Sitio webMeryl Streep Trump L'actriu denuncia a la cerimonia dels Globus dOr l'abús de poder del president electe, que s'hi torna INFORME DE RIENDA FAMILIAR Els barcelonins ara cat s'empobreixen DESIGUALTAT POBRESA DIMARTS La població de classe mitjana Els perdedors de la crisi han fet ha passat de representar el 60% créixer la classe baixa o molt baixa 130 EUROS el 2007 a només el 44% el 2015 que ha pujat del 20% al 39% Liquids i orfes Zygmunt Bauma SALVADOR (1925-2017) CARDUS Totes les enquestes mostren que la majoria dels favorables a la independencia pensen que nos'aconseguira KRYSTYNASCHREIBER costa sintetitzar els arguments en missatges propis clars i directes als no independentistes ESPORTS MARCMURTRA ELSJUGADORS DEL BARCA La realitat de TV3i PLANTENLA FIFA Radio és d'una QATAR Catal paralisi classica. Canviar Cap futbolista blaugranaassisteix a la gala que corona Cristiano de statu quo' requereix reordenar responsabilitats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Visca Verdi amb la Simfònica del Vallès i l'ARA
L’ARA tot just feia uns mesos que caminava quan, el 12 de març del 2011, el director italià Riccardo Muti va protagonitzar un acte de resistència cultural a l’Òpera de Roma durant una funció de l’òpera Nabucco, de Giuseppe Verdi (1813-1901). Berlusconi, aleshores primer ministre italià, havia anunciat una retallada salvatge als pressupostos de cultura. El públic romà estava emprenyat amb Berlusconi, i al final de Va, pensiero, el cor dels esclaus hebreus del tercer acte, va cridar contra el primer ministre. Muti va emergir del fossat de l’orquestra i va convidar el públic a cantar Va, pensiero i a reivindicar plegats el valor de la cultura.
La Nit de l'ARA en imatges
L’ARA ha celebrat el seu quinzè aniversari aquest dijous 27 de novembre al Palau de la Música, amb un acte presentat pels periodistes Carla Turró i Antoni Bassas en què s'ha fet lliurament del premi Tatiana Sisquella la iniciativa Girem Full, el premi Ignasi Pujol a l'empesa tecnologica Openchip, el premi Carles Capdevila a Juan Carlos Unzué i el premi internacional a Theodor Kallifatides. El colofó de la festa ha estat operístic, amb obres de Verdi interpretades per la soprano Berna Perles, el tenor Antoni Lliteres, el baríton Àngel Òdena, el Cor Madrigal i l'Orquestra Simfónica del Vallès, dirigida per Beatriz Fernández Aucejo.
El pintor Sert o la seva absència (1945)
De l’article –traducció pròpia– del periodista, poeta i escriptor César González-Ruano (Madrid, 1903 - 1965) a La Vanguardia (28-XI-1945), arran de la mort del pintor i decorador Josep Maria Sert (Barcelona, 1874 - 1945), esdevinguda ahir va fer vuitanta anys. Era reconegut arreu com un muralista expert en la tècnica de la grisalla. A Catalunya, era famós per les seves pintures a la catedral de Vic, obra destruïda el 1936 i refeta per ell poc abans de morir. Era oncle de l’arquitecte Josep Lluís Sert. El pintor Sert es va casar amb Misia Godebska, pianista, musa dels simbolistes i amiga de Coco Chanel. Ella el va introduir en els cercles chic parisencs. González-Ruano evoca aquell món en els darrers paràgrafs del seu article.
Theodor Kallifatides: "Un bon diari no menteix, no persegueix agendes ocultes"
Theodor Kallifatides ha deixat la seva icònica pipa per pujar a l’escenari a rebre el primer Premi Internacional Diari ARA, un guardó que vol ser un reconeixement a la contribució de persones o institucions al progrés i la convivència globals. L'hi ha entregat la directora del diari, Esther Vera, que ha afirmat que l'escriptor "encarna els valors d’una Europa plural, oberta al diàleg entre cultures i identitats complexes, l’Europa que en Kallifatides troba el pòsit del pensament humanístic i el bagatge ètic de l’Antiga Grècia". Per a l'ARA, el seu testimoni "irradia tolerància, capacitat de treball, integració en la societat d’acollida i alhora fidelitat als orígens", que tan bé ha retratat a través del "batec humà de les seves històries".
Sumant Energies per València de Fundació Naturgy dona oportunitats a 40.000 persones afectades per la dana
Les catastròfiques riuades de la Comunitat Valenciana amaguen històries de resiliència i superació. Són vivències en primera persona, amb noms i cognoms. La dana va arrasar infraestructures com escoles i instituts, i la seva reparació ha requerit temps i recursos. “Al gener no teníem calefacció, vam haver de demanar a l’Ajuntament que ens posés radiadors de llum blava a les classes i portar grups electrògens per fer-los funcionar, perquè les calderes i el grup electrogen no es van arreglar fins més tard”, recorda Consuelo García Iborra, directora del CEIP Amparo Alabau, a Alaquàs. El centre educatiu va tancar durant dies per poder fer l’espai accessible i va acollir una altra escola que va haver de tancar a causa de la dana durant mesos.