Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Un jaciment a Etiòpia planteja noves hipòtesis sobre l'expansió dels humans des de l'Àfrica
El 2002, uns paleoantropòlegs treballaven al nord-oest d’Etiòpia quan van topar amb ascles i ossos d’animals fossilitzats: senyals reveladors que aquell lloc havia estat habitat a la prehistòria.
Junts: Tornar a prometre tornar
A la casa dels Canonges hi ha un piano de mitja cua, un Steinway marró fusta, que quan Toni Comín era al govern tocava per destensar reunions maratonianes. El 10 d’abril del 2017 Puigdemont va citar allà tots els socis per imposar silenci i demanar unitat envers del referèndum. I si aquell dia Comín –o el mateix Puigdemont, a qui a part de la guitarra li agradava desfogar-se davant d’un teclat– s’haguessin posat a l’Steinway podrien haver tocat la cançó que just aquell dia rebia, 46 anys després de la seva estrena, un disc de platí: Take Me Home, Country Roads, un himne que parla de la sensació de tornar a casa.
Zapatero, l’abanderat del diàleg i ‘amulet’ del PSC
Des que el PSOE el va rescatar com a actiu polític, no hi ha campanya dels socialistes que no compti amb alguna aparició de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, i la de les catalanes no és una excepció. És, com li va dir l’alcalde de Lleida Fèlix Larrossa a la capital de la terra ferma, "l’amulet" dels socialistes per guanyar vots en les conteses electorals més crítiques i un defensor desacomplexat del diàleg amb Catalunya. A les esquenes hi duu la motxilla del conflicte territorial que va agreujar-se amb la sentència de l’Estatut, com ell mateix ha reconegut, però també haver defensat fins al final la concòrdia per acabar amb el terrorisme, quan encara liderava l'executiu central, i les negociacions del PSOE per l’amnistia al Procés, ja com a expresident. "Gràcies per la teva feina coneguda, i en algunes parts no coneguda encara, sempre en favor d’unir, de dialogar i de resoldre", li ha dit Salvador Illa aquest diumenge en un míting a l’Auditori de Girona amb Zapatero, da
La guerra oblidada que amenaça amb "la pitjor crisi de fam en dècades"
“Quan les RSF van arribar a l'abril a Al-Junayna, van matar els homes i els nens a sang freda. Van assassinar el meu marit i els meus fills davant meu. Els carrers estaven plens de cadàvers, se'ls menjaven els gossos. A la nit hi havia qui es jugava la vida per enterrar-los en fosses comunes. A moltes dones i nenes les van violar davant de tothom. A les que ens van deixar fugir ens van fer prometre que Al-Junayna ja no seria terra dels esclaus, dels negres, sinó que seria terra àrab”, explica Hawa Guma Hamad asseguda sota un ombreig d'espart al camp de Metché. En aquesta població, formada per llogarets escampats a l'est del Txad, aïllada i gairebé sense aigua, el govern del Txad hi ha traslladat 50.000 refugiats i refugiades sudanesos. En total, des que fa un any es va declarar la guerra al país veí, n'ha rebut més de 700.000, el 90% dels quals són dones i criatures.
Els comuns s'ho juguen tot a la guerra contra els macroprojectes
Les setmanes prèvies a la votació dels pressupostos fallits que va precipitar la convocatòria d’eleccions, la major part dels rivals polítics dels comuns donaven per fet que els de Jéssica Albiach acabarien baixant del burro i en facilitarien l’aprovació tot i que el Govern no renunciés a tirar endavant el Hard Rock. No va ser així: els comuns van aguantar la posició fins al final i van rebutjar l’última proposta de l'executiu, que incloïa estudiar una possible moratòria a macroprojectes i reformes fiscals de bracet amb el PSC. El que va ser un revés en el seu moment –els sindicats no van amagar el malestar per com va acabar el sainet pressupostari– s’ha convertit en una de les banderes electorals dels comuns, que precisament van arrencar la campanya del 12-M a Reus, a la circumscripció de Tarragona. És on, per cert, el partit està pugnant per mantenir o fins i tot fer créixer l’escó que hi tenen –i on les seves joventuts han aprofitat per repartir preservatius contra el macroc