29/03/2021 
Noticias
Reivindicar la paraula 'dictadura'
"No en tinc ni idea. Que morís Franco me la portava floja, laxa y pendulante. Havia de morir d'una manera o altra". Vet aquí la resposta de Raimon, dimecres, a la pregunta d'Helena Garcia Melero al Tot es mou, sobre què feia quan va morir Franco. No va ser l'únic moment que va fer riure els espectadors, i això que parlava de la censura en temps de dictadura. Però, en realitat, suposo que ja és això: de tan absurd com era, en surt humor. L'escriptora i guionista Anna Manso, que era al plató, li va preguntar què diria als joves que minimitzen el que van representar la dictadura i el franquisme, i Raimon va respondre que, als pares, poc cas els faran –tampoc nosaltres els fèiem cas, va dir, quan érem joves–. Per això, proposava que s'expliqués bé a les escoles, "allà on aprenen". Jo hi era, a la tele, per parlar de l'últim llibre de Mercè Ibarz, Una noia a la ciutat (Anagrama), una crònica de la seva arribada a Barcelona (ella és de Saidí), amb disset anys. Les paraules de Raimon em van port
La mili de Manolo González: "No m'esperava arribar ni a Segona B"
L'alcalde Xavier García Albiol va rebre Manolo González fa uns dies a l'Ajuntament de Badalona. "Va començar des de la base, assumint responsabilitats modestes a la ciutat, i ha arribat al màxim al qual pot aspirar un professional, per això mereix aquest reconeixement", va expressar l'alcalde durant l'homenatge a l'entrenador que té l'Espanyol en posicions europees. "És que vaig estar tretze anys al CF Badalona", va xifrar visiblement emocionat el tècnic gallec. Gairebé la meitat de la seva carrera a les banquetes l'ha fet al club escapulat, etapa que va compaginar molts anys amb la feina de conductor d'autobús a l'empresa TUSGSAL, també de Badalona.
El Barça, la dependència emocional preferida dels catalans
Seguir l'actualitat del Barça és com una droga. Qui us escriu la consumeix i la distribueix des de fa dinou anys, sis dels quals al diari ARA, que com a part fonamental del panorama mediàtic català no ha dubtat a participar activament en aquest mercat d'emocions, victòries, derrotes, incendis i pampallugues.
El judici als Pujol existiria sense el Procés?
És legítim preguntar-se si el judici a la família Pujol hauria existit sense el Procés. I, després de més de dotze anys d’instrucció judicial i sabent el que ja se sap de l’operació Catalunya, és raonable respondre que no. I potser tampoc s'hauria produït la confessió de l'expresident del juliol del 2014 conforme havia amagat durant trenta anys diners a l'estranger. El govern de Mariano Rajoy va considerar, erròniament, que per desactivar el Procés calia desactivar Pujol.
Primer pas per obrir el camí de ronda entre un xalet sense llicència i els Jardins de Cap Roig
Més de cent quilòmetres de camí de ronda ressegueixen la Costa Brava de punta a punta. De Blanes a Portbou. A vegades són escarpats i pedregosos, entre pinedes i penya-segats, i a tocar del mar. Històricament els utilitzaven pescadors i mariners per desplaçar-se a peu entre els pobles de la costa, i els recorrien la Guàrdia Civil i els carabiners per controlar el contraban. Ara els freqüenten sobretot excursionistes que van de ruta o banyistes que volen accedir a cales més amagades. Però en molts punts d'aquest traçat hi ha talls. Tot i tractar-se d'un entorn d'ús públic, xalets i propietats privades veten l'accés amb senyals amenaçadors i obliguen els caminants a fer marrades per pistes forestals o corriols. A Garbet, una finca del Grup Peralada desvia els vianants durant 300 metres per les roques. A Lloret, una mansió d’un magnat del Kazakhstan també barra el camí i, a Palafrugell, de la platja del Golfet fins als Jardins de Cap Roig, propietat de CaixaBank, no es pot caminar arran de mar.