18/01/2021
17/01/2021
07/01/2021
03/01/2021 
Noticias
La minisèrie sobre el gran misteri de Jane Austen
Jane Austen faria enguany 250 anys i continua sent una escriptora que fascina i de la qual s'adapten les seves obres periòdicament. L'última producció televisiva vinculada a la figura de la novel·lista és una minisèrie que no versiona cap dels seus llibres, sinó que explora un dels grans misteris al voltant de l'autora: per què la seva germana Cassandra va cremar bona part de la seva correspondència. Miss Austen, que es basa en un llibre homònim de Gill Hornby, i és una producció de la BBC, s'estrena aquest dimecres a Movistar+ i consta de quatre episodis.
I si la clau de la felicitat consistís en saber afrontar els problemes?
La vida és, en essència, un desafiament constant. Les persones més sàvies ho saben: el nostre pas per aquest món és una successió inevitable de dificultats. La pèrdua d’un ésser estimat, la mort prematura d’algú proper, malalties inesperades, fills que travessen moments foscos, traïcions de socis o amics... La llista pot semblar interminable, i sovint ho és; a mesura que envellim, aquests obstacles sembla que es multipliquin. Però no n’hi ha prou amb ser conscients d’aquesta realitat. El que marca la veritable diferència no és el que ens passa, sinó com decidim afrontar-ho i, sobretot, com aprenem a resoldre-ho.
El revers tenebrós de l'Arcàdia
La balada és un gènere musical i líric propi de la cultura popular dels EUA que narra històries d'amor i pèrdua, d'assassinats i traïció. Les balades les canta gent senzilla, tenen una natura coral i conjuguen la vida aparentment plàcida amb la irrupció de la mort i la tragèdia. A Balada de Holt, de Kent Haruf (1943-2014), hi trobem tot això. Com una Odissea invertida, Jack Burdette, un vell i popular veí, exestrella del futbol d'institut (“havíem après a esperar coses insòlites d'ell”), torna un bon dia al poble del qual havia fugit anys enrere després d'haver perpetrat una traïció col·lectiva. Aquest odiat Ulisses sí que és reconegut –és apallissat i engarjolat— quan torna a Holt, la seva Ítaca, on encara viu qui va ser la seva Penèlope. Ara, però, Jessie és la parella de la veu que ens narra la història, Pat Arbuckle, propietari del diari local.
"Walt Disney tenia afició a les substàncies al·lucinògenes"
Va ser durant un viatge a Mèxic, mentre passejava pel mercat d'Oaxaca, que Benoît Coquil (Bretanya, 1989) va trobar una samarreta que li va cridar l'atenció. "S'hi veia la cara d'una anciana amb els cabells blancs i un cigarret penjant dels llavis i a sota hi posava: María Sabina, sacerdotisa de los hongos mágicos", fa memòria. Coquil, professor a la Universitat de Picardia Jules Verne i especialista en literatura argentina, no havia sentit mai el nom d'aquesta curandera i xamana mazateca. "Li vaig demanar a un amic mexicà que me n'expliqués coses —continua– i em va dir que Sabina havia acabat convertida en icona del moviment hippie i de la contracultura psicodèlica gràcies als rituals que practicava amb bolets al·lucinògens".
Fruita per fer alcohol a la cel·la, droga, serres i punxons: què es confisca a les presons?
Alguns objectes i substàncies estan prohibits a la presó, però això no vol dir que no hi entrin. Els funcionaris de presons fan centenars de confiscacions cada any quan descobreixen, per exemple, un intern amb un mòbil, amb drogues o amb algun tipus d'arma. Durant els últims set anys, les confiscacions de drogues han crescut un 76%, segons les dades a què ha tingut accés l'ARA a través d'una petició de transparència i que el departament de Justícia ha declinat comentar. També han incrementat fins a gairebé duplicar-se les intervencions d'objectes perillosos.