Sitio webMeryl Streep Trump L'actriu denuncia a la cerimonia dels Globus dOr l'abús de poder del president electe, que s'hi torna INFORME DE RIENDA FAMILIAR Els barcelonins ara cat s'empobreixen DESIGUALTAT POBRESA DIMARTS La població de classe mitjana Els perdedors de la crisi han fet ha passat de representar el 60% créixer la classe baixa o molt baixa 130 EUROS el 2007 a només el 44% el 2015 que ha pujat del 20% al 39% Liquids i orfes Zygmunt Bauma SALVADOR (1925-2017) CARDUS Totes les enquestes mostren que la majoria dels favorables a la independencia pensen que nos'aconseguira KRYSTYNASCHREIBER costa sintetitzar els arguments en missatges propis clars i directes als no independentistes ESPORTS MARCMURTRA ELSJUGADORS DEL BARCA La realitat de TV3i PLANTENLA FIFA Radio és d'una QATAR Catal paralisi classica. Canviar Cap futbolista blaugranaassisteix a la gala que corona Cristiano de statu quo' requereix reordenar responsabilitats
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Doble manifestació pel caos de Rodalies
'El joc del silenci': crítica de la novel·la de la quan tothom parla
En literatura, sovint hi ha un menyspreu cap als gèneres considerats comercials o populars que en cinema no s’ha donat mai, ni tan sols entre finolis pedants i especialistes sofisticats. No són pocs els crítics, els acadèmics i els periodistes que es dediquen a la cosa literària, en canvi, que adopten una actitud mig condescendent sempre que llegeixen una novel·la policíaca, d’aventures o de terror, o amb elements sobrenaturals o de thriller. Com si Dumas i Stevenson no fossin constructors de personatges i de mons increïbles, com si la de Raymond Chandler no fos una de les millors proses en anglès del segle XX, com si la terrorífica Shirley Jackson i el visionari Stanislaw Lem no fossin literats –estil i idees– de primera. Dic aquests noms i en podria dir tants altres. Aquests lectors condescendents ignoren que escriure una novel·la de gènere és dificilíssim.
La primera batalla per la presidència del Barça
Els socis del Barça escolliran nou president el diumenge 15 de març, però un parell de setmanes abans tothom es farà una idea de quins poden ser els resultats definitius. Els aspirants –de moment n'hi ha quatre de confirmats– lliuraran una primera batalla amb la recollida de firmes. Serà una mena d'enquesta pública en què se sabrà fins a quin punt el president Joan Laporta ho té tot de cara per revalidar el mandat o si, com insisteixen els altres precandidats, "hi ha partit".
"Som una nació i diem prou": quan Catalunya es va plantar el 2007 amb Rodalies (i amb l'Estat)
El mal funcionament de Rodalies és una realitat des de fa dècades. La Xarxa de Plataformes d’Usuaris de Tren de Catalunya i l'ANC han cridat els catalans a sortir al carrer aquest dissabte per protestar per l'estat de la xarxa i el desemparament dels usuaris en dues manifestacions diferents. El malestar amb Rodalies ve de lluny, i la prova és que, el 2007, Catalunya va viure la primera manifestació massiva contra el caos ferroviari arran de les obres de l'AVE a Barcelona. Van ser 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 700.000, segons els organitzadors, unes xifres que serien la preqüela de les grans mobilitzacions del Procés. El clam als carrers de Barcelona l'1 de desembre del 2007 va ser clar: "Som una nació i diem prou". Prou als dèficits en les infraestructures i el servei ferroviari, però també al constrenyiment sobre l'autogovern que ja s'albirava en l'Estatut retallat.
Per què l'encariment de l’habitatge a Catalunya s'ha convertit en una excepció europea
Què és el que més determina l'evolució del preu de l'habitatge? És l'excés de demanda, la falta d'oferta o l'ús que es dona a l'habitatge? Quines conclusions es poden extreure de com s'ha encarit el valor dels pisos i les cases del nostre país els darrers vint anys? I els últims cinc? Construir més abaixarà els preus? I posar un topall al preu dels lloguers, té recorregut més enllà d'un període delimitat?