Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
L'oferta del BBVA al Sabadell: salvar la seu de Sant Cugat, tres consellers i un 30% més del preu de l'acció
La primera oferta ja és sobre la taula i ha fet aixecar les celles dels despatxos financers. "És sexi, és difícil de rebutjar", afirmen fonts financeres. En efecte, l'oferta, donada a conèixer aquest migdia al regulador borsari, és contundent, especialment si es té en compte que és la primera i que encara no ha començat la negociació.
Fins sempre, Auggie Wren
Amb la Sílvia Puig, la meva amiga viticultora del celler “En Números Vermells”, parlem sovint de llibres. Just ahir, ella em preguntava, per whatsapp, per l'última del Paul Auster, que no li acabava d’entrar. Jo li vaig dir: “És un testament”. Llavors em va preguntar: “Què vols dir?”, però de seguida em va enviar un missatge que deia: “Merda, m’he documentat...”. Vam estar parlant, tot ahir, de Paul Auster i de la seva malaltia. De la ràbia que fan els que pregunten: “I a tu qui t’agrada més, el Paul Auster o la Siri Hustvedt?”, com si pel fet de ser parella ja s’haguessin forçosament de comparar. Avui al matí, doncs, hem parlat de nou d’ell, però d’una altra manera.
Mor Victoria Prego, cronista de la Transició
La periodista Victoria Prego ha mort aquesta matinada a Madrid als 75 anys, segons ha avançat El Independiente, mitjà en el qual encara treballava com a adjunta a direcció. Destacada cronista de la Transició, Prego va entrevistar al llarg de la seva carrera importants personatges de la vida política, econòmica, social i cultural d'Espanya; i també va ser col·laboradora de diferents publicacions. El 2000 es va incorporar al diari El Mundo, on va ser adjunta a la direcció, i el setembre del 2016 va llançar, juntament amb altres companys, el digital El Independiente, on encara treballava.
Paul Auster, mort a la ficció, viu a la vida real
L'escriptor Paul Auster tenia la mateixa edat que Donald Trump, cosa que confirma que sovint la mort equivoca l'ordre de les seves prioritats. Ha tingut un gran talent per a l'escriptura de novel·les, i la seva obra, i ell mateix, han estat enormement populars arreu d'Amèrica i Europa. No ha estat un geni, i escric això com un elogi. Ell va ser el qui va definir un escriptor com “algú que, si tot va bé, passa cinquanta anys de la seva vida treballant tancat dins una habitació”. Volia dir que el secret de l'art de la literatura no era altre que la feina. Feina, feina i més feina, i la determinació de no donar mai per acabat el temps d'aprenentatge. Si algun dia un escriptor pensa, o sent, que ja domina el seu ofici, aleshores qui està acabat és ell.
Vint anys de la gran ampliació de la UE: ¿En ve una altra?
Els dirigents de la Unió Europea reivindiquen la gran ampliació del bloc del 2004 com una història d'èxit, sobretot quan defensen la conveniència de la potencial adhesió d'Ucraïna, els Balcans Occidentals, Geòrgia i Moldàvia. Aleshores hi havia temors similars als d'ara, sobretot pel que fa a termes econòmics. Es tractava d'un repte sense precedents: es va passar de 15 a 25 estats membres i es van afegir al projecte europeu 75 milions de nous ciutadans comunitaris, però la riquesa total de la UE en termes absoluts només va créixer en 5 punts percentuals.