Sitio webWonder Woman', el superpoder femení arriba al cine P10EL PROJECTE EUROPE La UE es posa. en mans ara cat de Macron DIVENDRES El president francés vol aprofitar May només ofereix respectar la cimera de Brussel.les per els drets dels europeus amb REINVENTARLES rellancar l'eix franco-alemany més de cinc anys a Regne Unit SETMANERES DE ARRELSMUSICALS JxSí i la preparen una llei sobre el referendum El debat és ara si la de transitorietat s'aprova abans o després de l'1-O Begues de fins al 25% per als masters obligatoris ESTILS XAVIER Primer dia de colonies MILLORS PLANS PER El turisme a Barcelona esta desbocat la seva gestió ha SANT JOAN El primer autocar de Fundesplai carregatde nensinenes va sortir esdevingut immensament ahir d'Esplugues de Llobregat en direcció a Vilanova de Sau complicada. Noté solució; el mal ja esta fet
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Cap Verd: descobrint un paradís seguint les petjades de Charles Darwin
Charles Darwin tenia 22 anys quan va pelar un plàtan per primera vegada. "Empafador i dolç, amb poc sabor," va anotar al seu diari mentre era a Santiago, l'illa principal de l'arxipèlag de Cap Verd, a prop de la costa de l'Àfrica Occidental. Darwin preferia les taronges i els tamarindes, i des que havia arribat, després de passar tres setmanes terribles al mar, sempre que podia feia grans banquets amb fruita tropical.
30 anys de la caiguda de l'apartheid
La crisi econòmica i social impedeix a Sud-àfrica celebrar amb ebombori els 30 anys de la fi de l’apartheid, que es pot situar en les primeres eleccions amb sufragi universal que van tenir lloc el 27 d’abril del 1994. Des de llavors, el 27 d'abril es considera el Dia de la Llibertat i és festiu en un país que va fer història quan va trencar amb un règim supremacista amb més calma i menys sang del que ningú es podria haver imaginat. La nostàlgia no hi cap i encara menys quan d'aquí quatre setmanes, el 29 de maig, Sud-àfrica encara uns comicis amb els resultats més incerts.
El nou BYD Seal U és un altre SUV elèctric i xinès que apunta a supervendes
La progressió de BYD a Europa és senzillament imparable. No fa gaire era una gran desconeguda en bona part del Vell Continent i quan hi va aterrar des de la Xina amb un SUV elèctric anomenat Atto 3 va fer que més d'una marca occidental quedés realment sorpresa per la qualitat de fabricació i l'eficiència de les bateries. Doncs bé, al nostre país la gamma de BYD ha passat de ser molt reduïda a disposar de més models que altres fabricants ben consolidats: l'esmentat Atto 3, el petit utilitari Dolphin, les berlines Seal i Tang i el SUV Tang.
La denúncia de la violència masclista que han vist 5 milions d'italians
Cinc milions d’espectadors, gairebé un de cada deu italians, han vist al cinema Siempre nos quedarà mañana, el debut en la direcció de l’actriu Paola Cortellesi, també guionista i protagonista d’una pel·lícula ja en cartell que viatja a la Itàlia de postguerra que van filmar prèviament Rossellini o De Sica, però amb una mirada més contemporània i marcada per les preocupacions del nostre temps. Cortellesi interpreta la Delia, una mare de tres fills humiliada constantment per la sufocant misogínia del marit. Les pallisses a la dona són tan habituals que esdevenen una mena de coreografia de la violència, normalitzada fins al punt que la primera bufetada del dia pot caure abans de llevar-se del llit ("Bon dia, estimat", té només temps de dir la Delia abans de rebre una cleca).
Antoni Tàpies: "No tothom té la teva intel·ligència poderosa, amic Brossa"
Joan Brossa (1919-1998) i Antoni Tàpies (1923-2012) van protagonitzar una de les relacions artístiques i amistoses més importants del segle XX. "És difícil trobar, al llarg del segle XX, una relació tan intensa, profunda, fecunda i extensa, entre dos creadors, com la que hi va haver entre Brossa i Tàpies", afirma el crític i assagista Manuel Guerrero a la introducció d'Amb cor de foc. Correspondència (1951-1991), el primer recull de totes les cartes entre Brossa i Tàpies, que ha editat ell mateix. D'altra banda, l'editorial Barcino aplega sota el títol de Deu estius a Campins. El meu Antoni Tàpies els articles que Antoni Llena (Barcelona, 1942) va escriure en diferents diaris com a testimoni privilegiat de les obres que cada estiu Tàpies feia al seu estudi de Campins, i altres textos sobre l'artista. "No he llegit mai res del que s'ha publicat de l'obra de Tàpies. Sempre he intentat llegir-la sense intermediaris: emocionalment", diu Llena en un dels articles. Totes dues publicacions coincideixen