Noticias
  • Dues lliçons de Luis Enrique
    El vídeo s’ha fet viral a les xarxes socials. Dembélé, el jugador que es va fer famós al Barça per les lesions i la falta d’implicació, espera amagat que l’Inter posi la pilota en joc. La seva mirada és desesperada, sembla que li va la vida. Quan la pilota es posa en moviment, l’extrem francès surt disparat darrere seu. Aquesta imatge sintetitza millor que cap el nou rei d’Europa, un conjunt d’autor. El de Luis Enrique. Fins a la temporada passada, l’equip treballava per a Mbappé i ara tots treballen per a l’equip. I l’entrenador és l’home més feliç del món per això. A l’asturià sempre li ha agradat gestionar vestidors sense estridències, sense líders clars. Les estrelles el molesten. Per això és ell, que no té por dels focus ni les crítiques. I, és clar, demana la Pilota d’Or per a Dembélé per la seva humilitat, perquè a més de ser molt bo amb la pilota pressiona més que ningú. Vol apuntar-se l’èxit de la seva recuperació: l’estrella que treballa. Aquest
  • El camí estret al nord profund
    Entre l’allau de noves sèries o temporades que cada setmana lluiten per captar la nostra atenció per fer-se un lloc en el nostre temps sempre curt per a l’oci n’ha arribat una aquests dies a la petita pantalla que torna a demostrar el paper de la ficció per exorcitzar les nostres realitats. El camino estrecho al norte profundo (Movistar+) és una història que segueix un metge que va intervenir en la Segona Guerra Mundial, que va acabar presoner en un camp asiàtic en el qual va aconseguir sobreviure per reprendre la seva vida fins a una edat avançada. La síndrome de l’impostor, perquè no se sent gens heroi malgrat que així el consideren, i la culpa del supervivent alimenten la vida del protagonista, interpretat per Jacob Elordi. Aquest gran impacte psicològic que deixen les guerres queda retratat amb una claredat imprescindible en aquests temps bèl·lics, amb guerres obertes a Ucraïna i a Gaza i amb societats traumatitzades a un costat de la trinxera: així es viu a totes les nacions que han en
  • L’automoció, sense parlar de cotxes
    La tendència de Feijóo a fer-se gols en pròpia porta és un d’aquells fenòmens polítics que mereixerien atenció en alguna facultat, no se sap si de ciències polítiques o de psicologia. Per bé que l’home és molt esforçat i intenta una vegada i una altra donar una imatge de seriositat, està tan atrapat per la teranyina espessa del PP del Madrid del poder, que només fa moviments desesperats que, lluny d’alliberar-lo, l’atrapen encara més.Seguir leyendo....
  • Catalunya és on més es triga a aconseguir una llicència d’activitat
    Catalunya és la comunitat autònoma on més dies es triga a aconseguir una llicència d’activitat (una mitjana de 93 dies, davant la mitjana espanyola de 65) i on els empresaris anoten més dies per rebre el pagament d’un contracte públic (80 dies, davant la mitjana de 63). És, a més, junt amb Castella i Lleó, on els gestors dediquen més nombre d’hores a complir amb la declaració i pagament d’impostos (una mitjana de 180 hores davant 150 hores per al conjunt d’Espanya).Seguir leyendo....
  • Cristian Canton, director associat del Barcelona Supercomputing Center
    El Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) segueix afegint talent. L’investigador català Cristian Canton, exdirectiu de l’empresa tecnològica nord-americana Meta, serà el pròxim director associat del prestigiós organisme, pioner de la supercomputació a Espanya i seu de MareNostrum 5, un dels superordinadors més potents del món. Canton rellevarà Josep Maria Martorell, doctor en Ciències Computacionals per la Universitat Ramon Llull (URL) i físic per la Universitat de Barcelona (UB)Seguir leyendo....