Noticias
  • L'estratagema del PP que amenaça els escons dels partits independentistes a l'Eurocambra
    L'ofensiva del PP contra el govern de Pedro Sánchez i els partits independentistes no s'atura, tampoc des del flanc de les institucions europees. L'últim atac l'ha impulsat l'eurodiputat popular i últim cap de la delegació de Ciutadans al Parlament Europeu, Adrián Vázquez. Fa mesos que treballa per aconseguir la visita d'una missió d'eurodiputats a Madrid, que finalment s'hi ha desplaçat aquesta setmana, per pressionar perquè s'apliqui la reforma electoral dels comicis a l'Eurocambra a Espanya, una directiva que l'Estat no ha transposat. Aquesta normativa, però, complicaria l'obtenció de representants dels partits independentistes i sobiranistes com Junts, Esquerra, el PNB, EH Bildu i el BNG perquè exigeix que, per obtenir només un escó, cal assolir almenys entre el 2% i 5% del percentatge de vot. Ara no hi ha un llindar mínim i, en cada elecció, depèn de la participació i la llei D'Hondt.
  • "Donar suport al talent local no és provincianisme, sinó un ús adequat dels impostos"
    La mezzosoprano Anna Alàs i Jové (Terrassa, 1980) viu un dels millors moments d'una trajectòria artística desenvolupada sobretot a Alemanya. El 6 de juliol s'estrena en el paper principal de l'òpera Carmen de Bizet a Heidelberg, amb direcció escènica d'Anja Kühnhold. A més d'una notable carrera operística, Anna Alàs i Jové és una magnífica liederista, una faceta en la qual encapçala propostes com Lírica catalana, amb la pianista Laura de Arenzana, i Dames d'Ègara, un projecte amb el pianista Maxim Shamo que inclou joies com uns poemes de Marta Pessarrodona musicats per Elisenda Fàbregas. "Són quatre cançons molt boniques, i durant l'estudi vaig haver de parar perquè estava plorant com una Magdalena", explica en una entrevista amb l'ARA a la cafeteria del Palau de la Música.
  • Rússia protagonitza l'atac aeri més gran contra Ucraïna des de l'inici de la guerra
    Rússia ha dut a terme aquesta nit de dissabte l’atac aeri més gran contra Ucraïna des que la guerra va començar el febrer del 2022. Almenys dotze persones han mort, entre elles tres infants, i desenes han quedat ferides. En concret, Moscou ha disparat gairebé 69 míssils contra el país al llarg de la nit i hi ha llançat gairebé 300 drons explosius. La força aèria ucraïnesa ha informat al seu compte de Telegram que ha aconseguit abatre 45 míssils i 266 drons al nord, sud, est i oest d’Ucraïna, però no ha pogut fer res perquè la resta impactessin i provoquessin desenes de víctimes. Els serveis d'emergència ucraïnesos han qualificat l’atac de “massiu”, ja que han hagut d’intervenir a trenta ciutats i pobles del país.
  • L'últim (potser) gran burgès industrial de Catalunya
    Existeix realment una burgesia catalana? O ja s'ha extingit? El professor Albert Carreras, catedràtic de la UPF i expert en història de l'economia, explicava en una entrevista publicada a l'ARA que el moment de màxima esplendor de la burgesia va ser el segle XIX, tot i que va subsistir durant el segle XX, però més afeblida que en altres llocs. "La burgesia catalana ha quedat molt arraconada des de fa unes generacions a ser directius d’empreses i moltes vegades representants locals de multinacionals. Això ha passat a fer una burgesia que en termes comparats amb altres parts de l’Estat ha estat més feble", deia Carreras.
  • La Lliga en directe: Athletic Club - Barça