03/10/2025

02/10/2025

01/10/2025

30/09/2025

29/09/2025

28/09/2025

27/09/2025

26/09/2025

25/09/2025

24/09/2025

23/09/2025

22/09/2025



Noticias
  • Fawzia Koofi, exvicepresidenta del Parlament de l’Afganistan: "Si els talibans ataquen el Pakistan, ¿no atacaran Occident?"
    ¿Quina és la situació actual a l’Afganistan, quatre anys després de la tornada dels talibans?Seguir leyendo....
  • Mor Dick Cheney, el cervell que va dissenyar la guerra de l’Iraq
    Dick Cheney, el vicepresident més poderós de la història recent dels Estats Units i arquitecte de la guerra de l’Iraq, va morir dilluns a la nit als 84 anys. El prominent polític republicà, mà dreta de l’expresident George W. Bush, va aprovar l’ús de la tortura després dels atemptats de l’11S i va dirigir la invasió nord-americana de l’Afganistan, així com l’enderrocament del règim de Saddam Hussein.Seguir leyendo....
  • La CE avisa Ucraïna per la corrupció però reconeix avenços en l’adhesió
    Ucraïna podria estar preparada per tancar les negociacions per entrar a la Unió Europea l’any 2028 si segueix per aquest camí, però per aconseguir-ho necessita accelerar les reformes en l’àmbit de l’Estat de dret i la lluita contra la corrupció, va advertir ahir la Comissió Europea en el seu informe d’avaluació sobre els progressos dels països candidats a entrar al bloc.Seguir leyendo....
  • Trump i l’estratègia coactiva
    Al complir-se un any de l’elecció de Donald Trump, gran part dels temors que va suscitar la seva victòria sobre Kamala Harris poden considerar-se justificats, si no corregits i augmentats gràcies a la majoria aconseguida a les dues cambres del Congrés. Els trets egocèntrics, imprevisibles i molt poc convencionals en un polític amb un poder immens a escala planetària, projectats a través d’una estratègia coactiva aplicada amb igual determinació contra aliats i adversaris, han alimentat encara més la sensació de desordre i imprevisibilitat en l’escena mundial. S’ha imposat la recerca del vassallatge dels aliats històrics dels Estats Units, amb un catàleg d’exigències innegociables del qual no s’han escapat els socis de l’OTAN, comminats a elevar les despeses de defensa fins a l’equivalent al 5% del PIB i a transigir davant les pressions aranzelàries. I la mà dura contra els tradicionals antagonistes ha obert nous perills de desestabilització. Una actitud que s’ha vist matisada, e
  • La confusió com a signe
    La normalitat ha esdevingut un bé aspiracional. Una parella estable, una feina fixa, uns pantalons texans sense estrips, una hipoteca a vint anys: tot això, avui, constitueix una raresa. La normalitat és ja una forma d’extravagància. I es paga cara. Es diria que hi ha un mercat del normal al qual només poden accedir uns privilegiats.Seguir leyendo....