01/09/2022 
Noticias
Les lesbianes més ‘cool’ del Festival de Canes
Segona visita consecutiva al Festival de Canes de Margaret Qualley, que un any després de deixar tothom espaterrat amb La substància torna al certamen amb la comèdia detectivesca i orgullosament queer Honey don’t, segona entrega de la trilogia de “pel·lícules lesbianes de sèrie B” dirigides per un dels germans Coen, Ethan (en solitari sense el seu germà Joel), i escrites per la seva dona, Tricia Cooke, amb qui, per cert, forma un matrimoni gens convencional: ell és heterosexual, ella lesbiana i tots dos conviuen a la mateixa casa amb altres parelles sexoafectives i els dos fills del matrimoni.
“Ha faltat valentia a TVE, posin Belén Esteban a presentar els informatius”
Hi va haver un temps en què el crític televisiu més llegit i més temut a Catalunya era Ferran Monegal (Barcelona, 1947). Et podia atacar des de la premsa (32 anys a El Periódico), des de la ràdio (17 anys de col·laboracions amb Júlia Otero) o des de la televisió (10 anys a Betevé). Ara porta un any sense opinar enlloc, però encara no ha dit la seva última paraula com a periodista: busca una plataforma on poder fer el programa que TV3 no li ha comprat, té al cap el guió d’una pel·lícula i, alerta, continua fent kick-boxing, als 78 anys, ell que és cinturó negre de karate. Amb tots vostès, Ferran Monegal.
"La gent que arriba ara al Girona no ha hagut de suar tant com nosaltres"
Juanpe Ramírez, el futbolista que més temps fa que és a Montilivi, des del 2016, i el novè futbolista del Girona amb més partits, 264, podria acomiadar-se de l’entitat diumenge contra l’Atlètic de Madrid (14 hores, Movistar LaLiga). Ho diem en condicional perquè, tot i acabar contracte, ningú no dona res per fet. Pot no continuar, però també pot allargar una mica més la seva preciosa història. Les dues parts es reuniran aviat.
Botigues tancades a Canes
"Sempre marxo del barri quan hi ha partit de l'Espanyol"
De la Riera només en queda el nom del barri. El Roberto, de 78 anys, va néixer en aquest punt de Cornellà de Llobregat, i recorda com els seus estius es basaven en banyar-se al riu i robar fruita i verdura dels conreus que resseguien l'aigua. "Tot ha canviat molt", admet. En queda poc, d'aquells estius: primer la riera i els horts van quedar envoltats de naus industrials, i després enterrats pel ciment que van aixecar l'estadi de l'Espanyol i el centre comercial Splau. "El canvi ha sigut a millor", comenta. Afirma que abans hi havia més droga i més delinqüència, i que amb aquesta reurbanització el barri ha pujat de nivell, de la mateixa manera que ho han fet els lloguers.