23/11/2020

22/11/2020

21/11/2020

20/11/2020

19/11/2020

18/11/2020

17/11/2020

16/11/2020

15/11/2020

14/11/2020

13/11/2020

12/11/2020



Noticias
  • Guanyar versus governar
    Traspassat l’equador de la campanya, i amb les dades de les enquestes, sempre especulatives però que marquen tendència, hi ha quatre fets que semblen consolidats: un, que el duel electoral és entre Salvador Illa i Carles Puigdemont, o, més ben dit, entre Pedro Sánchez i el president a l’exili, atès el control sanchista de la campanya catalana; dos, que Illa és el més ben posicionat per guanyar les eleccions; tres, que Puigdemont pot estar més ben posicionat que Illa per poder governar, i quart, que el col·lapse de les aliances pot derivar en una segona volta electoral. Seguir leyendo....
  • Les veus de les víctimes
    Fa vuit anys, EL PERIÓDICO va posar el focus en la investigació dels abusos sexuals encoberts en escoles religioses. El cas Maristes va fer aflorar 51 denúncies policials contra 18 docents en diferents centres escolars del mateix orde. Seria l’inici d’un procés que ha anat revelant l’existència d’altres casos silenciats massa temps. Aquests anys, s’ha gestat un exercici de memòria col·lectiva que ha animat les víctimes a prendre la paraula, assenyalar i denunciar. Aquest diari els ha ofert un espai segur i els ha acompanyat. El documental La fugida, coproducció de 3Cat i EL PERIÓDICO, és una nova expressió del compromís amb la investigació periodística. Seguir leyendo....
  • Coses de la polarització
    Quan mori, deixaré de tenir neuràlgies. Hi penso molt, en això. Però en tindrà algú altre, o en tindran altres. Vull dir que l’important no és que deixi de tenir-ne jo, sinó que deixi de tenir-ne la humanitat. Avui m’he llevat amb una de molt forta que m’afectava l’hemisferi esquerre del crani. He decidit no prendre cap analgèsic per veure si, a còpia d’aguantar-la, decidia retirar-se. A l’autobús, he observat atentament l’individu que s’asseia davant meu. M’he preguntat, com acostumo a fer, per què jo no era ell i ell no era jo. Els jo podrien canviar de cap com els ocells de branca i d’aquesta manera les neuràlgies estarien més ben repartides. Doncs no. Si t’ha tocat aquest jo, l’has de carregar la resta de la teva vida. Tampoc m’hi acostumo. Haurien d’inventar maneres de ser altres, encara que només fos de manera temporal. Seguir leyendo....
  • Una setmana decisiva
    Les enquestes publicades aquest dilluns últim dia permès diuen que el PSC guanyarà les eleccions, seguit de Junts i d’ERC en tercera posició, tot i que n’hi ha algunes com la d’El Mundo en la qual Junts i ERC gairebé empaten. No obstant, els resultats finals poden variar dels d’aquests sondejos perquè cada vegada hi ha més electors que decideixen en l’últim moment. En aquest sentit, l’enquesta de dilluns del CIS diu que un 22,8% dels electors decideixen el seu vot l’última setmana, un 6,9% ho fan la jornada de reflexió i 9% més esperen a la mateixa jornada electoral. I consegüentment, en una altra pregunta del CIS, gairebé un 40% (el 39,7%) diu que "encara no ha decidit el seu vot", cosa que no vol dir que no tingui ja una inclinació. Seguir leyendo....
  • ¿Qui va matar Jordi Pujol?
    No hi ha cap més espai polític més complex i calidoscòpic que el de l’antiga Convergència, que, excepte el nom, manté encara intacte el seu inconfusible ADN i part del seu electorat. Fa uns dies va passar gairebé inadvertit un fet de gran transcendència per entendre-ho en tota la seva dimensió, quan Jordi Pujol va proclamar públicament el seu suport a la candidatura de Junts. El gest de l’expresident no és un fet aïllat, és la culminació d’un procés de restitució de la seva figura pública, que fa mesos que es cuina lentament, com un bon guisat. El primer a iniciar el xup-xup va ser Xavier Trias, convidant Pujol a l’acte central de la seva campanya per a les municipals, en la qual va enterrar degudament la paraula independència per poder captar amb astúcia vots des de tots els espais. Seguir leyendo....