Sitio webMeryl Streep Trump L'actriu denuncia a la cerimonia dels Globus dOr l'abús de poder del president electe, que s'hi torna INFORME DE RIENDA FAMILIAR Els barcelonins ara cat s'empobreixen DESIGUALTAT POBRESA DIMARTS La població de classe mitjana Els perdedors de la crisi han fet ha passat de representar el 60% créixer la classe baixa o molt baixa 130 EUROS el 2007 a només el 44% el 2015 que ha pujat del 20% al 39% Liquids i orfes Zygmunt Bauma SALVADOR (1925-2017) CARDUS Totes les enquestes mostren que la majoria dels favorables a la independencia pensen que nos'aconseguira KRYSTYNASCHREIBER costa sintetitzar els arguments en missatges propis clars i directes als no independentistes ESPORTS MARCMURTRA ELSJUGADORS DEL BARCA La realitat de TV3i PLANTENLA FIFA Radio és d'una QATAR Catal paralisi classica. Canviar Cap futbolista blaugranaassisteix a la gala que corona Cristiano de statu quo' requereix reordenar responsabilitats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Pradas acusa Mazón de mentir i d'utilitzar-la de "cap de turc"
Salomé Pradas, exconsellera valenciana d'Emergències, ha decidit parlar sense embuts sobre la tarda que es va desencadenar la dana i ha posat l'expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en el punt de mira. Pradas l'ha acusat de mentir i de subestimar la gravetat de la gota freda. De fet, ha culpat Mazón d'haver-la utilitzat com a "cap de turc" quan la va cessar com a consellera per "tapar" la seva gestió. "Amb el meu cessament s'estava buscant un cap de turc que pagués o tapés qualsevol cosa que ell pensés que s'havia de tapar", ha afirmat en una entrevista al programa Salvados, de la Sexta. Pradas ha explicat que quan l'expresident valencià li va comunicar el seu cessament -la va citar a casa seva- li va replicar que estava sent "injust" amb ella: "M'estava assenyalant, culpabilitzant quan jo havia estat des del principi on havia d'estar", ha afirmat.
El Girona es reconcilia amb les gestes i deixa el Madrid sense el liderat
Quina nit va viure Montilivi, reconciliat amb les gestes d'un Girona que va frenar el Reial Madrid de Mbappé a còpia d'esforç, talent i cor (1-1). Els gironins van passar molts minuts per damunt en el marcador, gràcies a un gol d'Ounahi, però les aturades de Courtois i un error d'Hugo Rincón, que va fer un penal evitable, van impedir que els tres punts es quedessin a casa. El Girona no surt del descens, però el Madrid perd el lideratge, ara a mans del Barça.
Francesc Layret, home de lleis (1929)
De l’article de l’advocat i periodista Pere Coromines (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939) publicat a La Campana de Gràcia (30-XI-1929) en record de la mort de Francesc Layret (Barcelona, 1880 - 1920), esdevinguda tal dia com ahir de fa cent-cinc anys. Layret, polític i advocat laboralista, era amic de Lluís Companys. Plegats havien estudiat batxillerat i Dret. Eren capdavanters de l’obrerisme republicà a Catalunya junt amb Salvador Seguí, ‘El Noi del Sucre’. Els pares de Seguí havien estat jornalers dels pares de Companys a la finca del Tarròs, població on havia nascut el futur president de la Generalitat.
Objectiu: crear l'arca de Noè de la biodiversitat dels Països Catalans
Feia temps que un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE UPF-CSIC) liderats per Salvador Carranza, segurament el màxim expert en rèptils i amfibis de Catalunya, volia obtenir el genoma d’una de les espècies més amenaçades del país, Iberolacerta aurelioi, una sargantana endèmica dels Pirineus que és, alhora, una finestra oberta al passat glacial i a l’evolució dels vertebrats de muntanya.
"Els barcelonins i catalans sempre hem apostat pel bàndol perdedor"
Fa només un dia i mig que la Fira Internacional del Llibre (FIL) ha obert les portes, però la quantitat d'actes i emocions viscudes al pavelló de Barcelona és abassegadora. Dissabte a la tarda, Roger Mas va delectar els passavolants amb la interpretació de tres cançons, entre les quals hi va haver la magnífica adaptació d'un poema de Jacint Verdaguer: "Lo desterro se'm fa llarg / cuita a dur-me a l'altra riba / que mos ullets tenen son / i el caminar m'afadiga", canta al final de Caminant. Part de la delegació catalana d'autors, editors, agents i periodistes l'observaven encara amb les empremtes del llarg viatge transoceànic al rostre.