07/07/2022 
Noticias
El Procés que va acabar al punt de partida
El dia que va néixer l’ARA, el 28 de novembre del 2010, José Montilla era president i Catalunya estava sota l’impacte de la sentència del TC que havia retallat l’Estatut. Al final del dia, però, ja hi havia un nou president in pectore, Artur Mas, i s’endevinava un canvi de cicle polític després de set anys de governs tripartits d’esquerres. En el programa electoral de CiU s'hi incloïa la promesa de negociar amb Madrid una mena de concert econòmic que es va anomenar pacte fiscal. Quinze anys més tard es pot afirmar que som allà mateix, pendents d’una negociació per millorar els comptes de la Generalitat. Però ara no se li diu pacte fiscal sinó finançament singular, i qui ho negocia no és CiU, que ja no existeix, sinó ERC. Llegint això algú podria pensar que en aquests 15 anys no ha passat res rellevant, però en realitat han sigut els anys més convulsos i també emocionants de la política catalana potser des de l’època republicana. És la gran paradoxa d’aquests 15 anys.
El pòdcast de contes que supera el milió de descàrregues
“Vam començar a escoltar pòdcasts quan fèiem viatges amb cotxe perquè sempre ens demanaven mirar dibuixos i només els en deixem mirar quan fem viatges molt llargs. Vam pensar-ho com una alternativa i vam buscar-ne de contes infantils. Ara ja ens ho demanen elles, sigui un trajecte curt o llarg”, explica la Raquel Mortal, la mare de la Rita, de 7 anys, i la Greta, de 5 anys. Tot i que cada vegada hi ha més pòdcasts dedicats als infants, les xifres encara estan molt per sota del que s’ofereixen en altres franges d’edat: només el 2% de la programació de pòdcasts de les principals plataformes d’àudio generalista a Espanya estan dedicades al públic infantil, segons l’article Consumo de audio en la infancia y la adolescencia: Radio y Plataformas Digitales. Tot i això, encara és una incògnita saber fins a quin punt els nens i nenes escolten pòdcasts perquè les dades disponibles com les de l’Estudi General de Mitjans (EGM) només inclouen oients a partir dels 14 anys, fet que deixa fora tot
Dones sense vel i conduint motos a l'Iran: el règim ha perdut la batalla?
Un grup de joves toca l'emblemàtica línia de baix del Seven Nation Army dels White Stripes en un carrer de Teheran. Al seu voltant, altres joves es mouen al ritme de les guitarres i la bateria. Moltes són noies, vestides amb texans, vambes, sense el vel islàmic. Aquest vídeo, gravat a finals d'octubre, es va fer viral a les xarxes. Però no és l'únic. Últimament han proliferat les imatges i informacions que cada cop hi ha més dones iranianes que s'atreveixen a sortir al carrer sense el hijab i fins i tot a conduir motos, una activitat reservada només als homes segons l'estricta llei islàmica de l'Iran.
Parcs urbans: vuit espais verds d'arreu del món que mereixen una visita
Estar a Londres i passejar pel Hyde Park, passar un cap de setmana a París i deixar-se caure pels Jardins de Luxemburg o anar a Madrid i creuar el Retiro és una pràctica habitual per als ciutadans i els turistes que visiten aquestes grans capitals. Per als habitants de les ciutats els parcs i jardins urbans són zones on reconnectar amb la natura, relaxar-se i dur a terme diverses activitats recreatives. I són espais on fer salut. Un informe de Greenpeace manté que, quan parlem d’espais en zones urbanes, totes les ciutats haurien de seguir la regla del 3-30-300, de manera que cada persona pugui veure almenys 3 arbres des de casa seva, tenir 30% de cobertura vegetal al barri, i estar a 300 metres d'un parc decent. Segons l’entitat, estar en contacte amb zones verdes comporta beneficis com la mitigació de les altes temperatures i d'inundacions; millora la salut mental i ajuda a un millor desenvolupament cerebral i de la funció cognitiva; i ajuda a reduir el risc de malalties no transmissibles i de la mor
RETA: una reforma amb deures pendents
L'any 2023 es va iniciar una reforma que va capgirar el sistema de cotització del treball autònom (RETA). Aquesta modificació es fonamentava en l’informe de la comissió del Pacte de Toledo. Les raons eren clares: una pensió mitjana del RETA molt inferior a la del règim general –un 37,4% menys el 2020 a Catalunya– i una dependència elevada de complements de mínims (34% al RETA, davant del 20% al règim general). Tot plegat en un model que permetia triar lliurement la base de cotització, fet que portava més del 80% del col·lectiu a cotitzar per la base mínima.