18/03/2024 
Noticias
Urgeix una pregunta parlamentària al Congrés
El gra al cul que li ha sortit a La1 és purulent i dolorós. I aquesta setmana han fet veure que el rebentaven per veure si, drenant la infecció, la cosa millorava. L’esperpent de La familia de la tele s’enfonsa a marxes forçades. I la patacada és forta tenint en compte la supèrbia amb què van aterrar a la televisió pública, que creien que el programa exerciria de flautista d’Hamelí i arrossegaria les masses. La desfilada xarona i grandiloqüent de l’estrena era la prova de la buidor que hi ha darrere del seu trist discurs. Davant del fracàs de fingir una estructura de magazine que al cap de pocs minuts s’havia convertit en paròdia, van haver de recórrer als mètodes llastimosos del Sálvame. L’última estratègia ha sigut una catarsi pública patètica per reanimar un programa que està agonitzant. La comèdia consistia a fer-li confessar a Belén Esteban que volia marxar del programa “porque estoy amargada aquí y yo quiero ser libre como antes”.- L’espinós assumpte dels vídeos d’ostatges de Hamàs
La periodista Yasmin Levy, del diari israelià Haaretz, denuncia que la casta periodística del país està censurant en sèrie els vídeos que arriben de les persones encara segrestades per Hamàs. Ho considera una renúncia a la tasca bàsica de l’ofici, que és mostrar la realitat i deixar que el públic en tregui les conclusions pertinents. Cal aplaudir Haaretz, perquè és l’únic gran mitjà que efectivament planta cara a la draconiana política comunicativa de Netanyahu, que té postrat als seus peus l’ecosistema mediàtic del país. Però, alhora, hauríem de convenir que els vídeos dels segrestats tenen un valor molt discutible, perquè el seu discurs sol estar tremendament condicionat pels captors, que són els que, al capdavall, han promogut que arribi a les redaccions, com a part de la guerra psicològica que practiquen. 
Egocentrisme i caos: el poder americà en l'era Trump
Quan Donald Trump va aconseguir per primera vegada la presidència dels Estats Units, el 2017, una de les preguntes que amb més freqüència es repetia en els cercles intel·lectuals de Washington era si els Estats Units s'enfrontaven a un episodi polític excepcional o, per contra, l'accés a la Casa Blanca d'un controvertit candidat procedent del show business i el negoci immobiliari –encausat, a més, pels tribunals de justícia–, revelava una realitat profunda del país que en el futur no podria ser ignorada. L'elecció del passat 5 de novembre no conclou segurament l'interrogant, ja que, com en la resta del món, la polarització als Estats Units és profunda i els girs electorals sempre són possibles, a condició que els ressorts essencials del sistema democràtic romanguin intactes. Però el que sí que demostra és que l'Amèrica que representa Trump existeix, i també que avui és majoritària.
Alexis Marí, de guàrdia civil a amic dels independentistes
De guàrdia civil a amic dels independentistes. D'UPyD i Ciutadans a oferir-se al PSOE el 2023 per fer d'enllaç amb Carles Puigdemont per construir la majoria plurinacional que va investir Pedro Sánchez. El recorregut polític d'Alexis Marí (València, 1972), que aquesta setmana ha estat notícia per aparèixer en els missatges entre l'exsecretari d'organització socialista José Luis Ábalos i el president espanyol, ha estat molt i molt singular.
Ábalos i l'oposició de 'triperia'
Aviat farà dos anys que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va sorprendre amb la convocatòria anticipada de les darreres eleccions generals. Era un 29 de maig i el líder socialista va comparèixer per fer una declaració institucional en què va destacar que havia pres aquella decisió a la vista dels resultats dels comicis municipals i autonòmics celebrats un dia abans. El PP va recollir en aquella ocasió 7.054.887 vots –el 31,53% dels emesos–, mentre que el PSOE en va aconseguir 6.291.812 –el 28,12%. La reacció del cap del govern va ser immediata, en recerca d’un rellançament que evités el creixement de les pèrdues. Sánchez va fer una campanya molt intensa i va aparèixer en moltes entrevistes i programes de televisió. D'aquella ensopegada es van derivar moltes altres decisions.