Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
El repte del PSC i els interessos del PSOE
A mesura que s'acosten les eleccions del 12-M creix l'interès per les enquestes, perquè tothom voldria tenir una mica més de claredat sobre les previsions dels vulcanòlegs de la política. És a dir, més llum sobre què es pot esperar de les autonòmiques i si és veritat que s'obrirà una nova etapa a Catalunya. A Madrid hi ha lògicament una gran expectació, després de les basques i un cop passat l'episodi de la retirada temporal del president del govern, Pedro Sánchez, necessitat d'un parèntesi per meditar sobre les angoixes del poder i el preu de la glòria. Un cop resolta la incògnita, constatada la seva voluntat de mantenir-se a la Moncloa i recuperades la serenitat i l'alè col·lectius, tota l'atenció torna a estar centrada en l'antic oasi català, precisament perquè va deixar de ser-ho fa un bon grapat d'anys. Tots els presidents que ha tingut Espanya des de la recuperació de la democràcia van dependre poc o molt de la situació política a Catalunya durant el seu mandat, i ara es repete
Si vostès estan més guapos als cinquanta que als quaranta, aquest és el seu vi!
El priorat d’avui, el Genium Ecològic, és un 2016, de manera que –sempre si parlem de vins, no pas de persones– té uns quants anys. Tastar vins d’anyades antigues sempre és un joc: “Estarà viu? Tindrà nervi encara?” En el cas del Genium, l’envelliment –o la maduresa– ha fet el que fa amb moltes persones: l’ha suavitzat, que no domesticat, l’ha afinat, que no aprimat, l’ha arrodonit, que no enfortit. Quants de vostès, amb els anys, han perdut fúria i han guanyat qui-sap-lo?
Sánchez situa el 12-M com una segona volta de la croada socialista contra la dreta
"O democràcia, o fang. O vots, o mentides". Això és, segons Pedro Sánchez, el que es dirimeix a les pròximes eleccions catalanes, el 12 de maig, un missatge marcat pel període de reflexió que el va mantenir fora de joc a l’inici de la cursa electoral i que el president espanyol porta ara a la campanya del PSC per al 12-M. Una vegada més, Sánchez situa uns comicis com una croada política contra el front "indistingible" de PP i Vox que privatitza, retalla drets socials i "frivolitza" amb la violència masclista. És una estratègia que ja li va funcionar a Catalunya el 23-J i que ha tornat a treure del calaix aquest dissabte en un míting a Montmeló davant d'unes dues mil persones.
Alejandro Fernández, el melòman que va desobeir la seva mare
Admirador com és de Stefan Zweig i el seu fabulós Moments estel·lars de la humanitat, Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) sap que hi ha instants decisius de la història de cadascú en què tot pot decidir-se per un detall. En el seu cas, aquest moment ben bé podria ser el desembre del 2017, quan durant unes hores es va veure fora del Parlament i només el recompte del vot dels residents a l’estranger va salvar a l’últim minut el seu escó per Tarragona. No ha sigut l’únic cop en la carrera de Fernández que la moneda ha pogut caure d’un cantó o de l'altre. El 2011 va acaronar l’alcaldia de Tarragona de la mà d’un pacte amb CiU que es va trencar a última hora. Més a prop, fa només un mes i mig, el seu futur també semblava penjar d’un fil pel seu enfrontament amb Alberto Núñez Feijóo i bona part de la plana major del partit a Catalunya. I, tanmateix, torna a ser el candidat del PP.
El José Antonio, l'avi d'Alejandro Fernández: el socialista asturià que tenia un cavall negre gegant
Quan l'Alejandro Fernández recorda el seu avi matern, José Antonio Álvarez, va suavitzant la veu. Primer parla d'ell de forma didàctica, com a bon orador que és, però de mica en mica els records s'imposen i amb ells, les emocions. "El vaig estimar molt tot i que ens va deixar quan jo tenia 13 anys. Ell sempre va viure a Astúries, però ens venia a veure a Tarragona. I va ser en una d'aquestes visites que va morir, el 1989, quan era amb nosaltres. Estava malament dels pulmons" recorda. "Sempre va tenir cura de mi, tot i que quan ja era un nen, ens discutíem una mica de política" afegeix. "És que jo ja començava a ser més de dretes i ell... doncs ell era molt d'esquerres" diu amb una rialla. Moltes famílies prefereixen no parlar de política per evitar la trencadissa. A casa dels Fernández no passava, mantenien la cordialitat tot i veure el món de formes diferents. "El meu pare era de dretes i sempre discutien sobre política. I jo vaig sortir al pare, però a l'avi me l'estimava molt, teníem una