15/05/2024 
Noticias
“Quan ja has viscut en parella i has tingut fills, l’amor és molt més real”
La dramaturga i directora Marta Buchaca (Barcelona, 1979) explica que, amb el temps, ha deixat de creure en l'amor romàntic i ha descobert l'amor real. I d'aquest viatge emocional parla Kramig, una comèdia sobre una parella que estan a punt de ser pares: la Laia (l'actriu Anna Moliner) i el Toni (l'actor Biel Duran). Ella és devota de les històries de Disney, ell és tot el contrari. L'embaràs els portarà a contraposar la seva idea de l'amor amb la realitat. L'espectacle s'estrena el 7 de maig a l'Espai Texas i carrega contra l'amor romàntic amb la ironia incisiva que Buchaca ja va desplegar en altres muntatges com Rita (2019) i Litus (2012).
Què s'amaga rere l'èxit d'un prestigiós estudi d'arquitectura de Seül?
La flamant editorial Gata Maula acaba de publicar el seu tercer llibre, Al capvespre, de Hwang Sok-yong (Changchun, 1943), un títol polisèmic que tant fa referència al crepuscle de la vida com al moment propici per apagar els incendis, o també a l’estat de trànsit entre el dia i la nit.
Ús i abús del poder: manual d'instruccions
Amb un subtítol que diu “Fets reals o gairebé”, Núria Cadenes ha aconseguit trobar el fil que relliga els tretze contes que ens regala a En carn i ossos (Ara Llibres, 2025). Cadenes no fa trampa ni s’embolica amb terminologies enganyoses: presenta els contes com el que són, lliures elaboracions literàries a partir de fets reals, que tant poden ser testimonis orals com estudis històrics o cròniques antigues o ben recents. Que hi ha una base de realitat, però que l’escriptora la manipula i la treballa i la serveix com una obra de ficció. Ha col·locat els contes en ordre cronològic: primer llegim històries situades a l’Edat Mitjana (sobre la pesta, sobre Artemisia Gentileschi, sobre princeses i novicis), i anem avançant entre bandolers saltamarges fins a guerres del segle XX (com l’impressionant relat del bombardeig feixista italià de la ciutat de Xàtiva), dictadures d’aquí i d’arreu, per acabar abans-d'ahir: el darrer relat és inspirat en els terribles efectes de la DANA al País Va
Com es pot deixar tot enrere i anar a cuidar un jardí
Avelina Prat coneix molt bé el significat dels nous començaments i els cops de timó vitals, ja que abans d’introduir-se en el cinema, es va formar i treballar com a arquitecta. Resulta lògic, llavors, que hagi acabat fent una pel·lícula com Una quinta portuguesa, plena de personatges en trànsit existencial. El relat comença amb una dona sèrbia que marxa discretament d’Espanya per tornar al seu país, deixant el seu marit, professor de geografia d'universitat, amb un munt d’interrogants, que l’empenyen a la deriva i a acabar assumint de manera atzarosa la identitat d’una altra persona com a jardiner d’una quinta en un petit poble de Portugal.
El peix que té més de 400 anys i que avui només dos restaurants de Barcelona el cuinen
La llamprea és un peix antic, si més no ho podem dir perquè el receptari medieval el Llibre de Sent Soví, que l’any passat va fer 400 anys, hi dedicava fins a tres receptes: en panada, rostit i al forn en cassola. És clar que llavors el peix només el podien pagar i menjar les classes benestants, i a més estava lligat amb el temps de Quaresma, però el fet que aparegués en el llibre es considera un símptoma que el peix es coneixia i es menjava, com a mínim per una part de la població. Així doncs, la llamprea va quedar ben descrita a l'edat mitjana. Avui, a casa nostra, només els restaurants Enigma, del xef Albert Adrià, i Cocina Hermanos Torres, dels germans Sergio i Javier Torres, el tenen a la carta, i per a la població, en general, és un peix desconegut. Els cuiners bessons sostenen que la forma que té el peix els sorprèn, fins al punt que Sergio i Javier Torres es van fer una foto sostenint-la amb la mà els primers dies de primavera que els va arribar al restaurant, premiat amb tres estrel