Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
"Quan vaig sortir del Barça, era jo qui havia d'ensenyar als entrenadors"
Noms com el de Carles Puyol, Marta Torrejón, Josep Samitier o Vicky Losada han estat alguns dels més emblemàtics que han portat el braçalet de capità o capitana del Barça al llarg de 124 anys d'història. Losada (Terrassa, 1991) va tenir l'honor d'aixecar la primera Champions femenina del club. El 2021, després de 13 anys defensant la samarreta blaugrana, va fer les maletes. Una estada al Manchester City i un breu pas pel Roma per arribar finalment a Brighton, on assegura que està ben feliç, còmoda i il·lusionada amb el projecte de les gavines. L'egarenca atén l'ARA a les portes de la tornada de les semifinals de la Champions contra el Chelsea en què el Barça haurà de remuntar si vol ser a Bilbao.
Guanyar temps a l'Alzheimer i al Parkinson més enllà dels fàrmacs
L'Eugènia té 51 anys i en fa 6 que té Parkinson. Quan l'hi van diagnosticar es va resistir a anar a un hospital de dia. S'imaginava entre gent "molt deteriorada" amb qui no compartiria gran cosa i no volia anar-hi. Fa un any que va canviar d'opinió i ara va tres cops per setmana a l'hospital de dia de malalties neurodegeneratives que gestiona l'Hospital Clínic al barri del Raval. Fa gimnàs, fisioteràpia, logopèdia, teràpia ocupacional i socialitza amb altres persones que tenen la seva o altres malalties neurodegeneratives. Explica que ha conegut gent interessant, que ha incorporat rutines saludables i que ha après exercicis que l'ajuden a minimitzar les conseqüències de la seva malaltia. "He tornat a tocar el piano, feia anys no el tocava. Abans no m'hi veia amb cor i ara m'he animat", explica a l'ARA.
La immersió lingüística: un model esgotat?
La immersió lingüística ha estat des de fa quaranta anys un pilar de l’escola catalana. És un model que ha tingut un èxit inqüestionable en l’expansió del coneixement del català, però avui dona senyals inequívocs de desgast. L’increment de la diversitat a les aules (amb un terç d’alumnes que són fills d’immigrants i que, per tant, tenen el català com a segona, tercera o quarta llengua), els problemes socioeconòmics de l’alumnat, les retallades arran de la crisi i la judicialització de l’educació han estat situacions d’emergència a les quals ha hagut de respondre l’escola de manera prioritària i que han perjudicat l’ensenyament en català. A sobre, no hi ajuda la invasió creixent de les pantalles, en què hi ha hagut durant anys una escassa oferta d’oci i cultura en català.
«Quan em van diagnosticar el càncer, els pacients que se m'havien mort al quiròfan em van començar a 'visitar'»
Encara que volia ser escriptor i va començar a estudiar filosofia, Henry Marsh (Oxford, 1950) no va trigar a canviar de carrera i es va acabar graduant en medicina, una disciplina a la qual va dedicar més de 40 anys, i en què es va convertir en un dels neurocirurgians més prestigiosos del Regne Unit. Poc després de jubilar-se de l'Hospital Saint Georges de Londres es va reinventar: Sobretot no facis mal (Salamandra, 2016; traducció de Jordi Cussà) va inaugurar una trilogia de llibres interessantíssims –traduïts a gairebé 40 llengües– en què el britànic reflexionava al voltant de la seva professió i reconstruïa alguns moments decisius de la seva vida. El tercer, Al final, asuntos de vida o muerte (Salamandra, 2023; traducció al castellà d'Eduardo Hojman) explica el tràngol de passar de ser metge a pacient: a finals del 2020, Marsh va ser diagnosticat amb un càncer de pròstata en fase avançada.
Estrena del Virolai a Montserrat (1880)
De les cròniques de Gaietà Cornet i Mas (Barcelona, 1824-1897) publicades a Diario de Barcelona (25/27-IV-1880) sobre les festes del Mil·lenari de Montserrat i l’estrena tal dia com avui -festivitat de la Verge- del Virolai. Traducció pròpia. Enguany s’escau el segon centenari del naixement de Gaietà Cornet i Mas, enginyer industrial i escriptor, impulsor aquí de la taquigrafia, un coneixement pràctic determinant pel progrés del periodisme en aquell tombant de segle.