06/11/2024 
Noticias
“Hi ha pràctiques culturals que no s’haurien de tolerar”
"Es mi historia y aún llevo velo. Ya no soy tímida, ahora siempre miro al cielo. Me siguen molestando por llevar este pañuelo, pero sí que me defiendo. A ver quién me gana este duelo", cantava la rapera Miss Raisa (Tànger, 1997), nascuda al Marroc, però crescuda a Barcelona, quan portava vel islàmic i la discriminaven. Ara, que ha rebut amenaces de mort després de deixar de cobrir-se els cabells, canta en referència a la comunitat musulmana: “Vuestra hipocresía no tiene fin, aplaude la violencia y el machismo de manera ruin […]. Ya que nadie os frena, dejadme hacer los honores”. Artista, psicòloga i comunicadora, Imane Raissali –aquest és el seu nom real– sap millor que ningú què suposa ser dona, d'origen immigrant i viure entre dos mons.
“Tinc vint anys, però no em deixen sortir sola de casa si no vaig amb el meu germà, que en té nou”
Cap està disposada que el seu nom real aparegui en aquest reportatge, i la majoria prefereix fer l'entrevista per telèfon. Algunes són menors d'edat, adolescents: la veu i la manera d'expressar-se les delaten. Amb tot, és igual l'edat que tinguin perquè totes expliquen històries similars. La Soraya té 20 anys, és d'origen marroquí i assegura que els pares no la deixen sortir sola de casa. Sempre ha d'anar acompanyada del seu germà de nou anys, o de la germana de quinze. La Sukleen, de 16 anys i nascuda a l'Índia però criada aquí, lamenta que els seus pares no la deixen relacionar-se amb nois. I la Laila, també de 16 anys però originària de Bangladesh, va rebre una pallissa del seu pare pel simple fet de voler estudiar música.
“Els matrimonis forçats que es detecten són només la punta de l’iceberg”
Carolina Villacampa és catedràtica de dret penal de la Universitat de Lleida, el 2017 va coordinar el primer estudi estatal sobre matrimonis forçats i actualment participa en un projecte europeu per identificar bones pràctiques per abordar aquest problema. Diu que el Regne Unit és el país on els matrimonis forçats s’han visibilitzat més en l'àmbit institucional i acadèmic, seguit d’Alemanya i Suècia. Espanya és a les beceroles.- L’embeinada de la ‘fachosfera’ catòlica amb Lleó XIV
Infovaticana és un mitjà ultramuntà que fa anys que resulta un gra incòmode a la Santa Seu, fins al punt que els van haver de demanar que fessin el favor de deixar de fer servir simbologia que podia induir a fer creure –ai, la fe– que es tractava d’una web oficial de l’Església. I no és el cas: aquest pamflet ultra digital el va fundar el fill de Julio Ariza, impulsor d’Intereconomía, i se li poden traçar diversos llaços que la lliguen amb Vox, per a sorpresa de ningú. Durant les últimes setmanes, Infovaticana s’ha distingit per intentar fer campanya contra el cardenal Prevost per impedir que accedís al càrrec de papa. Com explicava el camarada Albert Llimós, l’han intentat empudegar en un cas d’encobriment d’abusos que, pel que fa a la seva persona, ja es va investigar i rebutjar. 
Fins on arribarà el PSOE perquè s’investigui la guerra bruta?
Tot esperant la querella d'Artur Mas i d'altres afectats per l'operació Catalunya que puguin fer el pas, la comissió d'investigació oberta al Congrés acumula protagonistes de la guerra bruta contra el Procés amb l'horitzó judicial en el punt de mira. A ulls de l'independentisme, les nul·les conseqüències als tribunals per al govern de Mariano Rajoy és una anomalia, una anomalia que ara el PSOE també denuncia. "Aquesta comissió acabarà amb diversos companys seus desfilant pels jutjats. Hi ha centenars d’informes, notes, que s’han quedat guardats en calaixos i acabaran sortint. Qui la fa, que la pagui", va etzibar el portaveu socialista Manuel Arribas a l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría aquest dilluns passat.