Sitio webMeryl Streep Trump L'actriu denuncia a la cerimonia dels Globus dOr l'abús de poder del president electe, que s'hi torna INFORME DE RIENDA FAMILIAR Els barcelonins ara cat s'empobreixen DESIGUALTAT POBRESA DIMARTS La població de classe mitjana Els perdedors de la crisi han fet ha passat de representar el 60% créixer la classe baixa o molt baixa 130 EUROS el 2007 a només el 44% el 2015 que ha pujat del 20% al 39% Liquids i orfes Zygmunt Bauma SALVADOR (1925-2017) CARDUS Totes les enquestes mostren que la majoria dels favorables a la independencia pensen que nos'aconseguira KRYSTYNASCHREIBER costa sintetitzar els arguments en missatges propis clars i directes als no independentistes ESPORTS MARCMURTRA ELSJUGADORS DEL BARCA La realitat de TV3i PLANTENLA FIFA Radio és d'una QATAR Catal paralisi classica. Canviar Cap futbolista blaugranaassisteix a la gala que corona Cristiano de statu quo' requereix reordenar responsabilitats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
"A diferència dels meus pares, que van poder tornar a Catalunya, el meu exili s'ha tornat permanent"
L’antropòleg i sociòleg Roger Bartra Murià (Ciutat de Mèxic, 1942) és una eminència a l’Amèrica Llatina en el camp de les ciències socials. Fill del poeta Agustí Bartra i l’escriptora Anna Murià, va néixer i créixer a l'altre costat de l'Atlàntic, lluny de Catalunya, per culpa de l’exili forçat dels seus pares, perseguits pel franquisme. Durant tota la seva vida, a Mèxic, però també a Veneçuela, els Estats Units, Londres i París, ha forjat una trajectòria com a professor i intel·lectual, amb aportacions destacades en matèries com l'exili o la construcció de la identitat nacional. Aquesta setmana és a Girona, convidat per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (UdG), per impartir cinc lliçons a la Facultat de Lletres i una conferència oberta al públic, dijous al Centre Cultural La Mercè, sobre l’exili i el viatge.
De fit a fit
A la contra
Treva a Westminster a l'espera que esclati la lluita per les claus de Downing Street
Jornada de treva relativa a Westminster aquest dimecres. Almenys durant unes poques hores, amb ocasió del tradicional discurs del rei –l'anunci del programa legislatiu del govern per als pròxims mesos– i els primers compassos del debat parlamentari que l'ha seguit, i que s'allarga tres o quatre dies. Però després de les tradicionals galanteries i mofes inicials que s'han intercanviat la cap de l'oposició, Kemi Badenoch, i Keir Starmer, la realitat s'ha imposat. I la batalla que es lliura al si del govern i del partit laborista, i que amenaça el lideratge del premier, ha brollat amb força. Fins al punt que Badenoch ha assegurat que "el primer ministre ocupa el càrrec, però no té el poder". Una forma de recordar-li que quasi un centenar dels seus diputats li han demanat que faci un pas al costat, inclosos alguns dels seus ministres més rellevants.
Rutte fa una crida als aliats europeus a instaurar "l’OTAN 3.0"
Els Estats Units van impulsar l'OTAN després de la Segona Guerra Mundial per evitar que l'antiga Unió Soviètica guanyés terreny i influència en l'Europa més occidental. I, sota el paraigua d'aquesta entesa militar, els aliats europeus es van desentendre en gran part de la seva seguretat i la van externalitzar a Washington. Aquesta és la primera etapa de l'Aliança Atlàntica, segons fonts del mateix organisme militar.