08/02/2024
07/02/2024
06/02/2024
05/02/2024
04/02/2024
03/02/2024
02/02/2024
01/02/2024
31/01/2024
30/01/2024
29/01/2024
28/01/2024
27/01/2024 
Noticias
- Trump: el primer calbot
Les de dimarts només eren un petit conjunt d’eleccions parcials. Molt lluny d’unes eleccions generals, o de la renovació total de la Cambra de Representants, que tindrà lloc d’aquí a un any. Però la convergència dels resultats a l’alcaldia de Nova York, dels governadors de Nova Jersey i de Virgínia i del referèndum de Califòrnia indiquen que, en la primera consulta després de la seva elecció, Trump ha patit un aclaparador vot de rebuig. Trump es va fer aplaudir fa poc per molts líders polítics Sánchez inclòs pel rellevant avenç cap a la pau al Pròxim Orient, però els electors no l’hi han tingut en compte. Al contrari, un president que volia el Nobel de la Pau, l’han castigat per la inflació, el poder de compra.Seguir leyendo.... - L’elefant a l’habitació
Explica Werner Herzog al seu llibre Conquista de lo inútil que els elefants es poden mantenir fins a deu dies drets després de rebre un tret de bala mortal.Seguir leyendo.... - Abraçada de Letizia per a Joan Carles I
Per si no n’hi hagués prou amb tenir una adolescent a casa que de sobte comença a xiular el Cara al sol ("no et posis així, no sé què és, ho canten els de la meva classe"). Per si les enquestes no deprimissin amb l’increment de joves que reivindiquen la dictadura franquista com un període de prosperitat silenciat pels progres. Per si no hi hagués embafament d’ultres en púlpits públics llançant notícies falses sobre pantans i bombardejos, arriba Reconciliación. En les seves memòries selectives així titulades, que ahir es van publicar a França i el mes que ve a Espanya, Joan Carles I defensa el seu mentor Francisco Franco. Diu coses com que "el respectava enormement, apreciava la seva intel·ligència" i "mai vaig deixar que ningú el critiqués davant meu". L’estimava, tot i que confessa que la nit que agonitzava se’n va anar a dormir, en lloc de quedar-se resant per ell com proposava la reina Sofia. A la seva dona, Sofi l’anomena, la posa pels núvols "tot i que els nostres camins s’ - Mamdani, un mini-Obama’
És tot actitud. Com quan va guanyar Barack Obama i The New York Times va celebrar a cinc columnes que s’havien "trencat" les barreres racials als Estats Units. Doncs no. Barack Obama, com Zohran Mamdani, era jove, era guapo, comunicava com els déus i era ètnicament provocador. Però no descendia pas de Martin Luther King ni d’esclaus. El seu pare era un africà de bona família becat pels Kennedy per estudiar a Harvard. La seva mare era blanca i de Hawaii.Seguir leyendo.... - Qui jutja a qui
El processament al Suprem a Pedro Sánchez a través del seu fiscal general de l’Estat, "¿i la fiscalia de qui depèn?", no se centra en la figura d’Álvaro García Ortiz pel seu poder, sinó per la seva extrema debilitat. Donald Trump, per citar una figura que obtindria el consens aprovatori del tribunal, no s’hauria aturat a devorar una presa tan desvalguda. Per això mateix, la innocència acreditada fins i tot fisonòmicament del reu pesa tan poc com la seva condemna. Els pifres del "mai havia passat" obliden que l’excepcionalitat no implica que l’ocurrència en qüestió tingui el mínim interès. Des del punt de vista de l’espectacle de la informació, una imatge de Maribel Vilaplana val més que la sentència íntegra que s’està cuinant al Suprem.Seguir leyendo....