Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Ira i desconcert a Israel per l'alto el foc amb el Líban
La reacció inicial a Israel després de l’anunci de l’alto el foc de deu dies amb el Líban ha estat marcada per la indignació i una profunda desconfiança, tant dins del govern com entre l’oposició i la població, especialment al nord del país. Ara, totes les mirades se centren en el primer ministre, Benjamin Netanyahu: la pressió política i militar recau sobre ell.
La retirada del monument franquista de l'Ebre: serà realitat?
La majoria de les batalles que tenen a veure amb el llegat franquista són llarguíssimes. El 2016, el Parlament va aprovar la retirada del monument franquista de l'Ebre. El novembre del 2020, la Generalitat va anunciar que el monument es retiraria l'estiu del 2021. Hi havia un projecte de l’arquitecte Antonio López per fer-ho. Com en la majoria dels temes que tenen a veure amb la dictadura, però, els camins són plens d’entrebancs i les disputes judicials s'eternitzen. Així i tot, potser aviat la imatge de la piràmide foradada de ferro forjat de 45 metres, que es va construir el 1966 per commemorar el 25è aniversari de la victòria franquista, podria desaparèixer del riu que passa per Tortosa.
L’espiral de Kim Novak
Els aficionats al cinema i incondicionals d’Alfred Hitchcock trobaran a Movistar+ un documental que connecta amb l’univers de Hollywood i una de les grans pel·lícules del rei del suspens: Vertigen. Alexandre Philippe, el director del documental, el defineix com una sessió d’espiritisme cinematogràfic sobre el qual plana l’esperit de Hitchcock. La protagonista és l’actriu Kim Novak. Amb noranta-tres anys, sent que està en el darrer tram de la seva vida. Només començar, la càmera es desplaça suaument per un jardí on arriba el darrer raig de sol del dia. La sentim amb un fil de veu i dificultats per respirar. Novak explica: “Dubto si estic fent bé de gravar això, perquè no sé què sortirà del que digui, del que vull dir. Què vull dir exactament? Es tracta d’això? Del que vull dir? Del que penso? Del que sento? No sé què s’espera que senti o que pensi. [...] He patit molt. Fa poc vaig tenir una mala caiguda i em falta l’aire. Em costa mantenir la respiració. Potser m’equivoco
La cella més famosa marca el ritme del socialisme anti-Trump
Una munió de persones es desplacen a l'uníson pels llargs passadissos del Pavelló Nord de la Fira de Barcelona com si seguissin una estrella del rock. Ningú aquest dissabte ha generat l'expectació de José Luis Rodríguez Zapatero, el gran protagonista de la primera jornada de la Global Progressive Mobilisation (GPM). "El progressisme ha d'estar unit, ha de ser valent. No guanyarem mai queixant-nos del que fa la dreta, sinó convencent dels nostres valors i conviccions", ha subratllat l'expresident espanyol just abans de començar a atendre els seus seguidors. Alguns d'ells, prou joves per no recordar-lo a la Moncloa, li han demanat que fes el gest de la cella que tant va explotar en campanya i ell els ho ha concedit gustosament.
Una brillant caricatura de la violència del cinema d’herois
Els estunmen, altrament dits especialistes o dobles d’acció, són aquells intèrprets que o bé supleixen els protagonistes en escenes perilloses o bé són víctimes cinematogràfiques de la violència exercida sobre ells. De violència va aquesta suposada òpera de Nao Albet i Marcel Borràs, en una superproducció del Lliure, el Liceu, el Teatro Real i Teatros del Canal de Madrid que, ens diuen, vol reflexionar sobre l’amor i la violència. D’amor, poc. Només el de la mare, Evangelina, que busca la raó i el responsable de la mort del seu fill en una història en la qual triomfa la violència, que, a més, té cara i cos d’home. Violència des de la primera escena, amb una original matança, fins a l’humorístic assassinat de Quentin Tarantino, passant pels crims d’una dona que en la venjança es va masculinitzant. Tot plegat una mena de brillant caricatura de la violència que contamina el cinema de superherois, tal com es recrea en el mateix pòster i en l’aparició a la part final de quatre