04/02/2024 
Noticias
Jugadors en Bicing per la Diagonal i Laporta al Luz de Gas: les millors imatges de la celebració del Barça
Ara sí, el Barça és el campió de la Lliga. Els blaugranes van confirmar aquest dijous el títol després d'un disputat derbi amb l'Espanyol, a qui es va acabar imposant amb dos gols. L'eufòria dels jugadors va ser evident després del xiulet final, si bé la tensió que es respirava a la gespa i a les grades de Cornellà-El Prat –i els aspersors, que es van engegar tot just acabar el partit– va forçar ràpidament el trasllat de la celebració als vestidors. Com van viure els de Hansi Flick la victòria de portes endins? Què van fer en sortir de l'estadi? I com hi va viure l'afició a Canaletes? Recollim en imatges els millors moments de la celebració de la Lliga, que aquest divendres continuarà amb la icònica rua pels carrers de Barcelona i que culminarà amb una festa diumenge a l'Estadi Olímpic.
Quants cops has vist plorar els homes del teu voltant?
El Mateu, l'Eduard i l'Oriol són amics de tota la vida. Ara tenen 50 anys i no s'han vist mai plorar. La situació, comuna entre moltes amistats masculines, esclata en un sopar quan l'Oriol llança la gran pregunta: "Per què ens costa tant als homes plorar en públic? Som amics. Per què no ens hem vist mai plorar?" Aquest és el detonant d'Un menú tancat, la nova comèdia de Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) que arriba aquest divendres a La Villarroel després d'haver passat pels teatres de 40 municipis catalans. Dirigida per Llàtzer Garcia i produïda per Hause & Richman, l'obra furga en les dificultats dels homes per expressar les emocions a partir de tres personatges amb tres maneres diferents d'encarar-se a la seva masculinitat.
"Per què creus que la gent ve a Barcelona? A comprar un souvenir d'un toro, segur que no"
Assumpta Bou ens rep a la seva botiga-taller a tocar de la plaça Sant Felip Neri. És un matí tranquil i hi ha molt poques persones pels carrerons del barri. L'escenari quasi buit és un privilegi del qual Bou gaudeix cada matí quan va a treballar. Fa dos anys que està instal·lada en aquest espai que comparteix amb altres artistes i des d'on atén els clients que venen a buscar les seves peces fetes amb materials històrics.
El dia que Diògenes va pixar sobre els comensals amb una cama alçada
Erasme de Rotterdam (1469-1536; doncs, un autor molt actual) va escriure un Elogi de l’estupidesa que hauria de ser lectura obligatòria als instituts: tot hi té vigència, educa i distreu. (Vegeu la traducció catalana de Jaume Medina, Ed. 62 i d’altres.) Entre moltes coses, Erasme és autor de més de quatre mil adagis (Adagia, en llatí), escrits com a exercicis de llatí i grec, i de conversació, per a les escoles. En trobaríem molts que podrien divulgar-se avui dia amb el mateix propòsit didàctic del segle XVI perquè, com hem indicat, Erasme ja és un autor dels nostres dies. Hi ha més d’una traducció dels adagis al català, parcial, que trobareu a Llibres de l’Índex i a Edicions de la ela geminada. Són bones. Tot saber aprofita.
Marina Romero: "El vi és una petita obra d'art"
¿Recordes com va ser la primera vegada que vas tastar el vi?