaració del Ministeri d'Exteriors marroquí que dijous lamentava que partits polítics espanyols "de llarga trajectòria" hagin "caigut en una escalada irracional i populista".
  • Monika Zgustova: "Quan abandones la llengua materna, a vegades també has d'abandonar els teus somnis"
    "Sentia la necessitat d'explicar a algú la meva vida, de repassar-la per a mi mateixa, de valorar-la i de compartir-la", escriu Monika Zgustova (Praga, 1957) a la seva última novel·la, La traductora dels haikus (Galàxia Gutenberg, 2026). L'escriptora i traductora atribueix la frase a la protagonista, la Jana, una dona nascuda a Praga el 1939 que abandona el seu país per començar una nova vida als Estats Units. La Jana és l'alter ego de la seva mare, viu sota un règim comunista i té un dilema profund: ¿què ha de passar per davant, els principis ètics o la seguretat dels seus fills? A través d'ella, Zgustova ficciona la història d'exili dels seus pares, d'ella mateixa i del seu germà amb una novel·la que es mira de cara una realitat crua i que, alhora, busca la reconciliació.