Sitio webVACANCES DOSSIER Comerenles vacances larguesi dun sol desti? Per què han passat a la historia? ara.cat AQUELI MERAVELLOSOS ESTIUS 2.50 EUOS QUADERN DESTIU ESTRENEM EL NOU estiu EMPORTAT aradiumenge El Riftorna a Les claus d'una crisi de govern en dos temps recordar Abd el-Krim podrien continuar ara amb alguns alts càrrecs Les protestes econòmiques i socials han desembocat en unaeivindicació política
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Jordi Colomer al Macba: la imaginació al poder!
L’artista Jordi Colomer (Barcelona, 1962) va viure durant molts anys molt a prop del Macba. Li semblava un lloc familiar, i des del balcó de casa podia ser testimoni privilegiat de celebracions que s’esdevenen a la plaça dels Àngels, com les victòries del Barça o els aniversaris de la independència de les Filipines. També veia l’edifici de Richard Meier, que considerava “un ovni” i li generava “rebuig”, perquè la seva arquitectura li sembla “antipàtica”. “L’edifici estava passat de moda fins i tot quan el van construir”, adverteix Jordi Colomer amb motiu de la gran exposició que el mateix Macba li dedica a partir d’aquest dijous, Jordi Colomer. Façana Foto Festa Futur Fideus, la més ambiciosa de la seva trajectòria.
Així és la guerra de la dreta contra el fiscal general de l'Estat
A diferència dels polítics, que concedeixen entrevistes habitualment, no és tan habitual que ho faci el fiscal general de l'Estat. Álvaro García Ortiz va acudir als micròfons de la Cadena SER fa tres mesos i aquest dimarts al vespre va anar a RTVE, senyal que alguna cosa passa. Aleshores estava al centre de la polèmica per l'informe que la Fiscalia del Tribunal Suprem havia d'emetre sobre si l'alt tribunal havia d'investigar Carles Puigdemont per terrorisme, i ara ha patit un doble revés: d'una banda, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha admès a tràmit la querella de la parella d'Ayuso per presumpta revelació de secrets del ministeri públic; i de l'altra, el Suprem ha anul·lat el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal de memòria democràtica i drets humans. Tot plegat, el dia abans que el Senat, aquest dimecres, l'hagi reprovat gràcies a la majoria absoluta del PP.
Junqueras i Borràs: presidents del partit però actors secundaris en campanya
Carles Puigdemont i Pere Aragonès opten a la presidència de la Generalitat sense ser els presidents dels seus respectius partits, Junts i ERC. Amb l'avançament electoral, una de les incògnites era quin paper tindrien en campanya Laura Borràs, presidenta de Junts, i Oriol Junqueras, líder d'Esquerra. Després d'ungir Aragonès candidat –i posar fi al debat latent sobre qui havia de ser-ho–, el dirigent republicà ha tingut un paper actiu i ha remat per revertir unes enquestes a la baixa. En el cas de Junts, tota la campanya s'ha centrat al voltant de la figura de Puigdemont i el protagonisme dels altres lideratges del partit ha quedat en un segon pla. L'exemple més clar és precisament el de Laura Borràs, que després de la inhabilitació pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) –tot i que la sentència encara no és ferma–, ha passat de ser la presidenciable de Junts el 2021 a tenir un rol menor en els actes.
Contra l'extrema dreta
L'escriptor italià Antonio Scuratti, autor d'una monumental saga que ressegueix l'auge i caiguda del feixisme italià a través de la figura de Benito Mussolini, va ser vetat a la RAI el passat 25 d'abril per ser una veu crítica amb la primera ministra, Giorgia Meloni, i el seu partit d'extrema dreta, Germans d'Itàlia. L'episodi va saltar a la llum pública perquè la presentadora va saltar-se el veto i va llegir el text que Scuratti havia de llegir. Aquest cas de censura a un dels escriptors més importants de l'Europa actual és només un exemple del que passa quan aquestes formacions ultres arriben al poder. El mateix s'està veient amb Vox als llocs on governa. Sense anar gaire lluny, el govern valencià ha anunciat que prohibirà qualsevol subvenció a entitats que facin servir la fórmula "País Valencià". Scuratti explicava en una entrevista a l'ARA que l'antifeixisme és "el mite constitutiu de la UE" després de la Segona Guerra Mundial per després advertir que "sense aquest fonament el projecte s
Pedro Sánchez, la pluja i els pactes: per què la sequera no ha estat el gran tema del 12-M
Era la gran crisi que planava sobre el Govern abans de la convocatòria d’eleccions i que amenaçava amb complicar (i molt) l’últim tram de la legislatura: la sequera va obligar la Generalitat a declarar l’emergència davant uns nivells d’aigua als embassaments en caiguda lliure després de 42 mesos de precipitacions escasses. Però finalment la pluja va arribar i el volum d’aigua a les conques internes va elevar-se d’un 16% a un 25%, la qual cosa ha permès al Govern aixecar l’emergència a cinc dies de les eleccions del 12 de maig.