25/05/2022
24/05/2022
23/05/2022
22/05/2022
21/05/2022
20/05/2022
19/05/2022
18/05/2022
17/05/2022
16/05/2022
15/05/2022
14/05/2022
13/05/2022 
Noticias
- Lladres
.Seguir leyendo ... - Pregó
.Seguir leyendo ... - Ulls que tot ho veuen
Una bona part de la història de l’art és un joc de mirades. Mirar una obra d’art ja és de per si una invitació a la conversa, a qüestionar, a denunciar, a gaudir, a posseir o a xoroiar. Quan en l’obra d’art hi ha rostres amb ulls que ens dirigeixen la mirada la nostra visió canvia perquè ens sentim observats, la nostra mirada rep el retorn d’una altra mirada i la nostra posició es torna vulnerable. Ja no som observadors posseint la realitat que se’ns presenta, perdem la nostra posició de poder. «N’hi ha prou que qualcú em miri perquè jo sigui el que som» digué Jean-Paul Sartre. A Las Meninasde Velázquez les mirades ens conviden a formar part de l’escena i ens atorguen el rol de rei i reina. A l’Olympia de Manet la mirada de la prostituta, directa i d’igual a igual, esdevé un mirall de les nostres imperfeccions. A Retrat d'un home, d’Antonello da Messina, un petit retrat pintat cap al 1465, un home ens mira amb un somriure maliciós i una actitud desafiant.Seguir leyendo ... - La relació amb Alaior del cantant nord-americà David Fishel
Amb en Cris venen a Menorca el 1975 i fan dues setmanes a un lloc que ell havia llogat a la zona de Favàritx, sa MuntanyetaSeguir leyendo ... - La massa difuminada
Des d’enfora veiem les persones com una massa uniforme, difuminada. No podem percebre els detalls, els rostres. Només el grup, impersonal. Es podrien intercanviar entre elles i no ho notaríem. Sabem on són, més o manco quantes són, els seus trets comuns. Els definim amb tòpics, estereotips. Ens agraden o desagraden com a col·lectiu. Seguir leyendo ...