Sitio web130e 2P eeRo 2AELO CE TO DTTEz el Periódico 12 PARA GENTE COMPROMETIDA ESPAÑA, QUINTO PAÍS EN EL USO DE FENTANILO TEMA DEL DÍA Páginas 2 a4 yeditorial El abuso de opioides dispara las alarmas El consumo de los calmantes más potentes se desboca tras la presión de las farmacéuticas l El carácter público dela salud española dificulta que se repita la 'epidemia' de EEUU REUTERS/MAXMSHEMETOV Juicio a PRIMER SINIESTRO DE UN VUELO COMERCIAL EN UN ANO los autos deljuez Llarena Desastre aéreo en Moscú Varios juristas avalan las tesis para mantener presos a Fom y Sànchez PANORAMA Página 14 Mueren los 71 pasajeros de un avión que acababa de despegar LaONUpide aEspaña que la pederastia tarde más enprescribir PANORAMA COSAS DE LA VIDA Páginas 10y 11 Páginas 24 y 25 la firma al contrataque Carta a la ministra de Ganadería EL ATLÉTICO, A 7 PUNTOS RCSE 876695 Un Barça fundido pincha ante el Getafe (0-0) Sexo es Vida ¿Problemas de Erección? Eyaculación Precoz? 902 907 681 WWW.BOSTON.ES MIDICAL GROUP JORDI ÉVOLE PRIMERA FILA Páginas 36 a 39
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"
És només el principi. És una represa perquè hi ha sectors que han tocat fons i es necessita un nou impuls, un lideratge. He passat sis anys i mig protegint una institució històrica dels catalans que la repressió espanyola volia humiliar. Tornar suposa tancar el cicle de la repressió. Seguir leyendo.... - La resta és literatura
Una de les coses que aprens quan estudies sobretot quan et prepares per als exàmens i el gruix del que entra en el temari supera les teves capacitats memorístiques és que tot es pot reduir a una fórmula, a un resum, a un compendi. A un concepte, a una exposició succinta que contingui l’essència de la matèria. Un concentrat. És el que explicava Woody Allen quan confessava que havia llegit Guerra i pau en diagonal. "Va de Rússia", deia. Seguir leyendo.... - Marías, Amis, Paul Auster
Javier Marías, Martin Amis i, ara, Paul Auster. En poc més d’un any i mig han mort tres novel·listes que vaig començar a llegir fa tres dècades, quan encaraven la plenitud literària, i després m’han acompanyat en moltes hores de lectura. Tots tres han mort enllà dels setanta anys. Sens dubte massa joves per considerar que ja havien entrat en allò que Edward Said en deia l’"estil tardà", aquella contradicció entre l’harmonia del mestre i la rebel·lió íntima davant del final que s’acosta. La mort de Marías, tan inesperada, va interrompre abruptament la seva trajectòria. Amis potser va esbossar un testament literari en aquella obra mestra que és Des de dins’, un reflex juganer del combat entre realitat i ficció que han de dominar tots els narradors. Auster va encarar el final des de "la terra del càncer" desdoblant-se en un personatge Baumgartner que l’ajuda a parlar de l’envelliment, però també de la lucidesa i el misteri de la vida. Seguir leyendo.... - Eixos verds, balanç provisional
Estem esperant un informe tècnic dels eixos verds implantats fa ja un any a Barcelona. Segur que aportarà dades molt interessants. Però no fa falta esperar més per poder valorar-ne l’impacte. Constitueixen una clara millora de l’Eixample i de la ciutat. I seguiran endavant, en aquest o un altre mandat de l’ajuntament, en aquesta o altres ciutats, amb aquesta o una altra configuració. Perquè constitueixen un pas endavant natural i urgent per dissenyar els carrers, davant el canvi climàtic que ens apressa a humanitzar les ciutats. I sí, sí que és possible que en certa mesura el trànsit en vehicle privat s’esfumi. Si hi ha alternatives, transport públic o carrers agradables com aquestes que t’animin a anar caminant. Seguir leyendo.... - Animalades
No crec que estigui gaire ben vist, però m’encanta canviar d’opinió. A més, si ho han fet Xavi Hernández o Pedro Sánchez, jo també puc fer-ho. No ho dic a l’estil "si no li agraden els meus principis, en tinc d’altres", frase, per cert, que mai va pronunciar Groucho Marx; sinó com a reconeixement de la ignorància que tots portem a sobre i que sovint dissimulem amb prejudicis i dogmes. Fa uns dies, em vaig posar les mans al cap al descobrir que un de cada tres espanyols admet estimar més els seus animals de companyia que les persones en general; i que, als Estats Units, quatre de cada deu propietaris de mascotes ja tenen plans financers per protegir-les quan ells faltin. Com que a més recordava el potentat que li va deixar en herència quinze milions de dòlars al seu gall, la meva conclusió ja circulava costa avall i sense frens: al món cada vegada hi ha més gilipolles. Seguir leyendo....