05/04/2023 
Noticias
I si ens en fotem, de l'apocalipsi?
La ficció audiovisual sembla que ha detectat que estem tots una mica ensopits, per no dir angoixats, amb la deriva de la civilització en aquest tram del segle XXI. Per això tira llenya al foc amb sèries i pel·lícules sobre la fi dels temps des de diferents punts de vista apocalíptics, ja siguin pre o post (de Civil War a El eternauta, d'Una casa llena de dinamita a En fin, etc.). Potser aniria bé, però, algun títol que sembrés un bri d’esperança davant d’aquest estat d'ànim tan pansit. O, potser, algun que se'n fotés de tant nihilisme. Yorgos Lanthimos s’ha abraonat sobre aquesta segona opció amb Bugonia, un acudit negre, exagerat i grotesc sobre les teories conspiranoiques que asseguren que el món va pel pedregar.
Lamine Yamal i la banyera d’Otranto
D’on podria treure una conegudíssima marca de sabatilles esportives una banyera antiga? Per què la volien? Doncs per a un anunci protagonitzat per Lamine Yamal. S’hi havia de ficar a dins. No hi ha a Barcelona gaires llocs on poder llogar-ne una. Era fàcil que encaminessin les seves passes fins a Otranto, al passeig de Sant Joan entre Còrsega i Rosselló. I sí, allà es va produir el match. Ens ho expliquen els germans Adrià i Sandra Ortega, que des del 2023 estan a càrrec d’aquest negoci de venda, lloguer i restauració d’elements d’arquitectura antiga.
Què decideix avui Estrasburg sobre les causes del Procés?
Fins ara el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha anat tombant cadascun dels recursos de l'independentisme que hi han arribat. Ara bé, aquest dijous hi ha una nova data assenyalada al calendari perquè s'ha de pronunciar sobre un altre cas relacionat amb el Procés: el dels drets polítics d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull. El mateix tribunal amb seu a Estrasburg ha anunciat que faria pública la resolució a partir de les 10 h d'aquest dijous.
Mercè Ibarz mira enrere per tirar endavant
Sovint, aquells i aquelles que practiquem la crítica literària ens fregim el cervell buscant una bona descripció del lloc des d’on escriuen els artífexs de les obres que comentem. A Una noia a la ciutat, el darrer llibre de Mercè Ibarz (Saidí, 1954), la mateixa autora ens l’ofereix: “Escriure des de la meva experiència, en primera persona, gràcies a l’art i al documental contemporanis”. I així ho ha fet des de La terra retirada (Quaderns Crema, 1993) fins al recent assaig No pensis, mira (Anagrama, 2024) passant per A la ciutat en obres (Quaderns Crema, 2002) i Febre de carrer (Quaderns Crema, 2005), rebatejats junts com Contes urbans en l'edició que Anagrama va posar en circulació fa tres anys.
"Si tens el privilegi que la gent et conegui, no siguis mala persona"
Javier Cámara ha acabat el rodatge d'una nova pel·lícula a Girona amb Berto Romero i quan ens trobem insisteix que li parli en català perquè vol practicar la llengua, que està aprenent gràcies a amics i companys de professió. L'actor ha sigut un dels convidats del Serielizados Fest, on ha presentat la seva nova sèrie, Yakarta. En el drama, que s'estrena aquest dijous a Movistar Plus +, interpreta el Joserra, un entrenador de bàdminton deprimit que creu haver trobat la futura gran estrella d'aquest esport, la Mar, una adolescent interpretada per la catalana Carla Quílez.