09/02/2022 
Noticias
Professors de l'institut del docent que va rebre una ganivetada denuncien que reben amenaces
"Té, per llest". Aquesta és la frase que dimarts va sentir un docent de l'Institut Escola La Mina (Sant Adrià de Besòs) just abans de rebre dues ganivetades. Tot i que les ferides no van ser de gravetat i l'autor de l'agressió no va ser un alumne, els fets han estat la gota que ha fet vessar el got. Dos dies després de l'agressió el claustre del centre educatiu ha fet públic un comunicat on asseguren que diàriament pateixen "faltes de respecte, amenaces i agressions físiques i verbals". Denuncien que treballen "amb nivells d'agressivitat i violència que s'agreugen cada cop més" i que s'estan trobant "amb una manca de resposta efectiva per part de l'administració".
"No volia tornar a la presó i vaig marxar a l'exili amb un passaport fals"
El 1963 es va inaugurar al barri de la Trinitat la Presó Provincial de Dones de Barcelona. Més de 7.000 dones hi van passar durant la dictadura, acusades de delictes contra la propietat o la moral o per formar part dels moviments i grups d'oposició. Carlota Falgueras (Barcelona, 1950) va ser una d'elles. La van tancar quan tenia divuit anys per participar en una manifestació. Juntament amb l'historiador César Lorenzo acaben de publicar el llibre Trinitat. La presó de dones ignorada 1963-1983, editat pel Memorial Democràtic, una recerca que recull els testimonis de prop d'una quarantena de dones que van experimentar i conèixer la presó des de diferents contextos.
"Quan parlo català soc una persona diferent, i també una actriu diferent"
Úrsula Corberó (Sant Pere de Vilamajor, 1989), l’actriu catalana més internacional del moment, s’estrena en el cinema argentí amb El jockey, una tragicomèdia dislocada en què ella i Nahuel Peréz Biscayart són dos genets de carreres rivals i, tanmateix, amants. Com si l’humor hieràtic de Kaurismaki es trobés amb el cinema cartoon de Wes Anderson, la pel·lícula de Luis Ortega (El ángel) que arriba aquest divendres als cinemes –un dels grans èxits del cinema argentí recent– mostra una Corberó juganera i carismàtica, una actriu a la recerca de noves maneres d’utilitzar el talent i la cinegènia.
Marxar d'hora de la festa
A més de poeta i crític literari, Joan Todó és un narrador vigorós, autor d’una narrativa que elabora formes pseudonovel·lístiques ben interessants i poc convencionals com L’horitzó primer (L'Avenç, 2013) o La verda és porta (Godall, 2021), i que també s’ha dedicat a la forma del conte. Aquest n'és el seu tercer recull, després d’A butxacades (LaBreu, 2011) i Lladres (LaBreu, 2016), sense oblidar “El melic del món”, un relat inclòs dins d'A la recerca del flamenc, un volum coescrit amb Jaume C. Pons Alorda i Sebastià Perelló que tenia per objecte geogràfic el Delta de l’Ebre, que és un dels territoris literaris de Todó, natural de terra endins (la Sénia), però bon coneixedor dels paisatges de l’arròs. Justament un conte que hi passa de ple, amb un migrant que desembarca d’una pastera en una platja de sorra fina, és el que obre La dolçor de viure, que és un recull que sembla ordenat de forma molt conscient, per tal que cada peça estigui exactament allà on li toca.
"Una vegada, Karl Marx se'n va anar de bars i va acabar enfilat en un fanal"
"Creure en massa coses pot ser dolent per la salut". "Podem fer servir el passat per renovar el present, no només per enterrar-lo". "El socialisme és la culminació de la democràcia, no la seva negació". Aquestes tres frases són una ínfima mostra del pensament, directe, revolucionari i compromès, de Terry Eagleton (Salford, 1943), un dels professors universitaris, crítics literaris i assagistes més influents de la segona meitat del segle XX. Gairebé sis dècades després de debutar amb The new left church (Helicon, 1966) i després de publicar una quarantena de llibres més, l'autor britànic deixa de ser inèdit en català gràcies a Tigre de Paper, que ha publicat Per què Marx tenia raó, traduït per Lola Fígols Fornell. Aparegut en anglès el 2011, el llibre ha motivat la visita d'Eagleton a Barcelona, que ha estat un dels caps de cartell de la fira Literal, celebrada a la Fabra i Coats.