Noticias
- 125 anys d’orgull periquito
Avui és el dia. Aquest dimarts, 28 d’octubre, l’Espanyol compleix 125 anys, una data simbòlica que omple d’emoció tots els periquitos, aficionats fidels i lleials que han viscut tota mena d’experiències en aquesta longeva història. Tot va començar en aquesta mateixa data de 1900 amb l’anunci fundacional de la Societat Espanyola de Football, publicat al diari Els Esports. Uns quants universitaris, comandats per Ángel Rodríguez, van impulsar l’embrió de l’actual Espanyol com a contraposició als exclusius clubs estrangers que hi havia a la capital catalana. Això va passar a les aules de la Universitat de Barcelona, que avui acollirà la gala final de celebració d’un club que ha viscut èxits i llàgrimes en la seva centenària trajectòria.Seguir leyendo.... - Kibus Petcare, la Nespresso de menjar per a gossos
La seva ambició és que els gossos d’arreu del món s’alimentin principalment mitjançant el seu invent. "Creiem que té el potencial d’arribar a això, perquè és una proposta de valor que guanya la que hi ha ara al mercat", explica Albert Icart, cofundador de Kibus Petcare. L’empresa ha nascut a Barcelona, creix a Espanya i ja contempla el seu salt a França per començar la conquesta del globus terraqüi. Amb això al cap, acaba de lligar una ronda "pont" d’1 milió d’euros per finançar la fase de poliment del seu invent, tot i que ja pensa en la següent, una operació que destinarà a "creixement fort" i internacionalització.Seguir leyendo.... - "L’Espanyol, per a mi, és sinònim de família"
De vegades la passió periquita acaba impregnant-ho tot i convertint-se en el fil conductor. "L’Espanyol per a mi és sinònim de família. Molt més que una copa o un resultat. És l’abraçada amb la família després de salvar-nos del descens o tornar plorant de Glasgow units després de la derrota en la final de la UEFA. És la prèvia, el post, el debat i la unió", explica el pilot olímpic de tobogan i ambaixador del club. La seva passió pel club el va portar a defensar els colors en les competicions de clubs i afirma que pujar al podi d’un campionat nacional de tobogan amb la bandera de l’Espanyol ha sigut un dels seus moments més emotius. Tot i que sens dubte, altres moments que mai podrà oblidar són "el gol de Coro" que va canviar la història del club i va salvar l’equip del descens en el minut 91 de l’última jornada de la temporada el 2006, i el tamudazo al Camp Nou.Seguir leyendo.... - "Em va fascinar tot el que s’hi respirava"
A algunes persones la passió pels colors els arriba més tard, però es queda per sempre. "Ser de l’Espanyol és el millor que es pot ser. Ho vaig descobrir de gran, quan vaig venir d’Olot a Barcelona per entrenar al CAR. Quan vaig descobrir el club de la mà de Dani Ballart, vaig quedar fascinada des del primer dia del que s’hi respirava. El que arribava a transmetre un club amb valors i un sentiment tan arrelat. Es porta molt endins i va molt més enllà de la pilota", valora la llegenda del waterpolo espanyol i excapitana de la selecció. "Recordo la primera vegada que em van saltar les llàgrimes en un partit, va ser a Glasgow. Mai havia sentit això amb cap equip. Evidentment, vaig plorar per la derrota en els penals, però vaig viure aquesta experiència amb Pochettino al costat i va ser un moment molt especial tot i que no acabés com tots volíem".Seguir leyendo.... - "El sentiment és la força més gran del club"
En altres casos, el sentiment s’enforteix en els pitjors moments. "No sempre ha sigut un club en bon estat de forma, però l’Espanyol és l’Espanyol. El sentiment periquito és la força més gran del club i d’on li ve el seu poder", repassa l’ídol del club blanc-i-blau i que al seu dia va ser també el seu botxí al marcar un gol amb el Racing que va provocar un descens a Segona Divisió. "Sempre continuaré vinculat al club de tot cor. Van ser una família per a mi. Vaig fitxar amb 20 anyets i em van acompanyar com si fossin la meva família", afirma l’exjugador, que va brillar com a blanc-i-blau als anys 80.Seguir leyendo....












21/12/2024 