Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Qui són i quin poder tenen els caps de campanya del 12-M?
El què, qui i com de la campanya, clau per a la mobilització del vot, no sempre depèn dels candidats. Són els comitès de campanya dels partits els que fixen el rumb en el camí cap a les urnes, i al capdavant hi ha el director o cap de campanya. Aquest càrrec, explica Marcel Mauri, director del grup de recerca en comunicació política, periodisme i democràcia de la UPF, va guanyar rellevància a Catalunya amb la fi del pujolisme, l'ascens de figures com David Madí (CDC), José Zaragoza (PSC) o Xavier Vendrell (ERC) i la consolidació del context de campanya permanent. I actualment, afegeix, l'ocupen persones de màxim pes orgànic i amb un "poder de decisió molt alt". Qui són els directors de campanya del 12-M?
"Al Londres de Dickens hi havia la mateixa fractura social que ara"
Tres mesos després de rebre el premi a una trajectòria més prestigiós del món del còmic, el Gran Premi del Festival d'Angulema, Posy Simmonds (Berkshire, 1945) és una de les convidades estrella del Comic Barcelona. La dibuixant britànica és una de les grans autores de la novel·la gràfica moderna, una esmolada cronista de la classe benestant del seu país en obres a mig camí entre el llenguatge del còmic i el literari, com Gemma Bovery o Cassandra Darke, publicades a casa nostra per Salamandra Graphic.
El patrimoni català del còmic i la il·lustració necessita un museu
Catalunya compta amb una forta indústria editorial en l'àmbit del còmic i la il·lustració que, des de l’aparició de les primeres revistes satíriques de finals del segle XIX, forma part del nostre patrimoni cultural. Tanmateix, aquest llegat no sempre ha estat prou valorat. En són una mostra l’apropiació d’originals per part de les editorials (el cas Bruguera), el museu monogràfic sobre Lola Anglada que la Diputació de Barcelona no va obrir mai o la venda dels arxius d'autors de l’underground català a un gran col·leccionista privat. Aquest últim cas va ser el detonant de la creació el 2019 de la comissió del còmic i la il·lustració per part de la Generalitat de Catalunya.
El Vals de Francesc Trabal, dolç i amarg (1999)
De l’article del pedagog i crític literari Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921-Barcelona, 2010) a l’Avui (20-V-1999). Aquest diumenge és el 125è aniversari del naixement del periodista i escriptor Francesc Trabal (Sabadell, 1899-Santiago de Xile, 1957). En el pròleg escrit el 1989 per una novel·la inèdita (Tardes Chanel), Triadú veia que aquell text evocava un deix d’esnobisme trabalià. Dibuix: Trabal vist per Jaume Passarell.
Des de col·laboradors de Navalni a refugiats LGTBI: la Barcelona que parla rus
És un dia qualsevol en un restaurant vegetarià molt popular a la rambla de Catalunya de Barcelona. Les sis taules que ressegueixen la paret del local estan ocupades: hi ha un trio de hipsters, una família amb un nadó, un home amb americana i corbata enganxat al telèfon, dos dissenyadors, un grup de noies rosses... Una escena molt habitual al centre de la Barcelona moderna. Però hi ha un detall curiós: tots els ocupants de les sis taules, sense excepció, parlen rus. De fet, cada vegada se sent més rus a la platja, als cafès i a les exposicions de Barcelona.