14/02/2025 
Noticias
Directa i amb resposta binària: així serà la pregunta a la militància de Junts sobre el trencament amb el PSOE
“Estàs d’acord amb la proposta de la direcció nacional de donar per finalitzat l’acord d’investidura amb el PSOE?”. Aquesta és la pregunta que hauran de respondre, amb un 'sí' o un 'no', els militants de Junts entre dimecres i dijous per validar el trencament amb els socialistes que ahir va acordar la cúpula del partit. Així ho ha detallat el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una entrevista aquest matí a RAC1. La pregunta l'ha de validar el consell nacional del partit, que es reunirà aquest vespre. A banda, Turull també ha assegurat que ja no considera necessària una trobada entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez perquè "no resol" la situació: "Ja no ens la creiem", ha reblat.
Iberdrola guanya 5.307 milions els nou primers mesos de l'any, un 17% més
Iberdrola ha anotat un benefici net ajustat de 5.307 milions d'euros entre els mesos de gener i setembre, cosa que suposa un increment d'un 17% respecte als nou primers mesos del 2024. Sense tenir en compte les desinversions ni les deduccions, el benefici net se situa en 6.128 milions d'euros, un 3% menys que el mateix període de l'any passat, tal com ha comunicat la companyia aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Anatomia d'una anomalia
Els pericos estem de celebració. 125 anys no són poca cosa. Són molts anys i és, a més a més, un número que, com tots els rodons, obliga a reflexionar. Sobre el passat i sobre el futur. Sobre qui som i sobre com ens veuen. Tot i la temptació de centrar-me només en el moment actual de felicitat –una temptació especialment intensa en el context del meu autoimposat silenci–, la commemoració obliga a una mirada que intenti anar més enllà de la (no) tan capritxosa piloteta.
Una immersió a pulmó obert en la precarietat
Avui, quan sembla que el cinema pot parlar de tot i ensenyar-ho tot, resulta com a mínim significatiu que l’indret on la major part de les pel·lícules no s’atreveixen a anar sigui el món laboral, justament el que determina el dia a dia de la major part de la població. És un dels grans triomfs del capitalisme: convertir la feina en una mena de tabú dramàtic, un residu on no val la pena que s’aturin les ficcions, no fos cas que comencem a preguntar-nos pel sentit o per la justícia de l’activitat que ocupa les nostres rutines. Afortunadament, encara hi ha alguns cineastes entestats en deixar clar de què viuen (i moren) els seus antiherois, com és el cas d’Alberto Rodríguez.
Per què tirem més cap a la família materna que la paterna?
Entre les quatre i les sis de la tarda, mentre els pares encara treballen, entre setmana l’habitual és que Luca Azañón s’estigui amb els seus avis materns. El recullen a l’escola bressol, berenen i juguen junts a casa, van al parc o a comprar. Quan el petit, de dos anys i mig, es posa malalt, l’Hilario i la Jacinta també són els que en tenen cura. Els pares de la criatura, el Carlos i la Miriam, apunten que el paper dels avis “és essencial” per poder arribar a tot, sobretot quan a ell li canvien els torns a la feina i ha d’acudir als sogres perquè es facin càrrec de l’infant. “Els meus torns són rotatius, per la qual cosa si no tinguéssim el seu suport, potser hauria de demanar el trasllat a un altre departament en què els torns fossin més fixos”, reconeix el Carlos. Més enllà de ser un pal de paller fonamental a l’hora de conciliar, avis i net també gaudeixen d’estones d’oci i temps lliure, acompanyats de la resta de la família.