09/10/1958 
Noticias
- Deu restaurants italians amb bon gust
¿A qui no li agrada la gastronomia italiana? Que aixequi la mà. Els altres, que prenguin nota d’aquesta llista de bons restaurants italians a Barcelona. Acabaran cada plat cridant mamma mia’.Seguir leyendo.... - La RFEF desestima l’ajornament sol·licitat per l’Europa
El jutge únic de competicions no professionals de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Rafael Alonso Martínez, va notificar ahir al CE Europa que desestima la petició d’ajornar el partit de dissabte contra l’Atlètic Madrileny, el primer que s’havia de disputar fora del Nou Sardenya, i concedeix un termini fins demà mateix, 13 de gener, per trobar un estadi alternatiu per poder disputar el partit.Seguir leyendo.... - El Barça es perpetua en el seu tron
Un FC Barcelona sense purpurina va derrotar el Reial Madrid més solidari i mordaç en molt temps. I en el rendiment relatiu dels dos gegants hi és tot. Ni recuperar un gran Vinícius, el millor en mesos, va servir al quadre blanc per anar-se’n de l’Aràbia Saudita amb la Supercopa d’Espanya. Aquesta és la realitat actual dels dos equips, la inèrcia exitosa dels uns, la frustració dels altres. El Barça no necessita la seva màxima velocitat, d’un dia massa lúcid, per derrotar un bon Reial Madrid i revalidar el títol que ja va conquerir fa un any, també a Jidda.Seguir leyendo.... - Raphinha, estirp de líder
Raphinha, a prop de La Meca, va tenir el do de la ubiqüitat. Raphinha, la materialització d’un líder, va sortir en defensa del company colpejat, va aportar l’esforç defensiu quan la jugada ho exigia i, el més visible, va posar el gol. O els gols. Dos a la final, igual com en la semifinal davant l’Athletic. De l’estirp de futbolistes que fusionen el martell amb l’abrillantador. Dels que toquen la corneta i els altres segueixen. Un jugador total sobre els lloms de què va cavalcar el Barça cap a la conquesta de la Supercopa. Sobre la seva inspiració i també sobre les set parades que va fer Joan Garcia.Seguir leyendo.... - El partit de dos galls
Deia una cançó popular, contra Franco, als anys 60, quan vaig començar a aprendre futbol, i d’aquelles cançons protesta: "Es van trobar a la sorra/ tots dos galls cara a cara/ el gall negre era gros/ però el vermell era valent..."Seguir leyendo....