Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
CONFLICTE LABORAL
Rebel-lió sindical
contra Aena
Els treballadors convoquen 25 dies
de vaga a partir del setembre
Reclamen més personal
i recuperar els sous precrisi
El consell de ministres aprova el laude laboral que
ara.calt dona 12 dies per solucionar el conflicte d'Eulen al Prat
DIHOUS
17 LVAGOST DEL2017
UMKRO 3434
130 EURCOs
QUADERNDESTIU
CASALS DURANT
LES VACANCES PER
A PETITS CIENTIFICS
estiu
El Parlament posposa el xoc
La mesa ajorna l'admissió a tràmit de lallei del referèndum i el Tribunal Constitucional
desestima el recurs de la Generalitat contra la suspensió de la reforma del reglament
SUPERCOPA
EL BARCA
NO REMUNTAI
DEIXA ESCAPAR
EL PRIMER TITOL
Els bascos
JOBDIcobren 187
més de pensió
Catalunya és líder en
no en limport de les pagues
MUNOZ
olitilng
Les declaracions de Rabell
i Coscubiela sobre Sbel
tenen un objectiu politice
no haver de confrontar els
pensionistes a Espanya, però
El Madrid guanya amb
superioritat al Bernabéu
arguments
del sobiranisme

Noticias
  • La Gala People in Red torna a omplir de glamur Montjuïc
    La 14a edició de la Gala People in Red ha congregat aquesta nit al Museu Nacional d'Art de Catalunya més de 700 persones que han volgut col·laborar amb la recerca contra les malalties infeccioses. Entre els assistents, han destacat moltes cares conegudes de tots els àmbits de la societat catalana, que han acudit a la crida del doctor Bonaventura Clotet, que l'any passat va recollir més de 800.000 euros amb l'esdeveniment. 
  • La cançó sueca Waterloo guanya a Eurovisió (1974)
    De la crònica –traducció pròpia– d’Albert Mallofré (Vilanova i la Geltrú, 1926-Barcelona, 2017) enviat especial de La Vanguardia (7-IV-1974) a Brighton (Anglaterra). Des d’avui fins dissabte vinent se celebra a Malmö (Suècia) el 68è Festival de la Cançó d’Eurovisió. Enguany fa mig segle del triomf d’Abba, el conjunt suec que va fer història amb Waterloo, una cançó que ha perdurat molt en la memòria musical popular. 
  • Els Pulitzer tornen als clàssics i miren (una mica) a Gaza
    Ja són 108 les vegades que els Estats Units lliuren els premis Pulitzer. En edicions anteriors, el palmarès s’havia repartit entre capçaleres històriques i altres de nova creació. Però el tancament d’alguns d’aquests nous mitjans, massa sovint dependents en excés del tràfic aconseguit a través de les xarxes socials, ha provocat que la llista de guanyadors d’aquest any tingui un inequívoc regust de clàssic. Aquests són els guardons que Joseph Pulitzer va instituir per purgar els seus pecats com a editor de premsa sensacionalista, així que no és d’estranyar que el jurat apel·li més a les essències del periodisme que al risc i els nous formats.
  • Artur Mas, el darrer líder transversal
    Els líders transversals són aquells que aconsegueixen, en algun moment, superar les fronteres del seu espai polític i són capaços d’aconseguir adhesions de gent molt diversa. Es tracta de persones a les quals, malgrat les possibles diferències ideològiques, ningú els qüestiona l’autoritat. Mirant l’històric de resultats a la Generalitat he fixat el llindar dels 50 escons com a fita. I només tres candidats han obtingut aquesta xifra: Jordi Pujol (en cinc ocasions), Pasqual Maragall (1999) i Artur Mas (2010 i 2012). Per tant, es pot afirmar que Artur Mas és el darrer líder transversal (més quan va tenir 62 escons que quan va baixar a 50) que ha tingut Catalunya.
  • Salvador Illa, el líder del PSC que parla castellà sense complexos
    Quan el 2021 Salvador Illa va fer part del seu discurs en castellà al debat d’investidura de Pere Aragonès, l’independentisme se li va llançar a la jugular acusant-lo de rendir-se davant la "dreta espanyolista" després d’unes eleccions on els socialistes van recuperar els vots que el 2017 se’ls havien escapat cap a Ciutadans. "No busco cap efecte. Busco que tothom se senti seves les institucions catalanes", va explicar aleshores en una entrevista a l'ARA. La intervenció va quedar en una anècdota, perquè durant la legislatura Illa ha intervingut sobretot en català al ple, però posa de manifest la voluntat de l’ara candidat del PSC de donar protagonisme a l'altra llengua oficial a Catalunya en les seves intervencions públiques, sigui en actes de partit o en rodes de premsa. En campanya, Illa ha dut aquest enfocament al cor del seu missatge electoral, apel·lant a un vot "transversal" que espera que catapulti de nou el PSC cap a la Generalitat: "Vull ser el president de tots els catalans i les