Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Meryl Streep
Trump
L'actriu denuncia a la cerimonia dels Globus dOr
l'abús de poder del president electe, que s'hi torna
INFORME DE RIENDA FAMILIAR
Els barcelonins
ara cat
s'empobreixen
DESIGUALTAT
POBRESA
DIMARTS
La població de classe mitjana
Els perdedors de la crisi han fet
ha passat de representar el 60%
créixer la classe baixa o molt baixa
130 EUROS
el 2007 a només el 44% el 2015
que ha pujat del 20% al 39%
Liquids
i orfes
Zygmunt Bauma
SALVADOR
(1925-2017)
CARDUS
Totes les enquestes
mostren que la majoria
dels favorables a la
independencia
pensen que
nos'aconseguira
KRYSTYNASCHREIBER
costa sintetitzar els
arguments en missatges
propis clars i directes
als no independentistes
ESPORTS
MARCMURTRA
ELSJUGADORS DEL BARCA
La realitat de TV3i
PLANTENLA FIFA
Radio és d'una
QATAR
Catal
paralisi classica. Canviar
Cap futbolista blaugranaassisteix a la gala que corona Cristiano
de statu quo' requereix
reordenar responsabilitats

Noticias
  • ‘Una batalla tras otra’ triomfa en uns Oscars dòcils i poc reivindicatius
    El pols entre Una batalla tras otra i Els Pecadors als Oscars ja té guanyador. La pel·lícula de Paul Thomas Anderson sobre un exactivista revolucionari, tronat i paranoic, enfrontat al militar feixista que ha segrestat la seva filla s’endú sis estatuetes: millor pel·lícula, director, actor secundari, guió adaptat, càsting i muntatge. La victòria d’Una batalla tras otra és la del gran cinema nord-americà, el que beu de la tradició autoral de la dècada dels 70 i que aspira a retratar la societat nord-americana amb una mirada gens complaent. Però, per damunt de tot, és el el triomf d’Anderson, que després de 30 anys d'extraordinària carrera s’ha erigit juntament amb Quentin Tarantino com el director més consistent i ambiciós de la generació dels 90. Ell és, de fet, el primer cineasta d’aquest grup que triomfa de manera contundent als Oscars. Un acte de justícia amb l’autor d’obres mestres ignorades pels Oscars com Boogie nights, Magnolia, Pous d’ambició, El fil invisible o Lico
  • Els millors vestits dels Oscars: escots cenyits i plomes
    Els Oscars, la festa del cinema més esperada de l'any, també són una celebració de moda gràcies a la catifa vermella. Molt sovint criticada per conservadora, enguany s'han pogut veure vestits clàssics, però també algunes de les darreres tendències impulsades per les grans cases de moda.
  • Jordi Pujol, un convidat més a la festa de Joan Laporta
    N'hi havia prou parant l'orella per constatar, de bon matí, que Joan Laporta tenia tots els números de revalidar el mandat. Almenys això és el que deien als enquestadors la gran majoria dels socis que sortien del punt de votació del Camp Nou. Hi ha pocs candidats que es moguin tan bé entre la multitud com Joan Laporta. Polítics inclosos. El president del Barça espremia al màxim el seu do de gents en una jornada electoral en què es confirmava el que molts ja s'ensumaven: que desprèn un magnetisme irresistible i que és gat vell en els comicis.
  • La millor notícia de la victòria de Laporta
    Joan Laporta ha guanyat les eleccions del Barça amb un marge incontestable davant del candidat de l'oposició, Víctor Font. Els culers s'han expressat amb contundència. La victòria és meridiana. Premia i legitima a les urnes l'obra de govern d'un mandatari capaç de mimetitzar el seu propi isme amb el de la majoria dels barcelonistes. Sort i encerts al campió.
  • Ha arribat al seu màxim, l'onada de l'extrema dreta?
    La gran notícia de les eleccions a Castella i Lleó és que, per primera vegada en molt de temps, no s'han complert les expectatives que auguraven un salt endavant de Vox. D'unes enquestes que pronosticaven una baixada del PP i un Vox disparat fins als 19 escons i superant el 20% dels vots, hem passat a un escenari que reforça el bipartidisme i fa que tant populars com socialistes creixin més escons (+2) que els d'Abascal (+1). Per tant, és legítim preguntar-se si l'onada d'extrema dreta està arribant al seu màxim, sobretot si tenim en compte que la campanya ha coincidit amb el galdós paper de Donald Trump amb la guerra de l'Iran.