20/08/2023 
Noticias
Trump demana formalment al president d'Israel que indulti Netanyahu
Donald Trump fa temps que intenta llançar un bot salvavides a Benjamin Netanyahu perquè no acabi condemnat per corrupció. Prenent-se a ell com a exemple, el president dels Estats Units pressiona el seu homòleg israelià, Isaac Herzog, perquè indulti el primer ministre, que està acusat de suborn, frau i abús de confiança en tres casos de corrupció diferents. L'últim pas que ha fet ha estat enviar una carta a Herzog per demanar-li formalment el perdó presidencial, segons ha informat el president israelià.
Es lloga claveguera. Raó, aquí.
Les clavegueres de l’Estat són una construcció arquitectònica curiosa: només les veu qui no és al govern. I mira que, sovint, la seva ferum pútrida se sent d’una hora lluny, però quan un partit compta amb fidels escuders mediàtics aleshores s’activen els mecanismes per ventilar la catipén. Són els mitjans ambipur. Aquest dimecres La Razón regala el titular: “Les clavegueres apunten Sánchez amb nous àudios: «Això es neteja»”. Certament, el PSOE comença a desprendre la clàssica olor preocupant dels sobres de diners que canvien de mans alegrement. Però ja és casualitat que tot just ara el rotatiu de Planeta descobreixi l’existència d’aquestes cavitats subterrànies.
La ciència capdavantera d'Europa es fa a Catalunya des de fa dues dècades
Dues dècades de ciència i coneixement al servei de la ciutadania per situar Catalunya com un dels països més innovadors d'Europa. Aquesta és la petjada del Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) des que va començar a caminar ara fa 20 anys amb la instal·lació del primer supercomputador MareNostrum. En aquest període, el centre s'ha convertit en un pol d'atracció de talent, projectes de recerca i riquesa a la capital catalana, mentre incrementava la seva capacitat computacional amb la instal·lació de superordinadors cada cop més potents fins a arribar al MareNostrum 5. L'arribada d’un nou ordinador quàntic, un dels primers de producció europea, d'una de les primeres factories d’intel·ligència artificial (IA) europees, i el MareNostrum 6 a l'horitzó marquen el futur de la institució, que té clar que vol seguir avançant fidel al seu llegat.
El Govern suma 172 quilòmetres més al mapa de zones inundables
Les inundacions són el principal risc natural per a les persones a Catalunya: des del 1980, n'hi ha hagut 301, que s'han saldat amb 131 víctimes mortals. Després de dos anys d'anàlisis i estudis per donar resposta a la directiva europea sobre inundacions, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha actualitzat el mapa de rius, rieres i barrancs de les conques internes en risc d'inundació i hi ha sumat 90 trams amb un risc significatiu de desbordament en cas de pluges torrencials –cada cop més habituals per la crisi climàtica–, que representen 172 quilòmetres més respecte a l'anterior revisió, del 2018. Onze d'aquests trams s'han afegit en l'últim any.
I després d’'Alerta inundable', què?
Alerta inundable, el Sense ficció d’aquest dimarts a TV3, arrencava d’una manera potentíssima. Sentíem la recreació d’una conversa entre la directora del documental, Laia Mestre, i un tècnic de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Primer establien un pacte de confidencialitat i, posteriorment, l’home afirmava haver rebut pressions d’ajuntaments i superiors per signar informes que no haurien d’haver estat aprovats de cap manera. Advertint d’unes negligències de l’administració vinculades a situacions de catàstrofe, ens transportaven al nucli de la història: la construcció d’habitatges en zones amb alt risc d’inundació.