Portada del periodico Ara:
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
“Veure la plaça plena de taules i cadires fa molt estrany”
Cinc-cents seixanta-vuit dies han passat des que el món casteller va guardar la faixa a l’armari per aturar l’activitat a causa de l’arribada de la pandèmia. En aquest temps les colles han mantingut viva la flama de les torres humanes a través d’actes simbòlics. El mes de juny van arribar els primers pilars de quatre i de cinc pisos lligats a proves pilot o a estudis clínics, però la situació no va permetre l’anhelada represa fins al dimarts, 14 de setembre, amb l’aprovació d’un pla sectorial específic per a aquesta activitat.- "Corinna va buscar Villarejo vuit mesos després de l'abdicació", portada de l''Abc'
Aquestes són les principals portades dels diaris de Barcelona i Madrid: 
La UEFA retira els expedients als clubs de la Superlliga
La UEFA ha decidit retirar la sanció als tres equips que mantenen la idea de la Superlliga (Reial Madrid, Barça i Juventus de Torí), ja que el termini per presentar al·legacions acaba aquest dimarts i l'organisme europeu no farà cap moviment. L'organisme segueix ferm en el seu plantejament d'oposar-se rotundament a la creació de la Superlliga i deixa oberta la porta a possibles sancions davant la possibilitat de futurs moviments en relació a la posada en marxa del projecte o d'altres de semblants.
Isabel de Villena, escriptora aristocràtica (1957)
De l’article de Fuster (Sueca, Ribera Baixa, 1922-1992) a Pont Blau (Mèxic, IX-1957) sobre Isabel de Villena (València, 1430-1490), pionera en català de l’assaig teològic. Ahir es va inaugurar el curs de la Societat Catalana de Filosofia (filial de l’IEC) amb la conferència de Núria Sara Miras titulada “Dones filòsofes: la dificultat d’una genealogia inclusiva”.
“L’estat espanyol és una màquina de matar llengües”
Al segle XXII es parlarà català? La pregunta la va llançar ahir la presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola, davant una sala d’actes plena a vessar -fins on les restriccions pandèmiques ho permeten- d’assistents preocupats pel futur de la llengua. El pronòstic que lingüistes i escriptors van plantejar al llarg del vespre no va ser especialment esperançador, però és que el punt de partida tampoc els va donar gaire treva. “Les agressions lingüístiques conformen la discriminació més callada i permissiva a casa nostra. I van en augment”, va afirmar la presidenta del PEN Català, Àngels Gregori, després de posar d’exemple la regressió que pateix el català a les universitats.
