Sitio webPROCES SOBIRANISTA Relleu a la cúpula dels Mossos El nou conseller d'Interior, Joaquim Forn, canvia el director general de la policia catalana amb la vista posada al referèndum Albert Batlle, defensor de la neutralitat política del cos, dimiteix del càrrec Pere Soler, militant del l'encàrrec a 75 dies de l'1-O ara.cat 18 DE JULJOL DEL2017 130 EURCOs QUADERN D'ESTIU BANYADORS BIODEGRADABLES A LES PLATGES Temporers a 32 graus a l'ombra Els assentaments de temporers africans que venen a collir fruita a les comarques de Lleida tornen a proliferar. En aquest de Corbins (Segrià) no tenen aigua corrent ni llum ESPORTS EL PSG ENREDA NEYMAR El Barca manté que el brasiler Joves d'ultradreta boicotegen el rescat marítim de refugiats SALVADOR CARDUS Nesite ken vadents Les hipoteques variables podran que desafiln Ia por, no que passar a fixes gairebé sense no marxara a mi em faria por són cls líders que no en tinguessin
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Bentornat al directe, benvolgut Guillem Gisbert
Guillem Gisbert, el cantant dels Manel, ha començat la primera gira al marge del grup fent un molt bon concert a la Sala Apolo de Barcelona, i amb les entrades exhaurides mesos abans de la publicació del disc Balla la masurca! Confiança gairebé cega que Gisbert ha agraït a un públic amb ganes d’agafar-se a una estrofa per cantar cançons sense tornada, o que compensen les expectatives frustrades per l’absència d'una tornada convencional amb el poderós ritme de la narrativa poètica. En el repertori de l’Apolo, les onze cançons del disc, dues peces de Stephen Sondheim i Neil Diamond adaptades al català (Anyone can whistle i Dry your eyes, respectivament) i, sí, un tema de Manel, Ai, Yoko, que Gisbert ha interpretat tot sol al teclat, sense involucrar-hi els magnífics músics que l’acompanyen en la gira, Jordi Casadesús, Arnau Grabolosa i Glòria Maurel. Bon gest, entre el respecte i el pudor, com si Gisbert entengués que encara no és l’hora de tocar cançons de Manel sense que estiguin
Diari Català (1879-1881), el primer en llengua catalana
De l’article de Josep M. Miquel i Vergés (Arenys de Mar, 1905-Mèxic, 1964) publicat ara fa noranta anys a Mirador (12-IV-1934). Coincidència sorprenent: avui mateix s’escauen dos aniversaris vinculats: el 145è de l’aparició del primer diari en català; i el 60è de la mort de Miquel i Vergés, iniciador dels estudis de periodística catalana que inspiren aquesta secció. Miquel i Vergés va ser catedràtic a Mèxic, on s’havia exiliat.
"Els nostres films sempre han tingut una mirada femenina i masculina"
Hi ha tàndems que han aconseguit aliar els seus talents per crear grans obres. D’alguns d’ells han sorgit grans pel·lícules, però parlar de la intimitat d’aquestes parelles no és gens fàcil. Així ho reconeixia aquest divendres la productora, cineasta i enginyera de so Claudine Nougaret. Amb el fotògraf i cineasta Raymond Depardon han fet films com Délits flagrants (1994), Paris (1998), La vie moderne (2008) i Journal de France (2012), entre d’altres. Nougaret, amb ironia, deia que és tan complicat parlar de la intimitat entre ells dos que a l’inici de la conversa entre els dos cineastes, que ha tingut lloc a la Filmoteca, Depardon només era capaç de parlar de la seva vida abans de conèixer-la. En la seva 27a edició, el DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, va retre homenatge a aquest tàndem de llarga i fructífera carrera, que va rebre els Docs d’Honor.
La solidesa familiar de l'imperi Puig
La multinacional catalana dels perfums i la moda, amb marques com Carolina Herrera, Jean Paul Gaultier, Rabanne o Nina Ricci –per esmentar-ne només algunes–, ha fet una sòlida entrada a borsa. Més d'un segle després de la seva fundació, aquest imperi empresarial fa un nou salt endavant. En un entorn empresarial català on sempre costen la continuïtat i l'ambició, la rellevància d'un cas d'èxit com el de Puig és notòria.
Milers de desapareguts sota les runes de Gaza
Des de l’inici de l’ofensiva d’Israel a Gaza, i malgrat els obstacles per mantenir vies de comunicació obertes enmig de la devastació de la seva infraestructura crítica, el ministeri de Salut de la Franja ha sigut capaç d’actualitzar amb una gran regularitat el recompte de morts, que no para de créixer. Però les autoritats locals estan tenint serioses dificultats per fer seguiment d’un altre drama: el de les persones desaparegudes.