03/03/1977 
Noticias
- Economías
A la hora de intentar dilucidar qué demonios pretende lograr Donald Trump mediante su cadena de erráticas decisiones, muchos analistas recurren a la situación económica de su país, que no dudan en tildar de «crítica». Algo que llama poderosamente la atención si nos atenemos a las cifras que se manejan en la sociedad estadounidense. Si bien su déficit es monstruoso y su deuda también, la gente de la calle vive bien. Con sus obvias desigualdades entre los más ricos y los más pobres, la llamémosle clase media mantiene un nivel de vida que para nosotros quisiéramos. El desempleo es prácticamente inexistente, con una tasa alrededor del cuatro por ciento que se considera estructural. El salario medio anda por los ochenta mil dólares al año -el mediano, más habitual, supera los sesenta mil- y la vivienda cuesta por término medio unos 400.000 dólares, lógicamente con picos y valles dependiendo de la zona. Mientras, en este lado del charco, la clase política que nos dirige se llena la boca con los d - Fiscalitat autonòmica
De la polèmica sorgida arran del nou finançament de Catalunya pactat i escenificat entre Sánchez i Jonqueres se’n poden treure vàries conclusions. Per una banda, l’inequívoc interès «ocult» per part del govern central alhora d’acceptar qualsevol demanda dels seus socis amb tal de no abandonar la cadira. Per altre banda, els interessos d’uns socis que aprofitaran al màxim l’anòmala situació parlamentària per exprimir a l’executiva del PSOE i Sumar.Seguir leyendo ... - Los viejos tiempos
Dicen que los jóvenes echan mucho de menos los viejos tiempos, que no conocieron, porque creen que sus abuelos vivían mucho mejor, y hasta tenían casa propia y empleo estable. Uno podía pasarse 50 años siendo camarero de la misma cafetería, o conserje del mismo banco. También dicen que esta misma añoranza de los viejos tiempos está provocando un renacimiento de la espiritualidad, no sólo en las cantantes sino en el mercado, que es junto a la ley del más fuerte y las mujeres abnegadas de antaño (abnegadas pero sexis, como Deborah Kerr en sus famosos papeles de monja), el colmo de la espiritualidad occidental. De la cultura occidental, tan amenazada ahora. No me extraña que debido a estas tendencias espirituales, además del imperio de la fuerza sobre el derecho, regrese el colonialismo, y las guerras religiosas que durante milenios fueron el cogollo de los viejos tiempos. Ya no se llaman así, sino defensa contra la migración que destruirá nuestra identidad cultural, pero el enemigo sigue siendo el - Entre tradicions i arrels
El conferenciant de Sant Antoni, a l’acte institucional del Consell insular de Menorca, és Marcos de Quinto, economista especialitzat en econometria i amb una trajectòria de 36 anys a The Coca-Cola Company. Així, amb anglès, sona més autèntic. Va ser diputat al Congrés per Madrid el 2019 i 2020, amb el Grup Parlamentari de Ciudadanos. Primer he consultat què era econometrista, perquè molts quotidians no ho sabem, i he arribat a la següent conclusió: si l’economia és el «què passa», l’estadística és «com ho mesuren». Finalment l’econometria és la ciència que uneix les dues anteriors i ens diu «què podem anticipar». De Quinto ha motivat moltes opinions, de dretes i d’esquerres, envers si aquesta tria d’un expolític amb ideologies marcades era el més indicat pel Dia de Menorca, perquè normalment solia ser un perfil institucional, cultural o acadèmic.Seguir leyendo ... - Dol perpetu
La mort és part inequívoca de la vida. I amb ella, venen els dols. Però les afliccions derivades de la pèrdua no només ens soterren quan una persona del nostre entorn parteix de la vida terrenal; el canvi és la mort del que coneixem. La suma dels dolors individualitzats que l’existència ens brinda i la histèria col·lectiva del panorama geopolític provoquen un clima constant d’incertesa i ambivalència. I aquest no saber, aquest constant moviment, aquest dol perpetu, no només ens desperta temor: ens porta a romantitzar els anys anteriors com si no haguessin estat també replets de pors, pèrdua i mort. I és que la nostàlgia no és l’antídot al canvi. Enyorar és part d’existir com ho són la mort i el canvi, però estranyar un passat que mai va existir tal com el recordam és resistir-se a la vida.Seguir leyendo ...