29/05/1961 
Noticias
- Que es declari nul!
.Seguir leyendo ... - Ferreries dobla policías y tendrá sanitarios toda la noche ante los desmanes del Carnaval
El Ayuntamiento de Ferreries, de acuerdo con su Policía Local, ha tomado medidas de prevención para evitar que la próxima fiesta del Carnaval, entre la noche del 14 de febrero y la madrugada del 15, vuelva a convertirse en un escenario de excesos, desmanes e inseguridad que acaban provocando incidentes, como ha sucedido en los últimos años.Seguir leyendo ... - Més roques despreses
La llista d’espais que els tècnics de RiscBal haurien d’analitzar, per avaluar el risc de despreniments, sembla que no para de créixer. Després d’un cap de setmana en què va tornar a ploure, i no poc precisament, a Maó s’ha hagut de tornar a tancar un tros de via pública després de la caiguda de roques d’una zona de penya-segat. En aquesta ocasió no ha estat al port, però sí a pocs metres dels molls. L’incident s’ha produït al Camí Verd, al començament de la via des de la carretera que connecta es Castell i Maó, bé a la frontera entre els dos municipis. La cautela obliga a evitar danys de més magnitud. La mesura ha suposat tancar la malmesa voravia que permet als vianants circular sense enviar l’asfalt. Per tant, qui s’ho troba ha de canviar de banda o, amb precaució, vorejar les vermelles tanques de seguretat. Hi ha qui comenta que s’està generant una mica de psicosi amb aquest assumpte, després dels greus incidents recents. Vagin alerta, per si de cas.Seguir leyendo ... - De rosarios y relojes
¡Y lo ha vuelto a hacer! Ha repetido la jugada, aunque esta vez ya sin suspense: los espectadores ni se inmutaron. Porque la jugada tenía trampa —como casi siempre— y, para colmo, era una trampa vieja, usada, con telarañas. Ya la sacó del cajón en enero de 2025 y, por aquello de la economía circular, la ha reciclado en enero de 2026. Y no, tampoco coló esta vez.Seguir leyendo ... - De qui és l’espai públic?
L’espai públic és de tothom. O això és el que repetim cada vegada que parlam de places, carrers i zones comunes. Però basta aturar-s’hi un moment, seure en un banc qualsevol i mirar al voltant per començar a dubtar-ne. Sovint, l’espai públic no acaba de ser ni de tothom ni de ningú. L’altre dia, mentre esperava algú a S’Esplanada de Maó, vaig fixar-me en els petits detalls. Un banc ocupat per una bicicleta lligada amb cadenat, un altre ple de bosses, una terrassa que havia anat guanyant metres gairebé sense adonar-nos-en i un racó convertit en aparcament improvisat. Ningú feia res clarament incorrecte. Però tampoc ningú semblava pensar que aquell espai era compartit.Seguir leyendo ...