Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
Meryl Streep
Trump
L'actriu denuncia a la cerimonia dels Globus dOr
l'abús de poder del president electe, que s'hi torna
INFORME DE RIENDA FAMILIAR
Els barcelonins
ara cat
s'empobreixen
DESIGUALTAT
POBRESA
DIMARTS
La població de classe mitjana
Els perdedors de la crisi han fet
ha passat de representar el 60%
créixer la classe baixa o molt baixa
130 EUROS
el 2007 a només el 44% el 2015
que ha pujat del 20% al 39%
Liquids
i orfes
Zygmunt Bauma
SALVADOR
(1925-2017)
CARDUS
Totes les enquestes
mostren que la majoria
dels favorables a la
independencia
pensen que
nos'aconseguira
KRYSTYNASCHREIBER
costa sintetitzar els
arguments en missatges
propis clars i directes
als no independentistes
ESPORTS
MARCMURTRA
ELSJUGADORS DEL BARCA
La realitat de TV3i
PLANTENLA FIFA
Radio és d'una
QATAR
Catal
paralisi classica. Canviar
Cap futbolista blaugranaassisteix a la gala que corona Cristiano
de statu quo' requereix
reordenar responsabilitats

Noticias
  • Salvament de béns i persones en la revolució i guerra del 1936 (2023)
    De l’article de Josep Maria Sans i Travé (Solivella, 1945-2026) publicat a la revista científica Tribuna Plural (n. 23, 2023). Historiador, arxiver i gestor eficient de serveis públics del seu àmbit, Sans i Travé va morir el 14 de juny passat. Doctor en lletres i filosofia per la Universitat de Bolonya, va ser director de l’Arxiu Nacional de Catalunya i director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Abans havia estat professor a la UB, director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona i cap dels Serveis d’Arxius de la Generalitat. Va ser membre del consell de redacció de Revista de Catalunya.
  • El Palau Blaugrana viu la seva nit més cruel el dia que menys la mereixia
    Nit cruel al Palau Blaugrana. El Barça no en va tenir prou amb una remuntada inversemblant per superar el València Basket (80-88). Després de recuperar un desavantatge de 18 punts, l'equip català es va quedar sense energia per rematar la feina. La fe del conjunt culer no va tenir premi en la nit en què més ho mereixia. Sense un bon partit de Kevin Punter i Will Clyburn, els locals van quedar contra les cordes (1-2).
  • Un Messi incombustible condueix l'Argentina als setzens de final
    Hi ha una jugada que agrada molt a Leo Messi. Mentre el seu equip ataca per l'esquerra i l'extrem de torn arriba a la línia de fons, el davanter centre se'n va a l'àrea petita per buscar la rematada. Els defenses, normalment, el segueixen. I mentre tot això passa, de manera discreta però totalment intencionada, Leo Messi apareix a la mitja lluna. La passada va cap a ell, esclar. Com un llampec, carrega la cama i remata amb força i precisió. El tir, sempre amb la cama esquerra, té una mica de rosca, prou per acabar de despistar i sorprendre tothom, dels defenses al porter. És un gol que ha fet unes dues-centes vegades. O més. Però que segueix fent. I que seguirà fent. Una diana que tenia premi doble. Li servia per obrir el marcador contra Àustria i convertir-se en el màxim anotador de la història dels Mundials. Un gol decisiu en la victòria de l'Argentina, que rubricaria amb una segona diana al temps de descompte per deixar la seva selecció com a primera del grup J, ja classificada per als setzens
  • És just pagar la hipoteca de la teva parella?
    Diego té 34 anys, una hipoteca que va assumir quan cobrava 900 euros i una opinió que divideix grups d’amics i companys de feina: si la seva parella viu al seu pis, paga. Ho explica sense embuts: “Jo només tinc 90 metres quadrats per especular i els he de pagar tota la vida. Tothom especula amb mi”.
  • La fàbrica de causalitats, al servei de Peinado
    Hi ha una escena de La resplendor de Stanley Kubrick que sempre em glaça la sang. El cuiner Halloran està parlant amb el nen Danny sobre el sinistre hotel on haurà de passar l’hivern, incomunicat. En el fons, mig desenfocats, hi ha uns ganivets penjats en una columna i la composició del quadre fa que subtilment apuntin cap a la testa del pobre infant. És d’aquells detalls que en un primer visionat pots passar per alt –tot i que el subconscient capti el sentit d’amenaça– però ja després només pots veure aquelles punxes orientades cap a la innocència que encarna el petit personatge i és insuportable.