Noticias
- Lleó XIV superstar’
"Papa, he donat la mà al Papa. I també a Illa (referint-se al president de la Generalitat, és clar)". La meva filla gran, la Martina, estava des de primera hora del matí amb l’escola, passant pacientment les hores, a l’espera de l’arribada de Lleó XIV a l’abadia de Montserrat. Les normes per accedir al recinte en un dia tan assenyalat havien sigut severes. Res de tuppers i les ampolletes d’aigua havien de ser inferiors a 50 cl. Molt d’ordre i concert. Extrema seguretat. Nervis i emoció previs. Quina sort, li vaig dir. L’octubre del 2016, no se’n recorda, va veure el papa Francesc al Vaticà, que va beneir la seva germana petita, nounada. Li vaig recordar que a Joan Pau II vaig tenir l’oportunitat de veure’l, de lluny, al Santiago Bernabéu el 1982 i a Roma el març del 1985, amb motiu de la trobada internacional de joves. A Benet XVI, també en la llunyania, en la seva rua barcelonina del novembre del 2010. D’altres compten les vegades que han vist Bruce Springsteen o els Rolling.Segui - Concòrdia, pau i humanitat
Més enllà del seu caràcter apostòlic i evangèlic, el viatge del papa Lleó XIV a Espanya ha tingut una dimensió social més gran, i fins i tot política, que els dels seus antecessors, Joan Pau II i Benet XVI, quan van visitar Espanya. Davant les Corts Generals, Lleó XIV va defensar tres missatges d’inequívoc contingut públic. Va advertir dels riscos de la polarització, en un dels països més polaritzats d’Europa; va recordar les posicions de l’Església en contra de l’avortament i l’eutanàsia, sabent que la societat espanyola és una de les més seculars, i es va pronunciar en contra de les guerres i a favor d’una resolució pacífica i multilateral dels conflictes internacionals, mentre la guerra seguia al Pròxim Orient i a Ucraïna. "No podem creure en Jesús i promoure la guerra", va afegir, durant la missa celebrada a la Sagrada Família. A Catalunya, durant la visita a la presó de Brians i a la parròquia de Sant Agustí, va demanar respecte i humanitat per als desheretats. I a les - Rostre de Papa
El Llibre d’estil d’aquest diari explica que al Papa, és a dir, al Sant Pare, se li ha de dir amb majúscula, però amb minúscula si no parlem d’un papa en concret, o si aquesta paraula precedeix el seu nom. Però, ¿de quina manera hem de dir al Papa si anteposem la paraula rostre? Rostre de papa: ¿papa o Papa? Aquí el Llibre d’Estil ha de permetre’m dir Rostre de Papa.Seguir leyendo.... - Han segrestat el futbol
No es recorda un fiasco semblant en la inauguració d’un Mundial, a la qual no van assistir cap dels tres presidents dels tres països organitzadors. L’única que ha explicat bé el motiu de la seva absència ha sigut la presidenta de Mèxic, que va argumentar amb bon criteri que no podia acudir gratuïtament a un partit de futbol en què l’entrada més barata superava els 500 dòlars i la més cara, els 3.000. Sheinbaum va preferir veure el partit de la seva selecció per la televisió, al costat d’altres aficionats, i denunciar així els preus salvatges amb què la FIFA ha decidit castigar les aficions de mig món. No sabem si veurem grans partits, el que ja és un fet és que aquest Mundial servirà per certificar la metamorfosi del futbol, que està passant de ser l’esport de masses popular per antonomàsia a un espectacle per a multimilionaris, en què només uns quants accedeixen al luxe de veure en directe el que la resta del planeta es conforma amb veure a través del televisor. Però, esperin, - Les joies enlluernen Zapatero
L’estat de commoció en què viu el PSOE des de la primera imputació de José Luis Rodríguez Zapatero, superior a la sorpresa amb què el partit va rebre els empresonaments d’Ábalos i Cerdán, s’ha agreujat en les últimes hores al transcendir l’informe pericial d’Ansorena i l’Instituto Gemológico sobre el joier secret de l’expresident, que valora les peces confiscades en 1.323.915 euros.Seguir leyendo....
11/01/1963 