24/05/2025 
Noticias
Salvar el tardofranquisme perquè es veien pits i cuixes
La maquinària mediàtica que treballa per la regressió política a Espanya té en marxa una campanya agressiva de rehabilitació de Franco. L’últim exemple és un article a El debate titulat "El franquisme terminal i l’Espanya alegre i de faldilla curta”. És una ressenya de l’últim llibre de Jorge Vilches, en què se subratlla la lectura segons la qual el franquisme tenia les seves cosetes, però hi havia una gran alegria per places i carrers, com demostra de manera inqüestionable i científica el fet que les dones ensenyessin cuixa. “Amb encert extraordinari s’aborda l’explosió del destape eròtic”, escriu amb un excés d’entusiasme el ressenyista, com si l’apogeu de la minifaldilla fos incompatible amb la repressió política. El nacionalcatolicisme més ranci potser va assumir que les sueques eren el mal inevitable per mantenir l’Espanya del sol i la paella, però que una majoria visqués tranquil·la i amb el 600 no vol dir que la minoria polititzada les continués passant magra.�
"L'aprenentatge del català a la sanitat s'ha de fer obligatori"
Salut pel Català va néixer com un grup de WhatsApp, i després de Telegram, que va arribar a tenir dos mil participants, la majoria professionals preocupats pel retrocés de l'ús del català a la sanitat. Les enquestes indiquen que un 87% del personal sanitari entén el català, el 70% el poden parlar, però entre un 20% i un 50% el parlen realment a la consulta. Un 40% parla exclusivament en castellà. El gener del 2024 es va formalitzar aquesta associació que està intentant ser el revulsiu i el corcó perquè les administracions i els centres sanitaris redrecin la situació. El cardiòleg de l'Hospital Clínic i professor de la Universitat de Barcelona, Lluís Mont, n'és el president.
"El meu pare és un heroi, s'ha passat hores i hores a la carretera per ajudar-me"
Alberto Ginés (Càceres, 2002) es penja d'una presa del rocòdrom amb una sola mà i espera que li facin fotografies. La seva vida és viure penjat de les parets. El 2021 va sorprendre al convertir-se en el primer campió olímpic d'escalada de la història als Jocs Olímpics de Tòquio, quan aquest esport s'estrenava al calendari olímpic i poca gent sabia qui era aquest extremeny que llavors tenia 18 anys. L'esportista ja fa anys que viu a Catalunya, perquè volia entrenar al CAR de Sant Cugat. Un jove diferent, que ha après català i mostra una curiositat pel món que va més enllà dels rocòdroms. Aquest estiu ha llegit De Vigan, Dostoievski o Murakami, al final d'una temporada en què ha guanyat l'or a la Copa del món, tot i que se li va escapar la medalla al Mundial per ben poc. Per un moviment. Per un centímetre.
Fatxendes de barri
Les principals estrelles del Reial Madrid i del Barça van acabar el partit com fatxendes de barri, que van donar una imatge lamentable i amb la policia fent un cordó al voltant de la banqueta madridista. Ara ens farem un tip de veure imatges sobre qui va començar i qui va dir què a qui, però ningú ens podrà estalviar la vergonya. És urgent una reflexió col·lectiva que posi el focus en el comportament testosterònic dels futbolistes i de l’entorn, inclosos els mitjans de comunicació. La moda de l'“A veure qui té més ous” s'ha de denunciar com un exemple de masculinitat tòxica en la seva màxima expressió.
'A la contra', per Ferreres 27/10/2025