Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Més comèdia, que és la guerra!
Jordi Casanovas és un autor prolífic (més de trenta obres), prou dúctil per acostar-se al teatre documental (Ruz/Bárcenas, Jauría), al drama sociohistòric (Vilafranca, Valenciana) o incidir amb bisturí en les comèdies dramàtiques com aquesta Conspiranoia, coescrita amb Marc Angelet (Lapònia, Teràpia integral), que a la fi s’inscriu dins d’un subgènere teatral que ell mateix ha conreat en diverses ocasions (Sopar amb batalla, Alguns dies d’ahir): la reunió d’una família o un grup d’amics per una qüestió anodina o fins i tot còmica com la de Conspiranoia, però que farà eixir totes les coses desagradables que uns i altres amaguen des de fa temps.
Fonda Rigà: tradició i respecte per la cuina de muntanya
Som a la vall de Camprodon, visitant indrets naturals i paisatgístics excepcionals. Tenim la possibilitat de conèixer llocs meravellosos en bicicleta o caminant i descobrir el llegat romànic que impregna part de l'arquitectura de la vall, però no tenim prou temps per a tot i ja sabeu que el patrimoni més preuat per a nosaltres són els restaurants del nostre país.
Monumental obra mestra sobre una apocalipsi silenciosa
Tant l’espectre bíblic de l’Apocalipsi com l’experiència dramàtica de guerres, genocidis i barbàrie al llarg dels segles XX i XXI han investit l’imaginari de la catàstrofe amb el retruny sorollós d’un final eixordador: el brogit de les set trompetes angèliques que anuncien l’avantsala de la destrucció, l’estrèpit de l’aviació i la detonació de bombes i míssils que esclaten de manera inevitable després del xiulet esmolat del llançament. Tot i això, l'extraordinària reescriptura que Manu Larcenet fa de La carretera de Cormac McCarthy mostra l’hòrrid mutisme del final, la boira i la cendra que absorbeixen qualsevol so, les restes de boscos i les landes desposseïdes del cant de les aus, del traginar incessant de les bèsties. La fi del món serà silenciosa, ens diu Larcenet.
"No té cap sentit aquest consum desfermat de la cultura"
Blaumut van tancar el recorregut del disc Olímpica i primavera (2022) i la celebració del desè aniversari del grup amb quatre concerts simfònics, inclòs un al Palau de la Música el 5 de maig del 2023. Un any després publica Abisme, capítol 1 (Fanatik - Blanco y Negro, 2024), les primeres cinc cançons d'un disc que es completarà a la tardor amb cinc temes més. I aquest divendres 3 de maig actuen a les escales de la catedral de Girona, dins de la programació del Festival Strenes. En parlen amb l'ARA Xavi de la Iglesia, Vassil Lambrinov i Oriol Aymat, tres dels cinc components del grup del qual també formen part Manuel Krapovickas i Toni Pagès.
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez ve a la Fira d'Abril i eclipsa Illa'
Aquesta nit farà una setmana que va començar la campanya i la veritat és que no ho hem notat gaire. Els cinc dies de recés de Sánchez se n’han menjat una bona part. L’amnistia es dona per descomptada, els principals partits coincideixen que cal un nou finançament, i el candidat amb més càrrega emotiva, Carles Puigdemont, ha de fer campanya des de la distància de l’exili. És clar que, parlant de càrrega emotiva, ara el que està intentant recuperar en vots la inversió en sentimentalisme de la seva desaparició de cinc dies és Pedro Sánchez. Ahir va reaparèixer a la Fira d’Abril, al Parc del Fòrum, entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs.