Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Facua denuncia que les benzineres no han rebaixat el preu del combustible tot el que els pertoca
L’anunci de la rebaixa de l’IVA als carburants del 21% al 10% d’ara fa poc més d’una setmana decretada pel govern espanyol no ha tingut els efectes que caldria esperar, segons apunta l’associació de consumidors Facua. Aquesta mesura extraordinària, pensada per amortir l’impacte de l’encariment del cru a causa de la guerra a l’Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz, ha permès abaratir el preu del combustible (dièsel i gasolina) i allunyar-lo dels dos euros per litre, però no hauria tingut l'impacte real desitjat sobre les butxaques dels consumidors finals, segons denuncia Rubén Sánchez, portaveu de Facua.
El 'broker' del cap del Pentàgon va intentar invertir en un fons de defensa abans de l'atac a l'Iran, segons el 'Financial Times'
Un broker vinculat al secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, hauria intentat fer una inversió multimilionària en el sector armamentístic setmanes abans de l’atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l’Iran, segons ha publicat el Financial Times citant fonts coneixedores del cas.
La dreta espanyola s'abraça a Israel fins i tot quan persegueix els catòlics
Per primera vegada en segles, els catòlics han estat víctimes d'un veto total de la policia israeliana a la missa del Diumenge de Rams a la basílica del Sant Sepulcre, amb l'excusa de la seguretat per la guerra a l'Orient Mitjà. L'endemà, l'executiu de Benjamin Netanyahu va haver de fer marxa enrere, després que en l'àmbit internacional proliferés una allau de crítiques, des dels presidents francès i espanyol, Emmanuel Macron i Pedro Sánchez, però també en el flanc de l'extrema dreta, amb l'ofensiva de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el mandatari hongarès, Viktor Orbán. Vox va respondre a la nit demanant explicacions a Israel –sense la bel·ligerància de Meloni– però el PP ha optat pel silenci absolut, igual que Aliança Catalana –malgrat que tots ells es vanten de defensar les tradicions cristianes. Al seu torn, Junts tampoc s'hi ha volgut pronunciar. Què passa a la dreta i per què no alça la veu contra Israel ni tan sols quan persegueix els catòlics?
Un tomb per la vida de la Sala Rovira
A Barcelona algunes galeries d'art tenen arrels familiars. Els galeristes Silvia Sennacheribbo i Segimon Rovira i Cambra, que va regentar la Sala Rovira, són cosins. Tots dos van continuar negocis familiars, i ara Sennacheribbo acull a la seva sala (carrer Enric Granados, 106, local 1) l'exposició 70 Anys de la Sala Rovira (1942-2012), a partir de l'arxiu d'aquesta galeria coneguda per la dedicació al dibuix i la il·lustració. L'exposició, que està oberta fins al 19 d'abril, inclou unes 80 obres de les tres etapes que va tenir la Sala Rovira d'artistes entre els quals hi ha Grau Sala, Lola Anglada, Ricard Opisso, Lloveras, Xavier Gosé, Rosa Serra, Torné Esquius, Carles Cardellà, Junceda, Cesc, Tatiana i Picarol. Entre les obres hi ha sorpreses com una aquarel·la de Joan Llaverias dedicada a Joan Llimona i un dibuix de Francesc Gimeno amb un text d'homenatge del poeta Josep Maria López-Picó: "Sol amb el vostre afany: la pobra història ni marge ens va deixar a l'afalac. Sol amb la mort: vós heu deixa
Fem igual d’exigible el català que el castellà
D’aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el català (dic “contra el català” perquè persegueix que la nostra llengua no estigui “blindada” a les aules) se’n desprèn una conclusió meridiana: només un estat propi garanteix la protecció jurídica que qualsevol llengua oficial té el seu propi territori. No hauria de ser necessàriament així: en un estat veritablement plurinacional, tan espanyol seria el català com el castellà. Però no és el cas i no crec que m’equivoqui si dic que no ho serà mai. L’única llengua que tenim el deure constitucional de conèixer és el castellà. Ho proclama l’article 3 de la Constitució de 1978, que al final també diu que “les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya” són una riquesa “que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Doncs sort que el protegeixen, el català!