Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Maduro i el seu xandall: quan la roba es converteix en missatge
La pel·lícula distòpica i de sàtira política Don’t Look Up (2021) retratava una societat incapaç d’afrontar una amenaça existencial imminent. Davant la destrucció anunciada del món, els protagonistes preferien mirar a una altra banda, atrapats en qüestions irrellevants. Avui, en un context de profunda desafecció política, d’impotència col·lectiva i superficialitat generalitzada, sembla que estiguem vivint el nostre Don’t Look Up particular.
"Aquí els nens amb bolquers ja saben patinar, vivim per l'hoquei"
Maria Anglada (Sant Hipòlit de Voltregà, 2001) arriba al pavelló de Sant Hipòlit de Voltregà saludant amics i familiars. Tothom la coneix. Però una tanca impedeix entrar al vell pavelló, un dels temples de l'hoquei català, instal·lació a punt de ser enderrocada per problemes estructurals. "Noto una punxada al cor quan ho veig", explica mirant la pista on va fer els primers gols qui ha estat capitana de l'equip femení local. Amb 24 anys, la Maria es retira per poder acabar els estudis de medicina. Es retira molt jove, però amb la feina feta.
El rènting perd pes i cau al 25% de les matriculacions de nous vehicles a Espanya
Durant el 2025, les companyies que es dediquen al rènting van matricular a Espanya 351.287 vehicles, cosa que suposa un 4,51% més que l'any anterior, quan van ser 336.142, segons les dades publicades per l'Associació Espanyola de Rènting de Vehicles (AER). Així, el ritme de creixement de l'adquisició de vehicles per a rènting és inferior al creixement del total de matriculacions a Espanya, ja que durant el 2025 es van vendre en total 1,36 milions de vehicles a l'Estat, amb un augment del 12,33% respecte a l'any anterior.
Groenlàndia pot ser el trencament definitiu d'Occident
Aquest any, en el brindis de Nadal de l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona, un gest de celebració, hi havia pessimisme. Entre els assistents –polítics, periodistes, corresponsals a Brussel·les i altres professionals vinculats a l'actualitat a la Unió Europea– es repetia una frase-mantra: ve un any complicat per a Europa. Ni l'esperit fraternal a la sala, cortesia d'un grup de jazz que entonava nadales, aconseguia dissimular que són dies foscos per a l'autoestima europea. Tot i acabar amb un "Bon Nadal i visca Europa!", també sonava poc festiu el discurs que pronunciava el socialista Javi López, vicepresident del Parlament Europeu: "Els reptes a què haurà de fer front Europa el 2026 són majúsculs. [...] Les amenaces venen de l'oest, de l'est... i també de dins".
Cinc jardins que són autèntiques obres d’art
Jardins naturalistes, comunitaris, silvestres, urbans, botànics, minimalistes, comestibles, florals... La gamma de jardins que trobem arreu del món sembla gairebé infinita i està en constant evolució, responent sempre a les necessitats que imposa cada moment. I no és un fet contemporani, perquè, al llarg de la història de la jardineria, cada època ha tingut el seu propi estil, que responia a les preferències estètiques de cada moment i de cada cultura, sinó també com a resposta a les condicions climàtiques, al terreny i als materials disponibles en cada moment. Des de l’eficiència hidràulica i la simetria dels jardins egipcis, passant per la multifuncionalitat i l’aposta pel paisatgisme de la Grècia antiga, fins a arribar al control de l’espai dels jardins medievals, el minimalisme dels jardins japonesos o el rigor geomètric dels jardins francesos.