15/01/2022 
Noticias
"És molt difícil que un home heterosexual t'escolti"
Els crits, novel·la amb la qual Víctor Recort (Sant Boi de Llobregat, 1990) ha guanyat l'últim premi Documenta —compartit ex aequo amb Irene Zurrón—, comença amb un home que puja a un ascensor que és una d'aquelles "joies modernistes que l'Ajuntament ha catalogat com un bé patrimonial de la ciutat". Al pis on es dirigeix l'home, l'Eloi, l'espera el Milà, veterà presentador d'un programa de teleporqueria on havia col·laborat fa anys, el Coco, un altre company de tertúlia i el cadàver d'una noia morta, "la nena tomàquet". La història avança a dos temps: el del compte enrere per desfer-se d'aquell cos sense vida i el del record de l'últim estiu que l'Eloi va passar amb la dona i els dos fills.
L'oferta d'una empresa que treballa per Trump que el Barça ha aturat
El Barça ha estat explorant durant els últims mesos maneres de fer negoci amb els actius digitals del club i una d'elles, segons ha pogut saber l'ARA, l'ha portat a tenir converses amb Jupiter, una societat que treballa per Donald Trump. Sobre la taula hi havia la possibilitat de crear un memcoin del Barça (moneda digital relacionada amb figures rellevants que serveix per sentir-se part d'una comunitat sense obtenir-ne res a canvi, més enllà del mateix memcoin), un tipus de criptomoneda que té una naturalesa volàtil que provoca que la gran majoria d'experts assegurin que no són adients per invertir-hi i que ja han estat les protagonistes de presumptes estafes.
"Si fos blanca, seria la mare toffu"
Fatima Ouassak va néixer al Marroc, però es va traslladar a França amb només un any. Politòloga i activista, presenta l'assaig El poder de las madres, escrit des de la ràbia davant el racisme i la islamofòbia, i la por per les conseqüències que això pot tenir per als seus fills. Hi defensa el poder que les mares tenen si són capaces d’organitzar-se políticament.
De Genguis Kan a Renoir i els Mèdici: per què ens fascinen les cabanes?
És i ha estat el somni de moltes infàncies. Construir una caseta dalt d’un arbre, fer una fortificació sota la taula del menjador, amb coixins i llençols, amagar-se en espais petits i arrecerats... La creació de tota mena de cabanes i refugis ens ha acompanyat durant la infantesa i després, ja d’adults, molts ens hem sentit atrets per aquelles casetes perdudes al bosc on es pot protegir-se de l’exterior. Són espais que evoquen una fugida plàcida del món que ens envolta, on podem tornar a ser nosaltres mateixos lluny de les mirades alienes.
El paradís turístic europeu contaminat pels pous de petroli abandonats
Les torres de perforació dominen el paisatge al voltant de Kuçovë, a una vintena de quilòmetres de Berat, una de les ciutats més turístiques d'Albània, un país que es promociona com un paradís natural de muntanyes i platges verges. La fortor de petroli, fins i tot amb les finestres del cotxe pujades, és tan intensa que, per a qui no hi està acostumat es fa difícil de suportar. Enmig d'un camp de blat de moro hi ha un gran toll de cru que emana una pudor encara més desagradable. Fins i tot hi ha torres i bombes d'extracció de petroli als patis de cases particulars.