Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
On Barcelona
n al contrataque
extra Páginas 72 y73
manana
Patria, segundo
La ciudad se sube
Mujeres que no
6 cucharas de
ANTONIO FRANCO
alaola del surf
quierentener hijos
aperitivo Por 2,50€
1,50 €
www.elperiodico.com DIRECTOR
ENRIC HERNANDEZ
-grupozeta.es
elPeriódico
PARA GENTE COMPROMETIDA
Bullying
Deberes para los padres
La familia es clave para prevenir las conductas de los acosadores TEMADELDA Pags.2a6yeditorial
MANIOBRA EN EL CONGRESO
La moción
de censura
de Podemos
nace Sin
apoyos
La iniciativa de lglesias
contra Rajoy busca
acorralar al PSOE,
que anuncia su no
PANORAMA
Páginas 20 y 2
Pablo Iglesias anuncia la moción en el Congreso.
RECURSO AL TRIBUNAL DELA UE
Bartomeu
Varapalo de
idealista
Bruselas a
se sentará
dibuixa on
España por
en el banquillo
las cláusulas
por el fichaje
Vols Viure
hipotecarias
de Neymar
Liceu
PANORAMA Páginas 26 y 27
PRIMERA FILA
Págs. 48 y 49

Noticias
  • Eixos verds, balanç provisional
    Estem esperant un informe tècnic dels eixos verds implantats fa ja un any a Barcelona. Segur que aportarà dades molt interessants. Però no fa falta esperar més per poder valorar-ne l’impacte. Constitueixen una clara millora de l’Eixample i de la ciutat. I seguiran endavant, en aquest o un altre mandat de l’ajuntament, en aquesta o altres ciutats, amb aquesta o una altra configuració. Perquè constitueixen un pas endavant natural i urgent per dissenyar els carrers, davant el canvi climàtic que ens apressa a humanitzar les ciutats. I sí, sí que és possible que en certa mesura el trànsit en vehicle privat s’esfumi. Si hi ha alternatives, transport públic o carrers agradables com aquestes que t’animin a anar caminant. Seguir leyendo....
  • Animalades
    No crec que estigui gaire ben vist, però m’encanta canviar d’opinió. A més, si ho han fet Xavi Hernández o Pedro Sánchez, jo també puc fer-ho. No ho dic a l’estil "si no li agraden els meus principis, en tinc d’altres", frase, per cert, que mai va pronunciar Groucho Marx; sinó com a reconeixement de la ignorància que tots portem a sobre i que sovint dissimulem amb prejudicis i dogmes. Fa uns dies, em vaig posar les mans al cap al descobrir que un de cada tres espanyols admet estimar més els seus animals de companyia que les persones en general; i que, als Estats Units, quatre de cada deu propietaris de mascotes ja tenen plans financers per protegir-les quan ells faltin. Com que a més recordava el potentat que li va deixar en herència quinze milions de dòlars al seu gall, la meva conclusió ja circulava costa avall i sense frens: al món cada vegada hi ha més gilipolles. Seguir leyendo....
  • Les xorrades de Vox
    Va, va dir aquell noi al cotxe, al lavabo d’un bar, en un portal de la ciutat adormida, ¿que no t’agrado? No em deixaràs així, ¿oi? No siguis estreta... Ella podria explicar el que va sentir aquell dia, aquells dies. Com la inseguretat li va acabar arrelant en l’ànim, la batalla entre el que sentia i el que creia que havia de sentir, la necessitat de callar la seva voluntat, de doblegar-se davant aquesta urgència que li era aliena, davant una autoritat que reconeixia, tot i que fos en rostres desconeguts. Seguir leyendo....
  • Memòria històrica asimètrica i selectiva
    La memòria històrica torna a ser objecte de polèmica a conseqüència de l’informe elaborat pel relator especial de l’ONU sobre Veritat, Justícia i Reparació, el relator d’execucions extrajudicials, el grup de treball sobre les desaparicions forçades i l’oficina de l’Alt Comissionat pels Drets Humans, arran de la petició del Govern central en relació amb les anomenades lleis de concòrdia impulsades per PP i Vox a Aragó, el País Valencià i Castella i Lleó, que pretenen derogar les normes regionals de memòria democràtica. Seguir leyendo....
  • Haití o el caos heretat
    Després del terratrèmol del 2010, Forges va posar durant anys en les seves vinyetes un requadre que deia "I no t’oblidis d’Haití". I nosaltres ens n’hem oblidat. Hi ha desastres que, com que ens avergonyeixen, mirem cap a un altre costat i així tranquil·litzem la nostra mala consciència. Un n’és Haití, que dos-cents anys després de la seva independència continua pagant la gosadia d’haver-se rebel·lat contra França el 1804, proclamant una república que en la seva Constitució incloïa ideals de la il·lustració, com l’abolició de l’esclavitud i de la discriminació per qüestions racials. Seguir leyendo....