Sitio webr ara cat DISSABTE 80 EURO EMPORTAT EL CRIATURES MIQUEL Ara per arael que necessitem no és només un nivell d'i ngressos que ens perme digna, sino també la sensació que el mereixem ESTATS UNITS TRUMP 1000 DIES DE GOVERN (Encara en queden l.361) DOSSIER Repassem les decisions més polemiques d'una presidencia caotica i imprevisible (Spagines) ANTONIBASSASENTREVISTA JORDI SANCHEZ Fre a la PRESDENTDE LANX funeraria "L'Estat té molt dificil municipal pedir el referéndum de Barcelona
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
L'històric gegant català Puig s'estrena a la borsa amb una pujada del 4%
La compravenda d'uns aparells electrònics, un dels detonants d'una baralla mortal al Montsià
El detall més petit pot acabar provocant, a vegades, el pitjor dels finals. L'últim crim comès a Catalunya n'és el millor exemple. Aquesta història comença a la Sénia l'1 de maig, Dia del Treballador, i acaba l'endemà a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on un home de 38 anys va morir després de rebre un fort cop al cap. Tant ell com el presumpte agressor, un home de 39 anys, eren veïns de la Sénia, una localitat que no arriba als 6.000 habitants del Montsià. Eren bastant coneguts al poble i també per la policia, ja que tots dos tenien un llarg historial de drogodependències i no era el primer incident que protagonitzaven.
Sara Blanch, la reina de la nit al Palau
El 19 de maig farà 80 anys del debut de Victòria dels Àngels al Palau de la Música. Pocs dies abans d’aquella efemèride, ha estat Sara Blanch la que ha viscut una veritable consagració de la primavera al mateix escenari. És clar que, quan la difunta soprano va debutar a l’auditori modernista, ningú no la coneixia. En canvi, Sara Blanch ja és una cantant reconeguda a escala internacional i que al Liceu ens ha regalat unes quantes nits de glòria, que fan presagiar el millor. Però li faltava presentar-se amb la nuesa pròpia del recital, en aquesta ocasió al costat del gran Albert Guinovart, que, tant en solitari com agombolant el cant de Blanch, va oferir una lliçó magistral d’estil i de bon gust en obres pròpies i alienes.
El peatge de conviure amb un pis turístic: “L'únic que vull és descansar”
Alba Sala passa hores mirant a l'aplicació quins dies estarà lliure un pis turístic del carrer Bruc de Barcelona, a la Dreta de l'Eixample. No és que tingui especial interès en reservar-lo. És que hi viu a sota. Les nits en què no està reservat, explica, són les nits que sap del cert que podrà dormir. No són gaires. “L'únic que vull és descansar. Fa dos anys va haver de venir a buscar-me una ambulància després de tres nits sense poder dormir”, recorda. L'insomni, però, és només un dels maldecaps que li suposa conviure paret per paret amb un pis turístic.- Un breu anhel de sociopostconvergència
Potser sempre ha estat en el fons així, però cada vegada és més clar que en una campanya electoral la valoració del govern importa una figa, tot és guerra de relats i, sobretot, la capacitat de travessar aquests quinze dies absurds sense aclarir quins pactes postelectorals es faran. Que, al final, és el que importa en aquests temps de fragmentació d’opcions i múltiples eixos ideològics. Alguns titulars de les últimes trenta-sis hores: “El líder del PSC, Salvador Illa, assegura que també interlocutarà amb Junts i amb Carles Puigdemont per formar un govern «fort» i «estable»” (Onda Cero). "Salvador Illa no descarta un pacte amb Junts: «Hem col·laborat a altres institucions»" (la SER). “Sánchez i Illa obren la porta del govern català a Puigdemont” (El Mundo). El cas de La Vanguardia és bastant paradigmàtic, perquè obren la portada en edició paper amb el titular “Illa planteja un Govern «transversal» per evitar el bloqueig” i al subtítol aclareixen com s’articularia això