17/06/2022 
Noticias
La Terra gira més de pressa i els dies s'escurcen
Si els dies no fossin més llargs no seria estiu. Les albades trenquen d'hora i els capvespres arriben tard, cosa que permet més temps per fer excursions tranquil·les a la platja o barbacoes llargues. Però quan es tracta del dia astronòmic complet –una sola rotació del planeta Terra en què la maneta de les hores es mou dues vegades al voltant d'un rellotge estàndard–, alguns dels dies més curts de l'any tindran lloc el juliol i l'agost d'enguany.
Torre Pacheco: un còctel Molotov anunciat
La cacera d’immigrants a Torre Pacheco és un exemple més dels efectes monstruosos dels discursos d’odi promoguts per l’extrema dreta i alimentats per les xarxes socials. Els casos es multipliquen arreu d’Europa: només en els últims mesos, s’han viscut aldarulls xenòfobs de caràcter extremadament violent al Regne Unit, Irlanda, França, Alemanya i Itàlia. Però seria un error pensar que tot és culpa de l’extrema dreta. Torre Pacheco és l’efecte d’un còctel Molotov elaborat a foc lent.
Espanya ja no podrà vetar fusions bancàries? Una dècada després, Brussel·les posa la llei en el punt de mira
L'opa hostil del BBVA al Sabadell ha eclipsat el debat al voltant del procediment d'infracció obert per Brussel·les sobre la legislació que el govern espanyol ha utilitzat per intercedir en aquesta operació. En concret, el govern de Pedro Sánchez va fer ús de la llei de defensa de la competència del 2007 per imposar condicions addicionals a les de Competència, amb la incorporació de requisits a l'opa per raons d'interès general. La conseqüència d'aquestes condicions és que durant com a mínim tres anys, el BBVA i el Sabadell hauran d'operar de forma "autònoma". És a dir que, en cas que l'opa prosperi –necessita almenys que els accionistes es venguin el 50,01% dels títols del Sabadell–, hauran d'operar com si el segon banc fos una filial del primer. La veritat, però, és que Brussel·les va més enllà i també assenyala una norma que, de moment, el govern espanyol no ha hagut d'utilitzar en l'operació del BBVA sobre el Sabadell. Es tracta de la llei d'ordenació, supervisió i solvència d'e
Aitana a l'Olimp: la consagració de la diva del pop
Passen vint minuts de les vuit del vespre i un so sortit com de les entranyes fa tremolar l'estadi. A pista tot són pantalletes de telèfons il·luminades i un concurs de crits per cantar a pulmó 6 de febrero, la cançó que obre l'últim disc d'Aitana i que la cantant ha escollit per encetar el concert de l'Estadi Olímpic Lluís Companys. El públic, 50.000 persones, es converteixen en un animal enèrgic que no s'aturarà fins que l'obliguin a fer-ho. La diva del pop s'estrena amb totes les entrades venudes i una militància uniformada de blaus i blancs, els mateixos colors que ha escollit per il·lustrar la seva nova era, la del quart àlbum d'estudi: Cuarto azul (2025, Universal Music).
L’Estat Islàmic reneix a la Síria post-Assad
Quan el 22 de juny, un atemptat suïcida va sacsejar la comunitat cristiana de Síria, la majoria d’experts van assenyalar de seguida l’Estat Islàmic (EI) –també conegut per les sigles ISIS, en anglès–. Un terrorista suïcida va entrar a l’església de Sant Elies, al barri de Dweila, al centre històric de Damasc. Després de disparar indiscriminadament contra els fidels que assistien a la missa, va fer explotar un cinturó d’explosius, que va causar la mort de 26 persones i en va ferir més de 50.