Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Meryl Streep
Trump
L'actriu denuncia a la cerimonia dels Globus dOr
l'abús de poder del president electe, que s'hi torna
INFORME DE RIENDA FAMILIAR
Els barcelonins
ara cat
s'empobreixen
DESIGUALTAT
POBRESA
DIMARTS
La població de classe mitjana
Els perdedors de la crisi han fet
ha passat de representar el 60%
créixer la classe baixa o molt baixa
130 EUROS
el 2007 a només el 44% el 2015
que ha pujat del 20% al 39%
Liquids
i orfes
Zygmunt Bauma
SALVADOR
(1925-2017)
CARDUS
Totes les enquestes
mostren que la majoria
dels favorables a la
independencia
pensen que
nos'aconseguira
KRYSTYNASCHREIBER
costa sintetitzar els
arguments en missatges
propis clars i directes
als no independentistes
ESPORTS
MARCMURTRA
ELSJUGADORS DEL BARCA
La realitat de TV3i
PLANTENLA FIFA
Radio és d'una
QATAR
Catal
paralisi classica. Canviar
Cap futbolista blaugranaassisteix a la gala que corona Cristiano
de statu quo' requereix
reordenar responsabilitats

Noticias
  • L’expansió fervent de l’orfeonisme (1917)
    Del discurs abrandat del mestre Joan Llongueres (Barcelona, 1880-1953) en la primera Festa dels Orfeons de Catalunya (27-V-1917), transcrit a Revista Musical Catalana (VI-VII-1917). Nou anys després –demà commemoren el centenari a l’Auditori– fundaven a Hostafrancs l’Orfeó Atlàntida sota la direcció d’un músic també entusiasta, Normand Soler. A inicis del segle XX prenia embranzida el món dels orfeons, molt vinculat al catalanisme cultural de les classes mitjanes i treballadores. L’orfeònic Cant de la Senyera suplia Els Segadors quan aquest himne era prohibit.
  • Escopinades d’ultranacionalistes israelians a la Ciutat Vella de Jerusalem
    La Ciutat Vella de Jerusalem, nucli emmurallat i sagrat per a jueus, musulmans i cristians, ha tornat a convertir-se en un embut de càntics ultranacionalistes, empentes i insults. Des de les dotze del migdia, milers de joves jueus ultranacionalistes, molts d’ells colons arribats de diferents punts d’Israel i de Cisjordània, han inundat els carrers estrets del barri musulmà durant la seva celebració del Dia de Jerusalem, la jornada amb què Israel commemora la conquesta de Jerusalem Est el 1967, la part de la ciutat de majoria musulmana. El resultat, un any més, ha estat una demostració de força carregada de tensió, intimidació i violència verbal contra palestins, activistes i periodistes. Enmig del caos del matí, diversos grups de voluntaris del moviment judeoàrab en contra de l’ocupació Standing Together intentaven fer de barrera humana entre els grups ultranacionalistes i els palestins.
  • 'La vida en espera', un còmic de Paco Roca i Rodrigo Terrasa
  • Pancartes contra Florentino, xiulets i un nou escàndol amb Mbappé
    El Santiago Bernabéu ha dictat sentència. Bé, una part, perquè per rebre un Oviedo ja de Segona Divisió l'estadi del Madrid tenia l'entrada més fluixa de la temporada. No ajudava que fossin les festes de San Isidro i els mals resultats de l'equip d'Álvaro Arbeloa. Però els espectadors que han decidit fer un acte de fe i anar a l'estadi de La Castellana han xiulat tots els jugadors després d'una segona temporada sense guanyar cap títol. Kylian Mbappé, suplent, ha rebut més que cap altre futbolista i ha acabat provocant un nou escàndol al final del partit ha demanat parlar amb la premsa i ha llançat uns quants dards cap a Arbeloa. Florentino Pérez no té ni un dia de calma, darrerament.
  • Cristhian Stuani fa possible l'impossible i el Girona creu en la permanència
    Amb tot el que ha fet pel Girona i encara li quedaven coses per fer. Si els gironins aconsegueixen la permanència, ja cal que tiri endavant el projecte de l'estàtua a Cristhian Stuani que fa anys que es demana. L'uruguaià, com a Vallecas, i com tantes vegades en nou anys, va aparèixer per empatar davant la Reial Societat un partit que feia olor de derrota (1-1). Infiltrat i sense entrenar-se, ha marcat dos gols i ha evitat dues derrotes amb quatre dies de diferència. Amb aquest resultat, l'equip blanc-i-vermell s'escapa del descens i es col·loca quinzè, amb un punt de marge. I, el més rellevant, continua depenent d'ell mateix.