Noticias
- Sense planificació de futur
Saben quants hectòmetres cúbics d’aigua potable necessitarem d’aquí a vint anys? I quants de metges i infermeres a l’Hospital? I quina capacitat haurà de tenir l’aeroport? I quanta energia mos farà falta? I quantes botigues quedaran als centres històrics? I quants de metres de platja hauran desaparegut pel canvi climàtic? I com formaren els nostres fills o nets amb la incorporació de la I.A.? I, sobretot, quants habitatges necessitarem el 2.050? Jo no ho sé, vostès possiblement tampoc, però el que és més preocupant és que no ho saben els responsables de planificar les necessitats socials i preveure els recursos públics. Sabem que no ho saben per l’evidència del que està passant en aquests moments. No hi ha un sol tema de responsabilitat pública en què es pugui dir que s’ha fet una bona planificació? Amb una crisi de l’aigua que sembla que ha caigut del cel, sense habitatges i vinga xalets a la costa i reformes de cases de camp, un munt de plantes fotovoltaiques i sense la previsi - Un metge d’Alaior ‘ficat’ en política
Resultaria interminable si ens animéssim a desgranar la sempiterna llista de metges que han tingut vocació i dedicació a la política.Seguir leyendo ... - ¿Agua de la desaladora de Ciutadella para Maó?
El cambio radical de criterio del PSOE-Maó, en julio, con la renuncia a la tercera desnitrificadora para optar por la desalación, fórmula defendida por el PP, coincide con las informaciones, destapadas por «Es Diari», sobre el suministro de agua potable a Maó en camiones cisterna que transportan el agua de acuíferos de otros municipios.Seguir leyendo ... - Redreçar el turisme a les Illes
En un article anterior vaig focalitzar el contingut en els aspectes sociològics del turisme. Voldria, en aquest segon, analitzar alguns elements que envolten el sector i que marquen la seva evolució.Seguir leyendo ... - El plan
Marga Prohens quiere construir en Palma veinte mil viviendas. Dicho así parece una auténtica barbaridad, pero seguramente se necesitan si pretendemos acabar con la mugre de caravanas, tiendas de campaña y pisos donde cohabitan ocho desconocidos y son fuente de toda clase de conflictos. Dice que la mitad de esas casas serán a precio limitado. Pero, ay, el plan estrella para combatir la emergencia habitacional ha chocado con el freno de Vox, no se entiende muy bien por qué. Desde alguien ajeno al gremio, lo que se percibe es que esas veinte mil viviendas, a la postre, seguirán siendo inaccesibles para el grueso de la población. La construcción se ha encarecido infinitamente y si se mantienen las ridículas limitaciones de altura y tamaño de las promociones, seguiremos atascados en el mismo problema: somos una isla, no hay territorio para crecer sin límites. Pongamos que finalmente los políticos –puedo garantizar que ni uno solo de ellos tiene el menor problema de vivienda– se ponen de acuerdo y el pr
09/07/1984 