Noticias
  • El Govern demana que tots els ajuntaments tinguin un responsable de llengua
    Que cada ajuntament nomeni un responsable per liderar la política lingüística des d'una regidoria o comissionat. Que es desplegui un pla d'impuls del català adaptat a cada poble aquesta legislatura. Que s'incorporin clàusules lingüístiques en la contractació administrativa. Vetllar pel compliment de la normativa lingüística i corregir tres transgressions. I que els treballadors de l'Ajuntament i tots els seus serveis respectin els drets lingüístics dels ciutadans i els puguin atendre en català. Aquests són els principals objectius de la moció que el Govern vol que s'aprovi a tots els municipis de tot Catalunya.
  • Com cuidar la pell després dels excessos de l'estiu
    Els dermatòlegs ho deixen ben clar: no hi ha un bronzejat saludable. "El bronzejat sempre és conseqüència del dany que produeix la radiació ultraviolada a la nostra pell i, per tant, el millor que podem fer per cuidar la pell és prevenir", explica Francesc Alamon, dermatòleg a l'Hospital Clínic. I la prevenció passa per una adequada fotoprotecció, per la protecció física amb roba, barrets i ulleres de sol així com per evitar les hores de més insolació, que "és clau per pal·liar les conseqüències que el sol pot produir a la nostra pell", afegeix Alamon. El fotoenvelliment i moltes de les taques i arrugues que surten a la pell, sobretot a la cara, són conseqüència de la fotoexposició que hem anat acumulant al llarg dels anys.
  • El lloc on coneixen el secret per viure un estiu inoblidable
    Estic disposat a batre'm de forma dramàtica en duel per defensar aquesta teoria: ningú sap gaudir dels estius com ho fan els italians. Enlloc trobareu tantes referències culturals a l'estiu com a Itàlia. Tots els grans cantants i artistes li han dedicat la seva atenció, fent protagonista l'estiu de cançons o pel·lícules. Tot i que en realitat els italians també tenen el sector turístic en certa crisi, amb un fort debat sobre la dèria de tenir privatitzades les platges i l'augment dels preus, l'estiu ocupa un lloc central en l'imaginari col·lectiu de tot el país. Per això encara escolto la cançó que sonava per casa perquè agradava a la meva àvia: Sapore di sale, de Gino Paoli.
  • Surt a la llum el primer assaig polític de Pedrolo: "Hi ha una Catalunya que fa nosa"
    Fins a tres vegades Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) va intentar fer passar per la censura el seu primer i únic assaig polític, titulat Cartes de Catalunya. Tots tres cops, els censors li van tombar. L'escriptor mostrava, en paraules dels jutges, un "caràcter definitivament separatista" i presentava un text que van considerar "propaganda política amb especial violència". Era l'estiu del 1966, un moment en què la dictadura franquista vivia una certa obertura, però ni així la maquinària de l'Estat va cedir a les demandes de Pedrolo. Cartes de Catalunya va quedar oblidat en un calaix fins que, sis dècades després, l'editorial Comanegra l'ha desenterrat de l'arxiu de l'escriptor. L'assaig veu ara la llum dins d'una antologia titulada Prosa de combat, que forma part de la col·lecció Autories i que inclou, a més, una quarantena d'articles de Pedrolo publicats entre 1964 i 1988, alguns dels quals també són inèdits.
  • La falta de treballadors forestals, l'escull per als grans plans antiincendis
    Sense professionals que treballin el paisatge, els governs estan abocats a fer un recompte anual d’hectàrees cremades cada cop més extens. La crisi climàtica, el despoblament rural i el fins ara modest pressupost dedicat al sector forestal han anat adobant el terreny perquè els incendis siguin cada vegada més freqüents, imprevisibles i virulents. El que es coneix com a megaincendis –difícils d’aturar per als humans i la maquinària– han provocat focus incontrolables i simultanis al nord-oest de la Península, i devastadors a Catalunya, com el de la Segarra, o el del Parc Natural dels Ports, tots dos amb víctimes mortals. Davant d’aquestes tragèdies, el debat se centra en els plans de prevenció d’incendis: són suficients, adequats i ben finançats?